2ª PEL.LÍCULA "SICOSI"

SICOSIS

Rafa jure que no he copiat el treball de internet ni de cap company

Breu resum de la pel·lícula

Una xica crida Marion Crane, amant clandestina de Sam Loomis, en un moment de desvari fuig en automòbil de Phoenix emportant-se amb si 40.000 dòlars que no li pertanyen. A la nit es deté en un motel poc freqüentat, l'amo del qual, Norman Bats, es confia a ella, confessant-li que viu en companyia de la seua anciana mare, a qui adora, encara que la vida amb ella siga difícil. Anteriorment Marion la va escoltar cridant al seu fill. Abans de gitar-se la dona presa una dutxa, quan de sobte apareix l'anciana i la mata donant-li una dotzena de ganivetades, desapareixent després com havia aparegut. Norman torna a aparéixer cridant: "! Mare no! ,¡Dios meu! ". Immediatament procedix a posar en orde totes la coses, tanca el cadàver de Marion en el maleter del cotxe, amb el seu equipatge i els seus vestits, así com els diners, i afona l'automòbil en un pantà. Desapareguda Marion, prompte començarà a ser buscada per la seua germana Leila, el seu nóvio Sam i el detectiu privat Arbogast. Els tres hauran de descobrir el fosc secret que guarda el "Motel Bates

Min 6 “El dinero da la felicidad”  

     

Amb esta frase es planteja la trama que esta darrere de la fuga de la protagonista per a buscar una nova vida i que coincidència que precisament buscant la felicitat acaba en ele motel bats domde perdrà la vida

Min 26 llega al hotel y ve la silueta de una mujer

En el moment en què arriba a l'hotel i veu la silueta de la mare nadahace sospitar a marion el rerefons de la història amb què s'anava a trobar. És sorprenent com el director de la pel·lícula ens fa veure i creure coses totalment diferents de les que després passen en realitat. Ens fa mantindre'ns en suspens.

Sabem que en Norman "aparece" ben sovint la personalitat de sa mare, però sense que desaparega la seua pròpia.

Quan Marion Crane arriba al parador, Norman titubeja davant del manoll de claus per a decidir-se per fi a entregar-li la corresponent al número 1.

Min 31- ¡No! ¡Te digo que no! ¡No traerás a jovencitas a casa a cenar! ¡A la luz de las velas, supongo... de forma baja y erótica como los hombres con mentes bajas y eróticas!

- ¡Mamá, por favor!

- ¿Y después de cenar qué? ¿Música? ¿Susurros?

- Mamá, sólo es una extraña. Tiene hambre y está lloviendo.

- "Mamá, sólo es una extraña". Como si los hombres no desearan a las extrañas.

La mare és dominant i intenta dirigir-li, ocasionant sonores discussions en què Norman posa les dos veus. I quan no aconseguix "convencerle" presa el control del cos del fill que, vestit com el seu mare, actua com si ella mateixa fóra. La seua sexualitat reprimida només es permet ser satisfeta per mitjà de l'observació, del voyeurisme. Per a açò, té un forat en la paret de la seua oficina que donarà a l'habitació contigua. Agrada de mirar les escasses jóvens belles que paren en el seu motel, a les que deliberadament els proporciona eixe quart amb l'objecte d'espiar-les.

Així va assassinar diverses xiques per les quals es va interessar el xic, sent Marion només l'última.

Seqüència novament sense necessitat de paraules, on la música és la que porta, com en quasi tota la pel·lícula, les emocions al seu punt àlgid.

Min 32 mi madre esta mala de los nervios y Min 35 hago todo lo que me dice  mi madre, el mejor amigo que uno puede tener es su madre

Tant Marion com Norman mostren una dualitat evident, ja que les seues personalitats tenen les seues llums i les seues ombres, la qual cosa els convertix en els personatges més interessants, sense comptar per descomptat amb l'enigmàtica Sra. Bats. Una de les escenes més importants és la conversació d'ambdós en l'habitació de Bats, ja que mostren similituds al ser dos persones que oculten quelcom, però que no obstant això mostren a la seua manera una certa moralitat. Abans de que es convertira en un sanguinari assassí, tenim com a punt de partida a una dona que va ser abandonada pel seu marit amb un fill xicotet, al qual va haver de tirar endavant sola; este complex d'abandó es manifesta per un sentiment de distanciament o agressivitat contra els altres per a posar-los a prova (per a confirmar que no se li abandone novament) , i intenta justificar la pròpia angoixa traspassant la culpa als altres.

Min 37 norman da una explicación de como es su madre y concluye, no la odio sino que odio su enfermedad

Bates va patir abús emocional (i subtilment suggerit també, l'abús sexual) de part de sa mare, qui li va inculcar que les dones i el sexe eren coses del dimoni. Els dos vivien sols en una dependència emocional insana després de la mort del pare de Bats. Quan Bates era adolescent, sa mare va tindre un amant; Joe Consedine, la qual cosa ho va fer summament zelós. Els va assassinar a ambdós amb estricnina i va conservar el cadàver de sa mare. Bats va desenrotllar trastorn de personalitat múltiple, i assumia la personalitat de sa mare, reprimint la seua mort com una forma d'escapar de la culpa d'haver-la matat. Es caracteritza per la seua frase: "El millor amic per a un xic és el seu madre".

Min 42 habla de como es un manicomio y de que su madre es inofensiva, comete pequeñas locuras pero no es una demente Comer en una oficina es demasiado... oficioso. Aquí atrás hay una sala.

L'escena del sopar de Norman amb Marion, quan esta insinua que tal vegada hauria de tancar sa mare en un manicomi, deixa traslluir estes idees de codependencia, perquè si bi en en un primer terme Norman es queixa de la dominació, davant de la possibilitat de trencar eixos llaços la seua ment es desboca, perquè no pot ja concebre la vida sense la relació amb sa mare.

Min 45- Tengo entendido que la expresión: "Come como un pajarito"... en realidad, es una mentira.

- Porque los pájaros, en realidad, comen una barbaridad. Pero... no sé mucho sobre pájaros.

- Un hombre debe tener un pasatiempo.

- Bueno... es más que un pasatiempo. Un pasatiempo es para pasar el tiempo, no llenarlo.

Amb esta frase comença a plantejar-se el problema qyue patix Norman que no és mes que un TID, Trastorn d'Identitat Disociativo. De fet, impedix el seu creixement mental al martiritzar-lo amb sentiments de culpa, perquè per a aconseguir esta submissió, l'ha educat amb la creença que si algun dia arriba a abandonar-la, igual que ho va fer son pare, per una altra dona, quelcom terrible succeirà.

La forma en què són fotografiats els animals dissecats també ens dóna a entendre que en la ment d'este personatge s'amaga quelcom fosc. Ja ha quedat clar que Norman Bats és prou diferent del normal, patix un desdoblament de personalitat. Una d'eixes personalitats és la seua, la d'un jove inquiet que atén el motel i es dedica a dissecar animals en els seus estones lliures i l'altra és la de sa mare, una dona possessiva i absorbent, i amb un gran sentit de l'estricte.

Min 58.- Escena del asesinato de Marion en la ducha.

Després del sopar amb la xica, que ha exacerbat els seus desitjos, l'observa mentres es despulla per a prendre un bany; i és llavors quan convergixen les múltiples personalitats de Norman: l'home se sent excitat davant del cos nu de la xica, però el xiquet sap que això és "pecado", que la dona és roïna perquè ho ha temptat amb el seu cos i ha de ser destruïda. Però eixe ser infantilizado és massa dèbil com per a dur a terme una empresa d'eixa magnitud, i ha de ser per consegüent la mare la que el lliure d'eixos terribles mals, la que mat a la "perra" que ho ha pertorbat.

1h 20mins la madre de norman murió hace 10 años.

D'esta manera, tota l'abundància de manies de Norman Bats continua creixent durant eixos llargs anys en què viu només amb el cadàver dissecat de sa mare.

L'anàlisi psicoanalítica és funda quan Lila Crane descobrix en el soterrani el cadàver dissecat de Norma Bats després del seu revelador recorregut per la casa, competix en força expressiva amb l'escena de l'assassinat en el bany: el lent acostament de Lila cap a la senyora Bats; el seu brusc moviment giratori que revela un cos sec amb les conques buides; el crit de la xica que es confon amb l'udol histèric del Norman que per fi veiem vestit amb les robes de la mare.

Així, Norman Bats concep un odi irracional cap als hòmens, transmetent les seues neurosis al seu fill al sotmetre-ho a una relació de dominació total.

1h 37mins

– Simon: Ya he dicho que fue la madre. Ahora bien, para comprender cómo puede haber confesado la madre, es decir, la mitad mental que domina a Norman, habrá que retroceder diez años. A cuando mató a su madre y al hombre que vivía con ella. Entonces estaba ya bastante perturbado. Lo estaba desde que murió su padre. Su madre era autoritaria, una mujer absorbente. Durante años vivieron como si nadie más existiera. Ella conoció a un hombre. A Norman le pareció que aquella amistad lo postergaba. Y en un arrebato de celos mató a los dos. El matricidio es probablemente el crimen más monstruoso que existe. Y quien lo comete se hace despreciable. De modo que él intentó borrar aquel crimen, al menos de su mente. Y robó el cadáver. Se enterró un ataúd lastrado. Escondió el cadáver en su casa. Y trató de conservarlo tan bien como pudo. Pero eso no le bastaba. Aunque ella estaba allí no era más que un cadáver. Y entonces empezó a sentir y hablar por ella. Le dio la mitad de su vida, por así decirlo.

Algunas veces sostenía ambas personalidades y sostenía conversaciones y otras veces le dominaba la mitad materna. Nunca fue del todo Norman. Pero a menudo era enteramente su madre. Siempre estuvo patológicamente celoso de ella y pensaba que ella lo estaba de él de tal modo que en cuanto sentía una fuerte atracción hacia una mujer se alborotaba su lado materno. Cuando conoció a su hermana, se sintió atraído por ella, excitado, la deseó. Eso despertó los celos maternos. Y la madre la asesinó. Después de matarla para Norman fue como si despertara de un sueño. Y con la sumisión de un niño hizo desaparecer las huellas de aquel crimen que él estaba convencido que había cometido su madre.

El psiquiatre ens ve a dir que patix un trastorn de personalitat múltiple. Que va matar sa mare i que des de llavors, per a alleujar la culpa, adopta periòdicament la seua personalitat la qual de fet dirigix la seua vida i ara és la dominant.

1h 39mins  Madre de Norman. Voz en off. Es muy triste que una madre tenga que declarar contra su propio hijo. No podía permitir que creyeran que el crimen lo cometí yo. Ahora lo encerrarán. Debí hacerlo yo misma hace años. Siempre fue un malvado. Intentar hacerles creer que yo misma había asesinado a aquellas muchachas y aquel hombre. Como si pudiera hacer algo excepto estar sentada y observar igual que sus pájaros disecados. Ellos saben que no puedo ni mover un dedo. Ni quiero. Me quedaré aquí sentada. No haré un solo movimiento. Sospecharían de mí. Probablemente me vigilan. Que vigilen. Así se darán cuenta de la clase de persona que soy. No voy a matarte (mirando a una mosca posada en su mano). Tranquilízate. Seguro que me están vigilando. Mejor. Así dirán, “pero si no fue capaz ni de matar una mosca…”

En la pel·lícula es mostra que hi ha dos esdeveniments quasi separats. Els assassinats i la no acceptació de la mort i de l'assassinat. És a dir, que Norman el que intenta recrear és a la mare morta, que no accepta la mort de la mare. El que jo entenc és diferent. Per a mi el procés psicòtic s'inicia des que Norman no és capaç d'acceptar que la mare té un company diferent d'ell.

L'assassinat respon a la mateixa estructura: Necessita recrear l'escena original. Per a recrear-la assassina a l'amant i a la mare. A l'amant perquè robatori el lloc desitjat, i a la mare per venjança, per rancor, per despit. El no suportar l'haver hagut de matar la mare per a estar amb ella llavors ho porta a recrear-la realitat.

Eixa recreació de la realitat està brillantment explicada pel psiquiatre. La psicosi és incurable, irreversible.

OPINIÓ PERSONAL:

No havia vist la pel·lícula ja que és de 1960 i en blanc i negre. Pareix que en el seu genere va suposar un abans i un després en el cine de suspens. M'ha agradat perquè és una història original perquè Norman és un personatge interessant i ho és més quan t'assabentes del seu verdader origen i salut mental. La fotografia en blanc i negre és magnífica, queda massa bé amb la història i el suspens, crec que si estiguera filmat a color no seria tan bo. Escenes innolvidables, com la de la banyera, la frase de norman ¨el millor amic d'un xic és la seua madre¨ o eixe inimaginable i impactant final. Entretinguda de principi a fi, més enllà de tindre un ritme lent mai arriba a avorrir gràcies al seu suspens i intriga. No crec que necessite mencionar més qualitats, obra mestra innegable, que fins al dia de hui es pot continuar disfrutant.