El principito

JURAMENT: Jure que no he copiat res d’internet, que son les meues reflexions. El llibre lo he llegit del seguent enllaç:

www.agirregabiria.net/g/sylvainaitor/principito.pdf "per tant les pàgines relacionades i els capítols ho són d'este document"

"FRASES QUE T'HAN CRIDAT L'ATENCIÓ I QUÈ T'HAN FET PENSAR"

1. "Pido perdón a los niños por haber dedicado este libro a una persona mayor. Tengo un motivo importante para ello: esta persona mayor es el mejor amigo que tengo en el mundo. Tengo otro motivo, además: esta persona mayor puede entenderlo todo, hasta los libros para niños. Tengo aún un tercer motivo: esta persona mayor vive en Francia, donde padece hambre y frío. Tiene mucha necesidad de ser consolado. Si todos estos motivos no son suficientes, quiero, entonces, dedicar este libro al niño que una vez fue esa persona mayor. Todas las personas mayores han sido primero niños. (Pero pocos lo recuerdan)".

Em pareix que es tracta d’un llibre en el que l'opinió o l’interpretaciò del mateix varia segons en el moment de la teua vida en què t'ho lliges i sobretot conforme et fas adult. Tots el que lo han llegit me digüen que cada vegada troben coses noves i que quan te fas adult trobes un millor sentit a algunes d’aquetes frases.

2. "Cuando uno está muy triste son agradables las puestas de sol". Capitulo VI pag 7

"Esta frase ve a dir-nos que quan considerem que algun problema ens entristix hem de valorar que hi ha coses en el món que són bonica i que potser poden ajudar a fer que la nostra tristesa desaparega. Hi ha vegades que eixa alegria de les posades de només pot ser com la companyia d'un amic que t'acompanya en els moments difícils i t'anima perquè la teua tristesa no siga tan onerosa.

3. "Los hombres ya no tienen tiempo para conocer nada; compran las cosas ya hechas a los comerciantes; pero como no existe ningún comerciante de amigos, los hombres ya no tienen amigos".Pag 23 cap XXI

El rabosot li planteja al princepet una reflexió, podrem comprar tot el que vullguem , però els amics no es compren, els amics cal cuidar-los i voler-los. Sobretot el millor per a tindre i mantindre és dedicar-los tiempo...

4. "El lenguaje es fuente de malos entendidos". Pag 23 capitulo 21

Quan m'alce pels matins, la primera cosa que sent són conversacions en els carrers, debats en les aules o paraules amb els amics. Les fortes discussions provenen majoritàriament per una qüestió mal expressada, o mal percebuda, o ambdós dos. El pare discutix amb el fill perquè no entén la seua manera de parlar, o l'humor a vegades pareix que nes ofensa, o els polítics que no s'entenen. El ser humà està condemnat a entendre's, però potser no sàpia com.

5. "Esto que veo aquí no es más que una corteza. Lo verdaderamente importante es invisible". Pag 26 Capitulo XXIV

Esta frase és, perquè, una reflexió sobre el verdader valor de les coses, la seua verdadera essència. La corfa, el superficial, pot enganyar-nos, no així el cor que no es veu, només se sent. El cor és capaç de diferenciar una corfa entre mil. En este sentit, la frase ens invita a entendre que hem de mirar més enllà de les aparences, a valorar les coses per allò que en realitat són, encara que moltes vegades no es vegen les bones obres que fan moltes persones.

6. " —Derecho, camino adelante… no se puede ir muy lejos.” Cap. III pag 5

La rutina acaba amb tot, fer sempre el mateix, prendre idèntiques decisions, no tindre ideals, no tindre possibilitat d'equivorcarte.... Si vols ser el millor en quelcom o amb algú, has d'explorar, eixir de la teua zona de confort, aprendre, preguntar, debatre, trencar amb els teus costums.

7. "A los mayores les gustan las cifras. Cuando se les habla de un nuevo amigo, jamás preguntan sobre lo esencial".  Capitulo IV pag 5

Hi ha vegades que als nostres pares o a nosaltres mateix, només ens interessa saber algunes coses, per a gens importants, sinó mes ben superficials, dels nostres amics. Només els interessa saber si són bons estudiants, la qual cosa són els seus pare. No et fixes quan té una persona per a saber si és bona en quelcom. L'honestedat, el respecte i la bondat no es compte, però se sent i molt ràpid es transforma en una gran amistat.

8. " Sólo hay que pedir a cada uno, lo que cada uno puede dar —continuó el rey. La autoridad se apoya antes que nada en la razón. Si ordenas a tu pueblo que se tire al mar, el pueblo hará la revolución. Yo tengo derecho a exigir obediencia, porque mis órdenes son razonables." Pag 12 cap X

El primer planeta està habitat per un monarca absolut que només donava ordes. El rei absolut busca que els altres reafirmen el que ell fa. 

D'altra banda, quanta raó tenia este Rei, sabia que l'autoritat es recolza sobretot en la raó. No podem exigir a les persones que estan al voltant més del que poden donar. Cada un té la seua capacitat i si els exigim més del que estan capacitats per a fer estarem provocant una frustració. Cal lloar l'esforç que realitza cada un en la mesura que puga.

 9. "He aquí mi secreto: solo con el corazón se puede ver bien. Lo esencial es invisible a los ojos". Pag 24 Capitulo XXI

 

Els ulls a vegades no ens mostren la realitat, cal buscar amb el cor, com fan els xiquets. Quan ens centrem massa en l'aspecte extern perdem l'oportunitat de descobrir quelcom molt més important: l'interior. De fet, sovint jutgem per les aparences a algunes persones, de manera que no aconseguim comprendre la seua individualitat, que és on residix la seua verdadera riquesa.

La persona sempre té quelcom que oferir-nos, però hem de ser capaços d'anar més enllà de l'aspecte extern, hem de connectar el fons. Només quan donem eixe pas aconseguim conéixer verdaderament a algú i establir una relació que val la pena."

10. "Si tú me domesticas, entonces tendremos necesidad el uno del otro. Para mí serás único en el mundo. Para ti, yo seré único en el mundo" pag 22. Capitulo XXI

Domesticar segons el Principito és crear, és el verdader valor de l'amistat. Exigix compromís, dedicació verdadera per l'altre. No és una simple trobada i adéu. Quan eixe llaç no existix, tots ens pareixen el mateix, un desconegut és igual a mil desconeguts. No et necessite i no em necessites diu el rabosot però si em domestiques, ens necessitem ambdós. És dedicar-se el temps, és sentir-nos responsables de l'altre, El Principito ho diu al final del capítol "Me sent responsable de mon rosa..." Però per a "crear lazos" es necessita temps, conviure, conéixer-se mútuament o com ho explica el rabosot en "El Principito": Domesticar a poc a poc"

11. "Lo hermoso del desierto es que en cualquier parte esconde un pozo". Capitulo XXVI . pag 26 

Esta frase em fa pensar que moltes vegades estem perduts i ens resulta difícil veure la possibilitat de quelcom millor, no obstant això és bo tindre la idea que en l'adversitat sempre pot estar amagat quelcom bo i que ens pot passar. Potser es materialitze en un amic, en la teua família i que podem sobreposar-nos al dolor perquè hi ha coses que desperten alegries.

12. "No era más que un zorro semejante a cien mil otros. Pero yo le hice mi amigo y ahora es único en el mundo".  Capitulo XXIV pag 24.

El que pense és que eixe "zorro" era una ser com qualsevol altre però al convertir-se en un amic ha passat de ser una persona del muntó a una persona única per a qui parla. Tots els amics han sigut alguna vegada una persona sense importància per a tu però una vegada es convertixen en amics passen a ser importants.

13. "Fue el tiempo que pasaste con tu rosa lo que la hizo tan importante". Capitulo XXIV pag 24.

De vegades les coses importants per a nosaltres en els nostres records són aquelles amb què hem viscut molt de temps. Això pot relacionar-se amb persones a qui volem com els nostres abuelos... que al final recordes el temps que vas passar amb ells quan no els tens i que els fa ser tan significatius.

14. "Es mucho más difícil juzgarse a sí mismo que juzgar a los otros. Si consigues juzgarte rectamente es que eres un verdadero sabio".  Capitulo X pag 12

Per això, abans de criticar, és millor mirar dins de nosaltres. El Principito ens anima a buscar en el nostre interior per a comprendre millor eixes barreres que ens imposem, però també per a conéixer millor els nostres defectes i les nostres coses bones, per a saber realment qui som. Es tracta de canviar, deixar de centrar-nos tant en els altres, en els seus errors i desencerts, per a començar a saber qui som i què podem aconseguir. Sens dubte, este canvi ens permetrà llegar més lluny i ser més feliços.

RELACIÓ D’AQUEST LLIBRE AMB LA FILOSOFIA

La relació més important d'esta obra amb la filosofia és la capacitat que té el princepet per preguntar-se per totes les coses i intentar obtindre una resposta. No ens oblidem, el princepet és un gran filòsof.