LIBRO 3ª EVALUACIO "EL MUNDO AMARILLO"

EL MUNDO AMARILLO

Rafa jure que no he copiat res d’internet.

El llibre esta descarregat d’aquest pdf. www.blindworlds.com/.../albert-espinosa-el-mundo-amarillo

Este treball m'agradaria dedicar-se'l a Pablo, un dels meus grocs, en qui vaig pensar mentres llegia este llibre. Pot sonar friki, però jo ho he fet. Seguint els seus consells he buscat als meus grocs i et puc assegurar que no són els que jo creia que serien. Ser una groc és un privilegi. He de reconéixer que este tipus de llibres no solen ser dels que llig normalment, però coincidisc amb l'autor en què es tracta d'un llibre especial.

Per a mi, la qual cosa fa és oferir-nos una manera admirable d'enfrontar-se a la vida, amb una vitalitat per damunt de qualsevol límit. Evidentment, té molt d'autobiogràfic este llibre, que aconseguix traure'ns més d'un somriure igual que aconseguix estremir-nos per moments. Ho he llegit prou ràpid , encara que conforme ho vas acabant et dónes compte que necessites anar més lentament perquè no s'acabe perquè és molt bonic i més d'una vegada m'he detingut a reflexionar sobre el que acabava de llegar.

"Amb poques paraules, la seua estructura es dividix en una sèrie de descobriments, que són tot el que va aprendre en l'esmentada època d'hospitals, per a després comptar-nos a què es referix amb el món groc i els que són els grocs. El concepte de groc és el més important del llibre, i inconscientment, acabat d'acabar el llibre et poses a buscar els teus grocs del passat i et prepares per a estar alerta en el present. Resumint molt, els grocs són persones especials en la teua vida, però no parlem d'amors ni d'amics, eixe és un altre tema.

Entre els 14 i els 24 anys, este escriptor i guionista de televisió va estar entrant i eixint de la planta d'oncologia d'hospitals infantils. Després de deu anys de malaltia va eixir amb 23 descobriments i una cama menys. El que va aprendre en l'hospital és el que ha volgut mostrar en este llibre, ple d'humor i de vitalitat.

Què és el món groc? És el món on es conceben els sons i en el que cada persona es construïx junt amb el seu propis grocs. I que són els grocs? Perquè no són ni amics ni amants. Però són persones que et canvien la vida, que te la transformen de dalt a baix.

Yo tengo una máxima: si crees en los sueños, ellos se crearán. Creer y crear son dos palabras que se parecen y se parecen tanto porque en realidad están cerca, muy cerquita. Tan cerquita como que si crees, se crea. Cree... (29)

Mentres que els psicòlegs s'esforcen per comprendre quin és el paper i el significat dels sons, la resta de les persones pareix haver resolt el misteri: estan convençuts de que els sons contenen veritats essencials.

Pot un son determinar les nostres decisions i els nostres comportaments? els sons representen les nostres pors, preocupacions i creences diürnes; en molt poques ocasions representen avisos del futur. Inclús les persones tenen més malsons quan estan baix estrés. El primer pas per a creure en els nostres sons és, per tant, creure en nosaltres mateixos i atrevir-nos a desapegar els peus de l'asfalt, obrint el nostre cor i creient, amb certesa, que mereixem el millor en nosaltres. Esta és, probablement, la labor més important i responsable que podem fer per nosaltres mateixos.

A veces, las palabras son las que te proporcionan los caminos. Pocas palabras pueden engendrar en uno una idea. A veces las frases más importantes son las que menos importancia creemos que tienen. (30)

Açò és quelcom paregut a algun precepte de què hem comentat. Pot ser que parlant amb persones a qui apreciem a vegades, menys diuen algunes coses que passem per alt i que només quan ha passat el temps o simplement no estem amb ells, ens adonem de perquè ens ho han dit o del significat tan important que pot tindre per a nosaltres. Per això, el més important és escoltar.

A veces las pérdidas serán pequeñas, otras veces las pérdidas serán grandes, pero si te acostumbras a entenderlas, a enfrentarte a ellas, al final te darás cuenta de que no existen como tal. Cualquier pérdida es una ganancia. (37)

Un llibre en el que t'ensenya com quan la vida te dona problemes tens que eixir avant com siga, estos chics lluiten per la seua vida dia despres de dia, passen els dies dins d'un hospital, que ya se sap que quan estes en un hospital alguna cosa bo no hi ha, i l'espera se fa llarga, i estos viuen en alegria gojant cada dia, com si fora l'ultime, no tenen por, en les seues cares nomes hi ha felicitat, Sense actitut no aplegues a ningun lloc i estos chics ho tenen, verdaderament impressionen les seues reflexions.

Cuando conoces qué tienes es más fácil superarlo. (42)

Spinoza mos delecta en el seu incansable optimisme cap a la vida, en el seu crit d'esperança, de superacio, en la seua claritat parlant del sarata, de tot lo passat, sense rencor algu, sense por, soles felicitat. Una felicitat que ho caracterisa, que ho aparta d'eixe pessimisme generalisat, que demostra que de tot s'ix, que hi ha un mon millor, i que dona una clara lliço a totes les persones.

Nunca he dudado que tener información es básico en la vida. No puedes luchar contra algo si no sabes contra qué te enfrentas. Primero, conocer al contrincante; seguidamente investigarlo, y finalmente luchar. (49)

Un dels majors sofriments de qualsevol malalt es la desorientacio que viu a nivell emocional, ya que la malaltia representa la lluita contra lo desconegut. Es habitual que molts malalts de sarata se pregunten en algun moment: “¿per que me tingue que passar a mi?” Per a compensar dita desorientacio, lo adequat es que presas l'iniciativa a l'hora de consultar en el teu medic qualsevol dubte que pugues tindre.

Enfrontar-se a malalties com el sarata en la que l'actitut del malalt es tan important, fa necessari que se tinga tota l'informacio possible.

Nacemos con carencias, muchas, variadas. Con el tiempo las cubrimos de una manera u otra, a veces de forma correcta, a veces simple y llanamente como podemos. Hasta incluso puede que ni sepamos que las tenemos. El cerebro es tan listo que a veces nos oculta las informaciones más básicas acerca de nosotros mismos. (52)

Moltes voltes mos donem conte que en situacions llimit reaccionem de manera insospitada aplegant fins i tot a pensar que lo que hem fet, mai haguerem segut capaços de realisar-ho. I crec que es lo que planteja l'escritor quan davant la malaltia la gent trau lo millor d'un i lluita per mantindre's farm.

A veces estamos tan centrados en nosotros, en nuestro problema, que olvidamos que justo en ese momento podríamos hacer el mayor descubrimiento de nuestra vida. (56)

En ocasions estem tan centrats en lo que som que no veem lo que podem aplegar a ser. No veem nostre propi potencial, no veem tot lo que en un poc d'esforç podem aplegar a desenrollar. D'alguna manera, bona o mala, la vida s'ha encarregat de posar-me proyectes en el meu cami dels quals no estic segur de poder realisar.  Les persones  del meu exterior confien mes en mi i en la meua capacitat com persona que yo mateix.

En estos temps de dubte i aprenentage finalment entenc el terme de “Rodejar-te de persones que te motiven a ser millor”. Perque eixes son les que t'ajuden a seguir avant, a dir-te quan  estes fallant, a no RENDIRTE, a confiar en tu mateix, ells veuen alguna cosa en tu que provablement tu no contemplaves.  Es important tindre seguritat en tu mateix, no subestimar-te, som capaços de fer qualsevol cosa que mos propongam. Pero tambe es important deprendre a escoltar en humiltat. No sempre tot lo que mos diuen es per a despentolar-mos ni per a fer-mos sentir mal. No mos posem a la defensiva. Assimilem l'informacio i assumim la critica, el consell o la correccio com propis. Soles aixina serem millors.

A veces lo que uno desea es tan intenso que se hace realidad. (65)

En quantes ocasions no hem pensat que volem alguna cosa, i quan ho tenim enfront, no tenim idea de que fer en eixa cosa, fins i tot en eixa persona…I es que realment no estem preparats per a tindre aquella cosa que anhelem, simplement es alguna cosa, que per alguna rao se mos vingue al cap i en un obrir i tancar d'ulls ya ho tenim enfront…

Lo que se planteja es que no devem de cessar en nostres desijos i intentar fer lo possible per conseguir-ho, perque si se lluita , al final se conseguix.

Las palabras están demasiado valoradas. (66)

Lo que ocorre sovint es que corremos tant que, quan parlem, ho fem de forma rutinaria CARENTE de tot INTERÉS. No som comunicadors creatius. Una persona escampa i desduida carix de poder interior i les seues paraules estaran sovint buides de contingut. No inspirarà confiança. Se va facilment per les branques. Se queixa, critica, parla molt, pero no aporta solucions. Un se gauba en les seues propies paraules i parla mes per a sí mateix que per al atre. Actuant aixina, deixa de sentir i de reconeixer la presencia de l'atre.

Lo que más ocultas, es lo que más muestra de ti (te define) Dime tu secreto y te diré por qué eres tan especial. (68)

No obstant, no mos donem conte de que ens posar-mos una maixquera de cara al restant o fins per a mosatros mateixos. Els demes veuen de lo que som una image que tracta de millorar-se publicament: per por a estar sols o simplement per seguir uns patrons socials mos amaguem despres de disfrassos mes o menys treballats.

Una de les causes inconscients mes freqüents de presentar-se davant els demes com allo que no som es la por a no ser respectat, volgut o acceptat: es normal que fingim lleument i que l'honestitat no siga completa perque mos sentim mes arropats pel restant quan veem que som lo que esperen de mosatros. Mos ha passat que en mes d'una ocasio algu a qui creïem coneixer mos ha decepcionat perque per algun motiu ya no es com creïem. Lo que pot haver ocorregut es que la veritat hi haja acabat mostrant-se i deixant-mos vore uns rasgs de comportament que mos havien tractat d'amagar.

No tengas miedo de ser la persona en la que te has convertido (74)

Sembla que en general sempre tendim a qüestionar les decisions que prenem, hagen segut bones o males i els critic. Soc d'eixes persones que se auto-critiquen a l'extrem i crec que el dia en que no ho faça, realment haure fet alguna cosa mal. A voltes som nostre pijor critic i si t'equivoques, puix no hi ha que pensar molt, els erros no se deurien cridar d'eixe modo sino ensenyances, sense ells no deprendriem, no mos reptariem a millorar.

El que depren no es el que gana tot el temps, si no el que el que s'equivoca i depren d'eixe erro.

Para errar hay que arriesgarse, lo de menos es el resultado. (76)

Si no arrisques… perts l'oportunitat; perts la possibilitat de deprendre; perts la capacitat per a canviar; perts la possibilitat per a vencer la teua por; perts la fortalea que te permetria arriscar-te la proxima volta.

Si t'arrisques, ganes. No necessariament allo especific per lo que t'arriscares, mes sí potser alguna cosa mes valiosa: experiencia, aprenentage, orgull, satisfaccio, força interna, entusiasme per la vida. Si vols aumentar el teu exit i la teua calitat de vida, la pregunta no es si te vas a arriscar o no. No hi ha atra forma de creixer que no siga arriscant coses. No hi ha atra manera d'alvançar que no implique la possibilitat de perdre alguna cosa.

La qüestio es que estas dispost a arriscar. L'assunt es com pots arriscar-te de manera inteligent.

Me encanta vivir con el resultado de las acciones que tomo. (76)

En un 80% eres consecuencia de tus decisiones. Quiérete por el resultado de lo que eres. Quiérete porque es en eso es en lo que te has convertido. (76)

M'encanta viure en el resultat de les accions que tom. Sempre he cregut que la bellea es alguna cosa sense sentit, caotic. Lo que a un li sembla bell a atre pot semblar-li horrible. La bellea es relativa. I lo que des de fora pot vore's horriblement terramaner per dins es el millor triumfo del dia. Sal de la zona de confort!!!! I si en algun moment mos equivoquem , no passa res.

El mundo iría mejor si aceptáramos que nos equivocamos, que hemos errado, que no somos perfectos. Mucha gente intenta buscar una excusa a su equivocación, buscar otro culpable, quitarse el muerto de encima, lo que no conocen es el goce de aceptar la culpa. Un goce que tiene que ver con sabes que has tomado una decisión equivocada y que lo admites. (77)

Es que la ment tracta sempre de fugir dels problemes i sobre tot, de les culpes, com una ESPECIE de proteccio cap als atacs d'atres – que a voltes son mes producte de nostres pores i imaginacio. El ser huma te un tipic erro: buscar culpables fora de sí mateix, per a qualsevol problema. Si encertem, es nostra virtut, pero si fallem, segurament sera responsabilitat de l'atre. Abans de dir “m'equivoqui”, es provable que digam que fon per la mala sort, el clima, el cap, el transport, el zodiac o l'alineament dels planetes. Qualsevol cosa abans d'afrontar la realitat i assumir els erros.

Es importante que reconozcamos que nos equivocamos para así tomar conciencia de dónde están los errores y no cometerlos más. (77)

Es una tasca que no es res senzilla, pero que tampoc es impossible. El punt de partida per a deixar de tirar-li la culpa als demes es llevar-mos la comoditat del cos i escomençar a acceptar quan mos equivoquem. Deixar que els demes mos corrigguen, traure capes d'eixa gran cuiraça que se crida orgull, i sobre tot, ser sincers en mosatros mateixos primer, per a despres en el restant de les persones.

La solucio, afortunadament, està dins de mosatros i ningu mes que mosatros som els que podem revertir-ho. Podem escomençar a practicar en el proxim erro que cometam o un fallo que se ve repetint des de fa temps. Acceptar que mos costa alçar-mos quan sona el despertador, concentrar-mos per a entregar a temps els treballs, estudiar per a un examen o prestar atencio al dinar mos fara sentir-mos millor, de manera interna i per conseqüencia, externa. Tal volta fins tingam la sort de que se “contagie” l'idea i totes les persones que mos rodegen deprenguen a dir “m'equivoqui”, alguna cosa tan dificil de conseguir en estos dies.

No sigas a rajatabla lo primero que pienses. Piensa bien en lo que piensas. Busca, no te conformes con el primer pensamiento. (84)

Yo crec que a voltes preses les decisions en un primer moment sense pensar, i despres mos donem conte al dia següent de que eixa decisio ha segut en calent, degut al disgust o a l'impuls que mos portà a prendre-la. Deuriem d'intentar, pensar un poc mes i alguna de les decisions que prenem deixar-les per a atre moment, perque provablement no sera la mateixa.

A veces hay que desahogarse. Es ley de vida. Echar tres o cuatro gritos al aire. O eso o explotamos. (87)

En ocasions amaguem allo que estem sentint en el fi de no preocupar als demes, o simplement evitar parlar sobre lo que mos passa. Evadim les conversacions i preguntes a les que tingam que respondre que succeix en nostre interior, puix sabem que la resposta sera “estic be”, encara que dins de mosatros ni tan se vol ho sabem.

Encara que preferixques dir que estas be per a evitar complicacions, te porta encara mes problemes, puix deus fingir un estat d'anim que no sents i trobar la millor expressio facial per a que ningu note que estas mentint. Pero creume, dir que estas be quan no ho estas no es la millor opcio. No estar be no es mal, ni molt menys dir-ho, està be desfogar-se, es necessari. Quan te desfogues lliberes tota eixa energia negativa que t'està consumint per dins. Quan dius tot lo que sents te tornes mes transparent i pots percebre com lliberes un gran pes de damunt. Quan te desfogues pots ser millor compresa per quins te rodegen, pots sentir-te millor, sense necessitat de fingir-ho.

Es bueno que te recuerden todo lo bueno que hacías. (88)

Esta frase m'ha cridat l'atencio perque pense que hi ha que dir-li a la gent de nostre al voltant les coses bones que fan. Sembla que si no, el ser huma nomes espera al moment en el que un se mor per a recordar publicament les coses bones que en la seua forma de ser tenia la persona que ara no està. En esta actitut millorarém el nivell d'autoestima dels que mos rodegen.

Acepta quien eres tú. Conoce al resto de la gente, y acéptala como es. 93)

Realment tots som unics, tant en nostra perspectiva de la vida com en nostres actituts, sentiments i experiencies. Mai ha hagut un duplicat exacte de mosatros, ni mai ho haura. Eres irrepetible , no existix ningu com tu en tot el mon.

Son justament les diferencies i caracteristiques personals les que fan que la vida siga interessant, un desafiament. El tracte en atres persones que veuen la vida de forma diferent es lo que fa mes riques a les relacions. Lo llamentable es que estes diferencies sovint poden portar a conflictes sense resoldre , a stres i decepcions.

Es fonamental acceptar la singularitat dels individus, no obstant no es tan senzill com dir-ho. En les relacions de parella, per eixemple, mos fem una idea de com deu ser nostra “mija taronja” i com deu actuar segons nostres standares i esperem que ho faça aixina. Per supost, aço no va a ocorrer i els problemes sorgiran, sempre i quan tingam expectatives rigides.

No podem culpar als demes per no ser com a mosatros mos agradaria. El perqué d'una relacio de parella o amistat es passar-ho be junts, conseguir un enriquiment mutu, no canviar a ningu.

 

La suerte es ser como eres. La desgracia es no poder entender cómo es la otra gente (135)

Esta reflexio te que vore en l'empatia  es la capacitat psicologica o cognitiva de sentir o percebre lo que atra persona sentiria si estiguera en la mateixa situacio vixcuda per eixa persona. Consistix en intentar comprendre els sentiments i emocions dels demes, intentant experimentar de forma objectiva i racional lo que sent atre individu.  Este sentiment fa que les persones s'ajuden entre sí. Està estretament relacionada en l'altruisme – la preocupacio pels demes - i la capacitat d'ajudar. Quan una persona conseguix sentir el dolor o el sofriment dels demes posant-se en el seu lloc, desperta el desig d'ajudar i actuar seguint els principis morals.

La capacitat de posar-se en el lloc de l'atre, ajuda a comprendre millor el comportament en determinades circumstancies i la forma com l'atre presa les decisions. Es un pilar important en les habilitats socials i les relacions interpersonals  i te especial importancia el seu foment entre els adolescents i jovens.

Es saber escoltar als demes, entendre els seus problemes i emocions. Sera altament positiu entre els “subjectes passius” front a una agressio d'atre companyer i que no actüen en l'agressio, pero sense son testics silenciosos.  

Las palabras están demasiado valoradas, así que lo importante no es la cantidad sino la intensidad. (136)

Els politics han desenrollat un idioma propi, la llengua politica, depresa i desenrollada en l'unic objectiu de parlar molt i no dir res. Retorica. Els sofistes eren rebecats cap al art del discurs, que dia belles paraules, sense contingut profunt algu.

La retorica parlada es l'oratoria, utilisa el llenguage al servici d'una finalitat persuasiva o estetica, afegida a la seua finalitat comunicativa. Es una forma de la propaganda. Tambe podem vore l'us de paraula que busquen donar-ho per sobreentés , lo que dona confusio. 

El fi que se busca es  persuadir als demes. Alguna cosa molt comu en politica, hui en dia, per a posar molts adorns a unes paraules buides de contingut.

Siempre he creído que la belleza es algo sin sentido, caótico. Lo que a uno le parece bello a otro puede parecerle horrible. La belleza es relativa. (144)

La bellessa es una qüestio que va de la ma en els gusts i els gusts son completament diferents en cada persona.

Es alguna cosa molt normal vore alguna cosa o algu que semble agradable a la vista, mentres que atra persona ho veu desagradable o simplement no li crida l'atencio. Quan algu pensa que atra persona es lleja, haura atre que opine lo contrari; ya que aquell que vaig veure la llejor no li semblà be la combinacio de rasgos i a la seua vista sera chocant, en canvi aquella persona que trobà l'encant, sense dubte alguna a la seua vista i quimica corporal agradà molt. Totes les persones tenen la seua propia optica, personalitat i manera de vore, sentir, gojar i viure els acontenyiments que ocorren a lo llarc de les seues vides i aixo es lo que crega l'immensa diversitat en el mon.

AMARILLO: Definición: Dícese de aquella persona que es especial en tu vida.  Los amarillos se encuentran entre los amigos y los amores. No es necesario verlos a menudo o mantener contacto con ellos. La forma de relacionarse con los amarillos es el cariño, la caricia y el abrazo. Consigue privilegios que antes estaban en posesión sólo de la pareja. (134)

AMARILLO: persona especial en nuestra vida a la que acariciamos, abrazamos y con la que dormimos. Marca nuestra vida y no necesita tiempo ni mantenimiento. Hay 23 en nuestra vida. Las conversaciones con ellos hacen que mejoremos como personas y descubramos nuestras carencias. Son el nuevo eslabón de la amistad. (159)

Cada uno debe ser capaz de buscar los amarillos cuando los necesite, pero no se trata de lanzarse a la calle como un loco a buscar un amarillo sino que los amarillos aparecen o te los cruzas cuando los necesitas (142)

Con los amarillos sientes que les puedes contar secretos ocultos, abrirte. Puedes llamarles a horas intempestivas. Sientes que a veces no necesitas establecer contacto; puedes estar meses y meses sin decir nada y cuando vuelves a verlo todo seguirá igual. (136)

L'autor invita a tots els llectors, independentment de si son malalts o no, a buscar els seus grocs, a saber-los diferenciar del restant de persones i a donar-los el valor que verdaderament mereixen.  Pero el mon groc no es un espai que habite en l'imaginacio. Es un lloc que se nutrix de la realitat. Nostres grocs estan en casa, en clase, en el treball, en el carrer, en la vida... Encara que no estic conforme en totes les premisses que, segons Punchosa, deuen complir les teues "grocs". No compartixc especialment dos: ni que els grocs sempre i en tot cas s'esfumen, ni que siguen exclusiva un numero llimitat en 23 persones. Crec que, depenent de la persona, els grocs poden ser 3, 15 o 42... Influixen moltes coses. I crec que, encara que en el major dels casos, un groc verdader desapareix una volta complida la seua funcio, no sempre se tanca la porta a nous i possibles retrobaments.

Un groc es una persona que, de pronte, apareix en la teua vida i te la trastoca, conecta en tu mes alla de la complicitat, se convertix en el teu aliat, te coneix en lo mes intim, compartixes i te compartixes en un temps alie al que marca el rellonge, vius experiencies molt intenses, necessites del seu contacte fisic, dels seus abraços, de la seua tendrea... i, en la mateixa magia en que aplegà, un dia desapareix.

No puedes perder el miedo a algo si no hablas de ello (164)

Hi ha moltes persones a les que les costera exteriorisar lo que pensen, pero son mes a les que els es dificil expressar lo que senten. La cultura i l'educacio tenen un pes important en esta qüestio. Un dels motius pels que no expressem lo que sentim es per a evitar conflictes. Hi ha qui creu que aixina evita fer dany a atra persona, i no se dona conte de que el dany s'ho fa al reprimir-se.

Atra rao pot ser la por a sentir-se rebujat o creure que no li van a entendre. Aço se soluciona millorant l' autoestima  i comunicant-se de forma assertiva.

Ademes, la societat mos diu que hi ha certes emocions que devem controlar. Expressar allo que mos agrada, lo que mos dona por, dir les coses que mos generen alegria, les que percebem en oix, expressar nostre agraïment o mostrar mostres disculpes es lo que mos ajuda a lliberar i a compartir nostres sentiments, i es la millor manera de sentir-mos be.

Habrá épocas en las que sólo perderás, así que recuerda que hubo un tiempo en el que sólo ganaste (168)

Crec que esta reflexio final mos va a ajudar en tota nostra vida perque me temo que en lo que mos queda per aplegar de decisions importants, devem valorar quan guanyem i recordar-ho sempre.

OPINION PERSONAL

Ho recomane per una rao: te fara somriure . Està escrit d'una manera molt amena i clara, en una rodalia impressionant, que fa que semble que estigam prenent-mos un cafe en Albert. Un ensaig senzill de llegir, directe i que transmet un mensage de positivisme per totes llocs . Sense dubte, un llibre que recomanaria a molta gent , sobre tot en la societat en la que vivim, a on cada volta tenim que creuar-mos en mes gent diferent cada dia i a on cada dia sent mes egoïsta els prestem menys atencio.