Ètica per Amador LLIBRE VOLUNTARI

Ética per a Amador:

Rafa, jure que no he copiat res d’internet. 

Aquest llibre a sigut un poc més dificl de llegar que el pricipet, de vegades m’ he perdut en la lectura perque alguns conceptes no els sabia.

He descargat el llibre d’aqueta página d’internet. http://ficus.pntic.mec.es/~igop0009/amador/amador/Etica%20Para%20Amador.pdf

He collit de cada capítol una frase per a fer un comentari y una reflexiò amb el resum del capítol.

Capítol 1: “De que va la ética”

Si no me conozco ni a mí mismo ni al mundo en que vivo, mi libertad se estrellará una y otra vez contra lo necesario. Pag 12

El primer capítol parla de les dificultats de la nostra societat i com vivim.  D’elegir entre aprendre o no una cosa, a escollir entre si ens convé una cosa que la fem anomenar bona o altra que no  ens convé que fem anomenarla roina. En la societat es distingueix l’animal de la persona. L’home té la llibertat d’elegir de veritat el que vol i decidir si una cosa li convé o no. Això no passa per exemple, amb els animals que poden fer tot allò que volen sense la capacitat  d’escollir.

L’home pot fer cosses, experimentar sensacions i inventar, i si en algun moment ens equivoquem tenim la capacitat de corregir-lo

Al primer capítol del llibre relacionem la societat amb l’aprendizatge d’allò que “cal fer” i allò que “és bó” o “em convé”.

L’etica va a ser la reflexió crítica que es fa de la moral. La llibertat es una filosofía, no una idea. És un moviment de conciencia que ens porta en certs moments a reaccionar d’unes formes o altres i escollir diferents opcions. 

Reflexió personal: Jo pensé que tots hem nascut amb la capatitat de dir sí o no a les coses que sens plantegen. Moltes vegades es millor arrisgar-se perquè per por a errar o no tomar la decisió adequada diem que no a tot.  “Qui no arriesga no guanya”

Encara que tothom comet errors, també anem a tindre sempre la possibilitat de pedir perdó a les persones i podem ser perdonats.

Altra de les frases que podriem incloure a aquesta reflexió es aquella que sempre escoltem: “Que el temor a fallar no t’impida jugar” .

Capítol 2: “Ordenes costumbres y caprichos”:

¿Resulta entonces que hacemos siempre lo que queremos? Hombre, no tanto. A veces las circunstancias nos imponen elegir entre dos opciones que no hemos elegido: vamos, que hay ocasiones en que elegimos aunque preferiríamos no tener que elegir. Pag 14

Els homens tenim la necessitat d’expresarnos . A l’home ningú li obliga, ell fa el que pensa en cada moment. Moltes vegades això es por convertir en un acte capritxòs perquè l’home fa el que vol sense pensar en si tindrà o no consequencies negatives sobre els demés. Quan ens donem conte de que els nostres acten influeixen de manera incorrecta sobre els demés potser és ja massa tard per a tornar enrere.

Com que el mal sobre els demés pot arribar a ser incontrolable ( perquè les coses que a uns li favorixen, a altre poden impedir-li continuar) existeixen una clase de normes que imposem. Les normes son “ordres” que poden ser incomplides, però que si es cumplen son bones per a la societat de forma general.

A l`hora de fer les coses els essers humans ens guiem per la costum, la obligació o el propi capritx que pot traure conseqüencies negatives.

Un exemple seria complir la norma de portarte bé a clase. Tu pots fer-ho per costum, per obligació o per un capritx com pot ser que et pugen la nota de la evaluació.

Refelexió personal: Des del meu punt de vista, cada persona sap el que vol de cada persona, i les costums moltes vegades sobren. Respecte a les normes, pensé que són importants per a poder portar una vida en comunitat i que la gent no faça tot el que li ve en gana. És veritat que els essers humans som lliures però la llibertat no é sanar a la teua bola i fer el que voles sempre. La llibertat consisteix en poder elegir sempre i quan no tinga conseqüencies negatives sobre els demés.

Jo pense també que això del capritx és també molt relatiu, i no és molt important. Depén de les coses a les que faces referencia. Per exemple si una persona vol dutxarse tots els díes, no crec que per això se li puga denominar capritxòs. En canvi, si una persona esta acostumada a que tots els díes li compren roba, si que s’anomenaria “capritx”

Capitol 3: “Haz lo que quieres” Capitulo III pag 19

Libertad es poder decir «sí» o «no»; lo hago o no lo hago, digan lo que digan mis jefes o los demás; esto me conviene y lo quiero, aquello no me conviene y por tanto no lo quiero. Libertad es decidir, pero también, no lo olvides, darte cuenta de que estás decidiendo.

Escollir allò que es bó, és el que considerem que ens fa bé o lo les coses roïnes que ens poden perjudicar. Parla de la capacitat de l’home de saber si una persona es bona o mala abans de coneixerla i saber com tracta a unes persones i a altres.

Una persona pot ser molt guapa i atractiva, però per això una persona no té perquè ser bona. Aquesta es una idea que ja desde xicotets tothom vol que la aprenguem mitjançant cançons o pel·lícules com la frase “antes de judgar debes de llegar hasta el corazón” o “la belleza esta en el interior” de la pel·lícula de Disney La Bella y La Bestia.

Moltes vegades pensem que les persones son bones i després et trobes amb tot el contrari, una persona a qui tothom li dona igual excepte ell.

Materialment el principi de que lo “bó” es allò que es bo per a l’home i mal el que perjudica a l’home. 

Reflexió personal: Sempre podem jutgar a una persona sense coneixerla, i coneixent-la, perquè una persona diu més de ella amb la seua imatge externa que amb la seua personalitat.

Potser que eixa persona que has vist al supermercat que anava malament vestida, siga una persona increíble i bonísima, tot i que dona seua roba als més necesitats. I aun així, tu, que no saps res d’ella ja penses que menuda porquería, que tindria que dutxarse i que a saber quina clase de persona és.

Capítol 4: “Date la buena vida”: Capitulo 4 pag. 24

No le preguntes a nadie qué es lo que debes hacer con tu vida: Pregúntatelo a ti mismo.

Com donar-nos la bona vida…. però no en el sentit de fer tot el que se me’n pose davant, sino que abans de pensar les conseqüències i compartir les opinions amb els demés faces el que creus tú, no decidir-ho amb els demés. Tens que fer allò que tu creues, que ningú t’ajude perquè fer el que vulgues, no és més que una forma de dir que tomes en serio el problema de la teua llibertat. El de que ningú pot dispensarte de la responsabilitat creadora d’escollir el teu propi camí. La bona vida humana és bona vida entre essers humans o per el contrari no será bona ni humana. DONARSE LA BONA VIDA NO POT SER ALGO MOLT DISTINT QUE DONAR LA VIDA BONA.

Reflexió personal: La vida és un regal, sempre ens han explicat que Deu ens la ha donat. Per això jo pense que tenim que aprofitarla amb tots els moments per a poder disfrutarla.

 Moltes vegades ens quedem sense fer coses perquè els demés ens diuen que és mala idea, o simplement perquè ell no ho faríen. No faces cas, escolta, però posa el teu propi criteri. Tens que disfrutar al màxim, però això sí, amb coneixement.

Capítol 5 “Despierta, baby”: pag 31

Yo creo que la primera e indispensable condición ética es la de estar decididos a vivir de cualquier modo: estar convencido de que no todo da igual aunque antes o después vayamos a morirnos.

Al donarte la bona vida dient-nos que no tenim perquè elegir en el moment i pensar en que lo que digues a la larga et torne. L’home, nosaltres podem pensar i somniar amb coses perquè, com es diu, “somniar és gratis”, però somniar no ens va a donar la realitat que volem.

El millor per a nosaltres és l’amor d’eixes persones que ens volen i que més tard tu respondràs amb el mateix i eixe és el millor somni que una persona pot tindre, i vol dur a terme abans de morir.

Reflexió personal: Moltes vegades desitjem tant una cosa, que no parem de pensaar en ella, però això no ens va a portar a tindre-lo. Tenim que actuar per a obtindre recompenses. És clar, que totes les persones volem que sen’s tracte bé, i segurament ens donarà molta satisfacció, tant que després tractarem als demés como hem sigut tractats. Es allò que es diu Felicitat en cadena.

Capítol 6 “Aparece pepito grillo”

¿Que de dónde vienen los remordimientos? Para mí está muy claro: de nuestra libertad. Si no fuésemos libres, no podríamos sentirnos culpables (ni orgullosos, claro) de nada y evitaríamos los remordimientos. Pag 36

En el món en el que estem hi ha diversos imbécils; però no en el sentit de “tonto” si nó imbécils a aquelles persones que necesiten on recolçar-se, que no tenen res que vore amb el donar-se la bona vida.

Eixes persones a les que anomenem imbécils que no saben viure la vida, als que li dona igual tot, als que creuen que’l tenen tot etc… No tots som com eixes persones, ja que hi ha mes gent la qual sap el que fa , retxacen tot allò que els perjudica, les coses les importen…

L’esser humà, la persona, necesita saber el que vol i no deixar-se influïr per les decissions del demés per a poder ser una persona tranquila i viure feliç.

Reflexió: 

Pensé que para quan hem de tomar una decissió l’única persona que pot influir en ti ets tu mateix, perquè saps que si t’has equivocat  després les culpes no les has de echar a ningú. La gent moltes vegades busca el millor per a tu, pero no tota la gent és bona, la gent moltes vegades també necesita dels teus errors per al propi benestar, i si ens fan equivocar-nos no podem echarlis la culpa, perquè la decissió l’has tomada tu encara que haja influit el pensament d’altres.

Quan fem una cosa i ix bé, és una satisfació personal, i si l’hem feta per ajudar a altres, no hem de buscar recompensa, la recompensa és la propia felicitat que produeïx ajudar als altres. Sempre va a ser millor ajudar al qui ho necesita que ser ajudat.

Capítol 7: “Ponte en su lugar”

Tomarte al otro en serio, es decir, ser capaz de ponerte en su lugar para aceptar prácticamente que es tan real como tú mismo, no significa que siempre debas darle la razón en lo que reclama o en lo que hace. Pag 43

Aquest capítol parla de com els homes podem tindre confusions, discusions, conversaciones, etc. En la nostra societat hi ha gent bona i gent mala i a l’hora de decidir amb qui juntar-nos tenim que pensar si volem anar amb gent corrent, es a dir, gent bona, amb els quals tu seràs un més i no tindras influencia de fer coses roïnes, o bé anar amb gent mala. En cas de escollir anar amb gent mala, segurament acavarem formant part d’aquest grup de gent que ens influirà en fer coses malament que perjudiquen als demés. El que ens vol explicar amb tot això és que hi ha gent de diferents tipus i, la imitació de la gent amb la que em escollit anar, ens perjudicarà o ens ajudarà segons els amics.

El autor remarca que la vida en moltes ocassions es massa dura i les persones som molt distintes, pots deixar de odiar a una persona a voler-la encara que solament siga perquè és una persona més en la societat.

Reflexió: És clar que tothom escoge en sa vida amb qui vol anar i amb qui no, per això des d’un principi hem de tindre clar el que volem fer a la nostra vida, perquè a més de influir en les accions el fet d’anar a,b determinades persones, també influeix al nostre pensament. Si escollim anar amb gent normal, que fa les coses bé, és possible que la nostra ment este limpia de mals pensaments i actes, i per això ,mai farem mal a ningú. Mentre que la persona que està acostumada a anar amb gent roïna , la seua ment està acostumada a vore dolor i sufriment, fins al punt de que la propia persona faça dany als demés adrede, o inclòs sense donar-se compte, per accions naturals a sa vida.

Capítol 8: “Tanto gusto”

¿En qué consiste tratar a las personas como a personas, es decir, humanamente? Respuesta: consiste en que intentes ponerte en su lugar pag 42

Hay que saber entregarse al saboreo del presente, lo que los romanos (y el un poco latoso profe-poeta de El club de los poetas muertos) resumían en el dicho carpe diem. Pero esto no quiere decir que tengas que buscar hoy todos los placeres sino que debes buscar todos los placeres de hoy. Pag 49

Parla de pasar-se en el lloc d’altre i de paraules com justicia, injusticia… es tracta el tema d’allò que ens agrada o ens deixa d’agradar. Quan la gent parla de moral o sobretot de inmoralitat , el 80% de les vegades, la majoría de la gent ho veu tot relacionat amb el plaer.

Tot plaer porta una responsabilitat com algo inevitable para la llibertat. Tot el què fem per plaer, és perquè volem, però pot arribar un moment en que en spot fer mal o servir per fer mal a altres. No per això tenim que relacionar el plaer amb falta de cordura ni descontrol, la gent pot limitar el seu gust per fer les coses . Un plaer no el determines tú, ni l’has de buscar, ja que l’únic que tens que fer es disfrutar tots els plaer de hui. Dels plaer, allò que obtenim és l’alegría, res mes. Encara que l’alegría és la base de la nostra vida.

Cadascún és guardià natural de la seua propia salut, siga física, mental o espiritual. L’humanitat és més gananciosa consistent a cadascú viure a la seua manera que obligándole a viure a la manera dels demés.

Reflexió: Encara que busquem el nostre propi plaer, cal reflexionar sobre les circunstàncies i allò que va a traure fer una cossa, les conseqüències. Un plaer pot traure felicitat individual però moltyes vegades podem actuar de forma errònia i que ens perjudique. Fins i tot una felicitat nostra pot fer mal als demés per això cal reflexionar abans d’actuar.

Capítol 9: “Elecciones generales”

La ética es el arte de elegir lo que más nos conviene y vivir lo mejor posible; el objetivo de la política es el de organizar lo mejor posible la convivencia social, de modo que cada cual pueda elegir lo que le conviene. Pag52

Eleccions generals fa referencia a totes les eleccions que hem de fer día a día i hem de tomar a la vida. Una elecció no pot fer-nos esclaus d’alguna cosa, perquè el principal objectiu de les persones és ser lliures. En aquesta vida hem de considerar a tos iguals, sense menysprear a eixa gent que potser no ha pogut mai tindre una vida similar a la nostra. Per aquesta raò tots en la societat hem de tindre compassió i entrega per ajudar a aquells que més ho necessiten.

Fer el mal no serveix de res ja que potser tots tenim algún problema i necessitem gent que ens recolçe. Per aquesta regla, sempre que algú necessite d’altra persona, cal estar al seu costat per a les bones i les males.