PEL.LICULA VOLUNTARIA 3º EVALUACIO " El gran dictador"

El gran dictador

 

Rafa jure que no he copiat res d'internet 

BREU AGRUMENTO DE LA PEL·LÍCULA

Un barber jueu patix la persecució dels esbirros de Hynkel, un dictador que s'ha apoderat del país i ha iniciat una campanya antisemita per a distraure l'atenció del poble dels seus problemes econòmics. En una cacera, Hynkel patix un accident i és confós amb el barbero..., i el barber és pres per Hynkel. L'exèrcit conquista el xicotet país lliure, però el barber, cregut dictador, en un discurs proclama la llibertat de tot el seu imperi i l'eliminació de la ideologia nazi.

REFLEXIONS

Esta pel·lícula m'ha fet preguntar-me en primera persona sobre valors tan importants com el sentit de la vida, sempre arrancant un somriure i humor. Ens fa reflexionar sobre la importància que ha de tindre per a nosaltres l'autoestima i intentar reforçar en la societat que ens rodeja valors com el civisme, la justícia i el lideratge.

Min 19

En el discurs inicial Hynkel odia i rebutja els jueus. Els insulta i incita al poble a marginar-los, odiar-los i rebutjar-los. Igualment, anuncia que conquistarà el món i ho sotmetrà al seu poder per a així crear un poderós exèrcit amb què conquistar a tots els països lliures i apoderar-se del món per la força. És un discurs amb una ideologia clarament neonazi.

En canvi, en el discurs final del suplantador, es fa al·lusió a la llibertat i a l'esperança. Chaplin defén abans que res la solidaritat entre humans a fi de crear un món unit i millor que l'actual. Critica i rebutja les idees de Hynkel. En una frase, el discurs es podria descriure com: Si es conquista el món sense força, este serà més solidari i estarà més unit.

Min 29

Quan a

l barber li escriuen “jueu” en la finestra i ell ix i ho esborra, va un policia a apegar-li; llavors el barber es dirigix cap a l’altre policia i li diu: “detinga´l per agressió”. Ací podem veure com els policies utilitzen la violència innecessària contra el poble quan són ells els primers que haurien d’actuar amb l’exemple ja que el seu treball és detindre la gent per fer el mateix que ells fan.

L'odi és un sentiment negatiu, de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa, situació o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir allò que s'odia. També l'odi es pot basar en la por del seu objectiu, ja siga justificat o no, o més enllà de les conseqüències negatives de relacionar-se amb ell.

L'odi es descriu ben sovint com el contrari de l'amor o l'amistat. L'odi pot generar aversió, sentiments de destrucció, destrucció de l'equilibri harmònicament i ocasionalment autodestrucció, encara que la majoria de les persones pot odiar eventualment a quelcom o algú i no necessàriament experimentar estos efectes.

És raonable odiar gent o organitzacions que amenacen l'existència o fan patir, o la supervivència del qual s'oposa a la pròpia. La gent sol odiar al que s'oposa a la seua salut i benestar. Entre les coses odioses per a molta gent estan el capitalisme, el socialisme, el nazisme, el comunisme, la guerra, l'esclavitud, les religions, el genocidi i inclús el propi odi.

Min 35,54 Cuando el barbero atiende en su peluquería a la protagonista femenina y tiene una larga conversación

el barber és una persona idealista que es troba sorprés enfront de la societat i al règim a què estan sotmesos els membres del poble. És un home que lluita pels seus drets i la seua llibertat i no li importa enfrontar-se als policies o a qui siga per a aconseguir-ho.

En el minut 41

Podem veure com el dictador necessita demanar-li un préstecs a un jueu, llavors a pesar de tota deixa de tractar-los tan malament, simplement per conveniència, però quan no se’l concedixen llavors pren venjança contra ells.

Min 43 la seqüència en què el dictador juga amb un enorme globus terraqüi

L'escena en què Hynkel apareix jugant amb un globus terraqüi és una de les més significatives de la pel·lícula. Representa com el dictador té el món en les seues mans i juga amb ell. A l'intentar dominar-ho i llançar-ho com una pilota s'acaba punxant. Açò significa que una persona mai pot dominar el món i manejar-ho com si res, imperiosament ell a soles. Mai es podria fer perquè sinó el "mundo" es tornaria a punxar.

Esta escena representa com el dictador té el món en les seues mans i esta jugant amb ell. Pareix o fa creure a la societat que tot ho fa per aconseguir una millor societat però la realitat és que ho fa pels seus propis beneficis, per poder controlar el món i que siga el que ell vol que siga. Hem d’entendre que açò comporta riscos molt grans i és que, encara que no ens adonem compte o parega surrealista, una persona pot portar el món sencer a la ruïna. Ell mateix esta utilitzant a tots com si foren part d’un joc sense adonar-se compte que esta jugant amb quelcom molt gran i molt seriós, la vida de totes les persones.

Min 52

“Los dictadores son libres sólo ellos. Pero esclavizan al pueblo.”

La dictadura és una forma de govern que es caracteritza fonamentalment per la falta de control democràtic en la gestió pública. En l'últim segle, les dictadures han sorgit generalment en moments de crisi política i econòmica per a fer front a moviments revolucionaris d'origen popular que representen un perill per als interessos de les classes privilegiades. És el govern que s'exercix fora de les lleis constitutives d'un país.

Les dictadures són exercides habitualment (encara que no sempre) per militars (durant el segle XX hi ha molts exemples d'això: Adolf Hitler a Alemanya durant l'auge del nacionalsocialisme, Benito Mussolini a Itàlia, Francisco Franco a Espanya, així com els innumerables exemples que es poden trobar a Llatinoamèrica, África i Àsia durant la segona mitat del segle XX).

Hi ha un tipus de dictadura que va ser cridat per Marx dictadura del proletariat, que pot definir-se com una forma de govern instituïda pel proletariat una vegada que s'acaba amb el règim capitalista i s'accedix a tots els nivells del poder estatal; té com a objecte consolidar la revolució socialista i impedir la restauració de la classe burgesa en el poder. La dictadura del proletariat és considerada com una etapa transitòria que donarà pas a un de tot el poble, que és el primer pas per a aconseguir una societat comunista.

1 horas .05

«mira eixa estrela… és quelcom que hynkel amb tot el seu poder mai podrà tocar»?

Vol deixar clar que encara que Hynkel puga tindre control sobre el màs, no pot controlar-ho tot, per molt que vulga Hynkel mai podrà governar-lo tot. La naturalesa, el món que ens rodeja no ho pot controlar. Açò presenta una clara metàfora per la qual es deixa clara que no podrà controlar l'interior de les persones, la seua esperança i les seues ilusiones.Es una frase que la pronuncia quan està amb el barber en el teuladí, junts, mirant els estreles. Per molt que s´implique els estreles mai els podrà tocar, són superiors a ell.

Ella s'ompli d'esperança davant d'eixa frase perquè sap que a més de les estreles hi ha més coses que Hynkel no pot controlar. El son i viure somiant.

També arreplega un trosset d'enyorança d'Hanna dels temps passats en què no hi havia totalitarisme i no se'ls jutjava per tot. Vivian en pau i feliços

1 h. 10 min  “Pensamos demasiado, sentimos muy poco.”

També sol usar-se per a descriure sentiments d'odi o prejuís cap a un determinat grup de gent, com el racisme, o per a prejuís religiosos intensos. Els crims d'odi són els crims comesos per odi en este sentit. A vegades la gent, quan algú d'un grup religiós o ètnic distint els fa mal, arriba a odiar a tot eixe grup. Açò no és considerat acceptable socialment, ja que la cultura actual rebutja el castic col·lectiu i insistix en el fet que les persones siguen tractades com a individus, i no com a membres d'un grup. En el nazisme, per exemple es va buscar augmentar l'odi que la societat alemanya ja tenia cap al jueu i això va portar a una matança d'enormes proporcions.

1h 33.04 El Discurso Final

Pero… yo no quiero ser emperador.

Ese no es mi oficio, sino ayudar a todos si fuera posible. Blancos o negros. Judíos o gentiles. Tenemos que ayudarnos los unos a los otros; los seres humanos somos así. Queremos hacer felices a los demás, no hacernos desgraciados. No queremos odiar ni despreciar a nadie. En este mundo hay sitio para todos y la buena tierra es rica y puede alimentar a todos los seres. El camino de la vida puede ser libre y hermoso, pero lo hemos perdido. 

La codicia ha envenenado las armas, ha levantado barreras de odio, nos ha empujado hacia las miserias y las matanzas. Hemos progresado muy deprisa, pero nos hemos encarcelado a nosotros mismos. El maquinismo, que crea abundancia, nos deja en la necesidad. Nuestro conocimiento nos ha hecho cínicos. Nuestra inteligencia, duros y secos. Pensamos demasiado, sentimos muy poco. Más que máquinas necesitamos más humanidad. Más que inteligencia, tener bondad y dulzura. Sin estas cualidades la vida será violenta, se perderá todo. 

Los aviones y la radio nos hacen sentirnos más cercanos. La verdadera naturaleza de estos inventos exige bondad humana, exige la hermandad universal que nos una a todos nosotros. Ahora mismo, mi voz llega a millones de seres en todo el mundo, millones de hombres desesperados, mujeres y niños, víctimas de un sistema que hace torturar a los hombres y encarcelar a gentes inocentes. A los que puedan oírme, les digo: no desesperéis. La desdicha que padecemos no es más que la pasajera codicia y la amargura de hombres que temen seguir el camino del progreso humano.

El odio pasará y caerán los dictadores, y el poder que se le quitó al pueblo se le reintegrará al pueblo, y, así, mientras el Hombre exista, la libertad no perecerá. Soldados: No os entreguéis a ésos que en realidad os desprecian, os esclavizan, reglamentan vuestras vidas y os dicen qué tenéis que hacer, qué decir y qué sentir. Os barren el cerebro, os ceban, os tratan como a ganado y como carne de cañón. No os entreguéis a estos individuos inhumanos, hombres máquina, con cerebros y corazones de máquina. Vosotros no sois ganado, no sois máquinas, sois Hombres. Lleváis el amor de la Humanidad en vuestros corazones, no el odio. 

Sólo los que no aman odian, los que nos aman y los inhumanos. 

Soldados: No luchéis por la esclavitud, sino por la libertad. En el capítulo 17 de San Lucas se lee: “El Reino de Dios no está en un hombre, ni en un grupo de hombres, sino en todos los hombres…” Vosotros los hombres tenéis el poder. El poder de crear máquinas, el poder de crear felicidad, el poder de hacer esta vida libre y hermosa y convertirla en una maravillosa aventura. En nombre de la democracia, utilicemos ese poder actuando todos unidos. Luchemos por un mundo nuevo, digno y noble que garantice a los hombres un trabajo, a la juventud un futuro y a la vejez seguridad. Pero bajo la promesa de esas cosas, las fieras subieron al poder. 

Pero mintieron; nunca han cumplido sus promesas ni nunca las cumplirán. Los dictadores son libres sólo ellos, pero esclavizan al pueblo. Luchemos ahora para hacer realidad lo prometido. Todos a luchar para liberar al mundo. 

Para derribar barreras nacionales, para eliminar la ambición, el odio y la intolerancia. Luchemos por el mundo de la razón. Un mundo donde la ciencia, el progreso, nos conduzca a todos a la felicidad. 

Soldados: En nombre de la democracia, debemos unirnos todos.”

Podem veure que este discurs és completament anti-nazista ja que critica els dictadors i als Estats dictatorials i promou la unió del poble per a beure a crear una democràcia en què no sols uns pocs tinguen el poder sinó en la que tot el món puga votar i triar els seus representants intervenint així en el govern.

El discurs de l'escena final, on el barber ocupa el lloc del verdader dictador, podria ser extret literalment com una nota de qualsevol periòdic. Justament, la pel·lícula intenta construir i deixar al nu els grotesc, l'abusiu, l'inhumà i el ridícul de qualsevol règim dictatorial. El discurs final complix la funció de moralitat, de les pròpies conclusions que l'autor va poder traure de tot el que s'ha vist. La pel·lícula sencera és la justificació que sustenta al discurs final. Gràcies al discurs podem apreciar com és de valuós viure en un país com és Espanya que posseïx un govern democràtic en què ningú està marginat o discriminat. 

D'esta manera, el discurs final intenta llevar-li la màscara a les argumentacions i promeses que embanderen i convencen als pobles que un règim militar és la millor forma de conduir una nació. El discurs està dirigit a la humanitat sencera, no fent al·lusió a un únic govern dictatorial.

OPINIÓ PERSONAL

La pel·lícula m'ha agradat molt i ha resultat entretinguda. Està plena de continguts polítics, satírics i crítics cap a les dictadures. Estic d'acord amb la crítica de la pel·lícula fa a les ideologies de la seua època principalment el nazisme perquè pense que la unió fa la força però perquè es faça de veritat, eixa unió no es deu de crear amb la força sinó amb la voluntat.

La crítica al poder i al totalitarisme i la defensa de la dignitat individual és un dels missatges centrals de la pel•lícula. I de fons, el joc de la història que fa i desfà, lleva i posa i juga amb els sers humans d'una manera irònic i quasi macabre.

Les idees que es proposen són testimonis d'un temps en què l'abús humà va aconseguir una de les seues majors manifestacions i en la que l'horror es va quedar a conviure en un present que no per inhumà pareixia irreal als seus protagonistes. El gran dictador té la gran virtut d'abordar el tema amb humor, amb escenes inoblidables amb un profund optimisme i confiança en la capacitat del ser humà.

La seua actualitat i la seua frescor la fan resaltable. El fet de que visquem en una democràcia no impedix que certs mecanismes de poder i propaganda caricaturitzats en la pel•lícula continuen apareixent en el nostre temps, aparentment tan allunyat d'aquell altre en què l'extermini humà apareixia legitimat per discursos ideològics.