Rafa jure que no he copiat res d’internet , ho he fet jo
mateix . Referencia del llibre descarregat:
EL MON A LA
RECERCA DEL SENTIT
Narra les experiències personals que ha
viscut un psicòleg, el Dr. Frankl, el mateix ens compte la història d'un camp
de concentració ja que ell, ha sigut uns dels pocs supervivents i ha arribat a
veure coses terribles com la selecció de sers humans, els malalts, esgotats i
incapaços de treballar que acabaven directament en la cambra de gas i els
capaços de treballar que els deixaven per a realitzar treballs molt durs.
Es dividix en dos parts i cada part en
fases. En la primera fase, que es referix al moment d'internament en el camp,
relata com tots els presoners van ser transportats amb tren i mantenien una
certa esperança que pogueren tornar a les seues cases. A l'arribar al camp van
dividir als hòmens i dones, a qui portarien a la cambra de gas i als que anaven
deixar amb vida, després d'esta selecció, els van llavar i els van llevar tot
el que posseïen. Havien de dormir en lliteres, no tenien mesures higièniques,
ni es canviaven de roba en mesos.
La segona fase relata com els presoners
començaven a sentir una certa enyorança per la seua família i pel seu llar. Els
castics es repetien ben sovint així que al final els presoners no sentien ni
por ni pietat, els sentiments i les emocions comencen a desaparéixer. Els
presoners desitjaven que s'acabara el dia, ja que a la nit venien els sons que
per roïns que anessen, serien millors que la realitat que havien de patir. Van
passar fam i son. El protagonista lluita per fer-ho tot el millor possible per
a evitar la cambra de gas i així poder tornar a veure la seua família. Altres
no desitjaven sobreviure i preferien la mort.
Ací és on Viktor es dóna compte que si
moriràs prompte o tard intenta viure el millor que pugues, perquè així
sobreviuràs. Eixe era el seu sentit de la vida.
En el camp els temes de conversació entre
presoners eren la política i creences religioses. No podien disfrutar ni de la
soledat i per descomptat el presoner que perda la Fe, està condemnat. El sentit
de la vida en un camp de concentració era lluitar contra la mort o del
sentiment de voler que arribe la mort.
La tercera fase aborda l'alliberament i
les conseqüències de la mateixa, la despersonalització, la falta d'alegria
davant de l'alliberament com a conseqüència d'aquelles horribles experiències,
la falta de sentiments. El protagonista Viktor buscarà la seua dona i als seus
pares i a pesar que tot l'esforç que havia fet per sobreviure, ha sigut només
per ells, es desil·lusiona perquè ni els seus pares ni la seua dona seguixen
vius, encara que ell sap que tot ho ha fet per Un psicòleg en un camp de
concentració.
En el llibre ens detalla com va ser privat
de la seua llibertat i la família; sotmés a treballs forçats, que sobrepassen
la imaginació del sàdic durant més de quatre anys. Les múltiples decisions que
ha de prendre en el camp i post- camp, li porten a col·locar-se de front amb la
idea del suïcidi, i trobar per ell mateix el sentit de la vida, la seua vida;
única i irrepetible.
Presa la decisió de quedar-se amb els seus
pares a Viena en compte d'anar-se'n visat a Estats Units; inclús sabent que el
futur de les seues vides en l'Europa dels 40´s era incert. Deportats a
Auschwitz, se separa de sa mare i la seua esposa dies després veu morir a son
pare. L'afonament de l'ànim durant el temps que va romandre a Auschwitz li va
fer veure el suïcidi com una opció, però era quelcom trivial de dur a terme, ja
que el presoner mitjana acabaria mort de totes les maneres.
·
Els
millors d'entre nosaltres no van tornar a casa. Pag 10
Els
presoners arriben a acostumar-se a tot. Però, com s'aconseguix? L'home és un
ser que raona i és capaç d'afrontar situacions extremes, doloroses,
desagradables, encara que no tot el món té el mateix nivell d'adaptació a les diferents
situacions. Generalment, quan ens trobem abans una situació així, diferent del
que estem acostumats, probablement, quelcom que mai abans ens havíem plantejat,
ni imaginat, tot canvia i ens sentim superats per la situació. En canvi, l'home
acaba adaptant-se a tot tipus de situacions perquè en moments complicats de la
vida, cal saber deixar el que tenies i lluitar per aconseguir altres tantes. I
ací és on residix la grandiositat del ser humà, com saber preparar la seua ment
per a tot tipus de moments sense que esta patisca socks interns de diferents
estats emocionals.
Al
sentir com la vida s'allunya de nosaltres entrem en un període d'autèntica
lluita per sobreviure, en la que no hi ha res més important que la pròpia vida,
tota la resta es deixa de banda.
·
El
amor trasciende la persona física del ser amado y encuentra su significado más
profundo en su propio espíritu, en su yo íntimo. Pag 28
A
partir d'ací, el doctor Frankl demostra d'una forma brillant que el ser humà
encara pot trobar un cert sentit a la seua vida quotidiana. Parla d'una força
central motivadora i presenta evidències específiques de què la vida pot
parlar-nos del seu propi sentit en qualsevol moment o situació. L'home a la
cerca del sentit últim afirma també, no obstant això, que esta busca de
significat pot conduir igualment a resultats indeseados, com els zels
malaltissos, la fòbia racista o l'obsessió per l'ètica i la moral. I, en este
sentit, el doctor Frankl cree que tan sols la tolerància i la persistència
podrán ajudar-nos a aconseguir una vida plena.
· Por
primera vez en mi vida comprendí la verdad vertida en las canciones de tantos
poetas y proclamada en la sabiduría definitiva de tantos pensadores. La verdad
de que el amor es la meta última y más alta a que puede aspirar el hombre. Pag
27
La
busca de l'home del sentit de la vida constituïx una força primària. És la
llibertat de l'home per a triar entre acceptar i rebutjar una oferta, tot això
molt relacionat amb la salut mental i l'equilibri intern. El sentit de la vida,
diferix d'un home a un altre, d'una hora a una altra, d'un dia a un altre etc.
el que importa és el significat de la vida de cada individu en un moment donat.
Esta
obra no tracta d'emfatitzar els horrors que es van viure en els camps de
concentració on ell va romandre i va viure en carn pròpia els dits
maltractaments; esta obra s'enfoca en el presoner des del punt de vista
psicològic.
Este
llibre se centra en diverses troballes crucials del doctor Frankl que posen de
manifest el nostre desig inconscient de descobrir un sentit definitiu a la
vida, tant si deriva d'una font espiritual com si prové d'un altre tipus
d'inspiració o influència. La sensació que la nostra vida no té un significat
autèntic, ha penetrat considerablement en els fonaments de la societat
contemporània.
·
Los
que estuvimos en campos de concentración recordamos a los hombres que iban de
barracón en barracón consolando a los demás, dándoles el último trozo de pan
que les quedaba. Puede que fueran pocos en número, pero ofrecían pruebas
suficientes de que al hombre se le puede arrebatar todo salvo una cosa: la
última de las libertades humanas —la elección de la actitud personal ante un
conjunto de circunstancias— para decidir su propio camino pag 41
Jo
pense que l'autor titula així el llibre perquè revela que fins en les pitjors
circumstàncies, sempre és possible trobar quelcom positiu i trobar en la vida
un camí. I que ensenya també sobre el valor de la llibertat i la capacitat de
l'home a autor realitzar-se a partir de la busca del sentit de la pròpia
existència. I mostra el com és possible sobreviure i trobar un sentit a la
vida.
El
que de veritat necessitem és un canvi radical en la nostra actitud cap a la
vida. Hem d'aprendre per nosaltres mateixos, i després, ensenyar als
desesperats que en realitat no importa que no esperem quelcom de la vida, sinó
si la vida espera quelcom de nosaltres. Hem de deixar-nos de fer-nos preguntes
sobre el significat de la vida i, en compte d'això, pensar en nosaltres com en
sers als que la vida els buscara contínuament i incessantment.
La
nostra contestació ha d'estar feta no de paraules ni tampoc de meditació, sinó
d'una conducta i una actuació rectes. En última instància, viure significa
assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que
això planteja i complir les tasques que la vida assigna contínuament a cada
individu.
·
El
modo como un hombre acepta su destino y todos los sufrimientos que comporta, el
modo como acepta su cruz le da la oportunidad, incluso en las circunstancias
más difíciles, de proporcionarle un profundo significado a su vida. Pag 42
Em
crida poderosament l'atenció la relació que existix entre la persona i el núm.
de roba que portaven. Per a una persona, per a la seua integritat suposa un
menyspreu, oblit i sensació de marginalitat el que se li relacione sempre amb
un número.
Cap
situació es repetix i cada una exigix una resposta distinta; unes vegades la
situació en què un home es troba pot exigir-li que emprenga algun tipus
d'acció; i altres, pot resultar més avantatjós aprofitar-la per a meditar i
traure les conseqüències pertinents. Cada situació es diferència per ser únic i
en tot moment no hi ha més que una única resposta correcta al problema que la
situació planteja.
També
m'ha fet reflexionar sobre la nuesa. Quan et lleven tot, quan sents per dins
que t'han buidat, llavors valores tot el que tenies i com inclús sentiments,
emocions o carícies, que t'omplien tant. Però al nostre protagonista tot això
li ha desaparegut, no li queda més una lleu expressió del que era i eixe cos
roman amb ell.
·
Las
palabras de Nietzsche: "Quien tiene algo por qué vivir, es capaz de
soportar cualquier cómo" pudieran ser la motivación que guía todas las
acciones psicoterapéuticas y psicohigiénicas con respecto a los prisioneros.
Pag 46)
El
significat de la vida, diferix d'un home a un altre, d'un moment a un altre, de
manera que resulta completament impossible definir el significat de la vida en
termes generals. Mai es podrà donar resposta a les preguntes relatives al
sentit amb arguments falsos.
Sovint
jutgem o tractem d'imaginar com es pot sentir una persona en una determinada
situació i probablement ni tan sols hem estat mai en una situació semblant, ni
tampoc hem viscut el mateix que ella, en canvi la jutgem. Eixe juí no té cap
sentit ja que no sabem si quelcom és bo o roín fins que no es viu. Quan es
tracta de moments desagradables ens alegrem de no haver passat per ells i ens
apiadem dels que no han tingut eixa sort. Cap home i cap destí pot comparar-se
a un altre home o un altre destí. Això no està bé, tapant-se els ulls les
injustícies no desapareixen.
·
Pero
nuestro sacrificio sí tenía un sentido. Pag 49
L'esperança
és "lo últim que es pierde" però no sempre ens acompanya, ni és tan
fàcil fer ús d'ella. L'esperança és quelcom que es crega dins de nosaltres
mateixos, però cal saber traure-ho. Però és veritat que a vegades no
aconseguixes que siga prou fort perquè la perdes i pugues eixir avant sense
temors, ací en este moment és quan hem d'exigir-nos força interior per a evitar
estes situacions. Cada situació vital representa un repte per a l'home i li
planteja un problema que només ell ha de resoldre, la qüestió del significat de
la vida pot en realitat invertir-se. En última instància, l'home no hauria
d'esbrinar quin és el sentit de la vida, sinó comprendre que és a ell a qui
s'investiga. En una paraula, a cada home es li pregunta per la vida i únicament
pot respondre a la vida responent per la seua pròpia vida; només sent
responsable pot contestar a la vida. És la seua responsabilitat
·
El
sentido de la vida Pag 61 . que dona nom a un capitol
Dubte
que hi haja cap de nosaltres puga contestar esta pregunta en termes generals,
ja que el sentit de la vida diferix d'un home a un altre, d'un dia per a un
altre, d'una hora a una altra hora. Així, doncs, la qual cosa importa no és el
sentit de la vida en termes generals, si no el significat concret de la vida de
cada individu en un moment donat. Plantejar la qüestió en termes generals pot
equiparar-se a preguntes com què és el millor que podem fer com a sers humans?
El que ocorre és, senzillament, que no hi ha res a siga millor, dependrà de la
situació en què es produïsca i a qui li vaja afectar. No hauríem de buscar un
sentit abstracte a la vida, perquè cada un té en ella la seua pròpia missió que
complir; cadascún ha de dur a terme una comesa concreta.
En su lugar, desea hacer lo que
otras personas hacen (conformismo) o hace lo que otras personas quieren que
haga (totalitarismo). Pag 61
La
resposta que dóna és que el que importa no és el sentit de la vida en termes
generals, sinó el significat concret de la vida de cada persona en un moment
donat. No hauríem de buscar un sentit abstracte a la vida, ja que cada un té la
seua pròpia missió, en esta vida. Esta pregunta només la pot respondre un
mateix sobre la seua vida, això no ho pot respondre metges, ni família ni
ningú, només tu eres capaç de respondre-la.
És
curiòs el paper que desenrotllen els guàrdies del campament, en primer lloc:
existien guàrdies sàdics, en segon lloc: guàrdies molt severs i en tercer lloc:
els sentiments dels guàrdies que havien sigut testimonis de les brutals palisses
del camp. Són conductes molt diverses.
· Esta
no puede ser en sí misma una meta por la simple razón de que cuanto más se
esfuerce el hombre por conseguirla más se le escapa, pues sólo en la misma
medida en que el hombre se compromete al cumplimiento del sentido de su vida,
en esa misma medida se autorrealiza. Pag 63
A
pesar de l'home estar molt influït pel seu entorn, té capacitat d'elecció i pot
conservar llibertat espiritual i independència mental, inclús en les pitjors
situacions. A l'home li poden llevar tot menys la seua llibertat, i és per açò
que el tipus de persona en qui es convertia un presoner, era resultat d'una
decisió íntima i no sols producte de la influència del mig. És esta llibertat
la que fa que la vida tinga sentit i propòsit. Una vida dependent de la
casualitat, no cal la pena de ser viscuda.
Quan
un home descobrix que el seu destí és patir ha d'acceptar el dit patiment,
perquè eixa és la seua sola i única tasca. Ha de reconéixer el fet de que,
inclús patint, ell és únic i està només en l'univers. Ningú pot redimir-li del
seu patiment ni patir en el seu lloc. La seua única oportunitat residix en
l'actitud que adopte al suportar la seua càrrega. La lluita per la
supervivència no és tasca fàcil, ni en a què es puga tindre en compte la moral,
ja que encara que s'intenta i s'ha de saber relacionar, la pressió de veure la
pròpia vida corrent perill i uns principis morals. Quan només importa
sobreviure, seguir amb vida, mataríem per a conservar-la, en eixos moments
nostres principis morals s’allunyen i desapareixen, deixant com a una
expectativa el mantindre’s amb vida.
· Nadie
tiene derecho a cometer injusticia, ni siquiera áquel que fue tratado
injustamente. (pag 70)
Ell
ve que si algú fa unacosa malament pot ser castigat ales càmeres de gas, per
tant ell observa i ve que no ha de fer coses que després tenen castig. Té
relació amb l’aprenatje vicari. Viktor aprén amb un model, al igual que altres
homens. Quan ve al altres que fan unes coses que no deuen, mesura les
conqüencies que té , que é sanar a les càmares de gas , aixi que sap que ha
d’evitar eixes conductes i per a seguir sobrevivint, fa tot aquell que és bo i
aixi, el premi que té és seguir amb vida.
OPINIÓ PERSONAL:
Durant
la lectura d'este llibre, "El home a la cerca del sentit" són molts
els sentiments, emocions i impressions que he pogut percebre. Solem tindre una
idea, una imatge i inclús una impressió sobre el patiment humà, en el cas del
llibre, és el patiment dels jueus durant l'extermini nazi. Sovint creguem la
nostra pròpia opinió sobre les guerres, batalles bèl·liques, però no tenim
l'experiència personal totes eixes vivències, per fortuna en la major part dels
casos.
Però
no ens oblidem, del patiment, igual que de tots els processos que es produïxen
en la nostra vida, es pot extraure quelcom nou i positiu per a l'aprenentatge
de la nostra vida.
Per
un altre costat nostre possible acostament a altres cultures, a altres èpoques
per mitjà de llibres o pel·lícules, ens fan crear-nos una imatge física i a
vegades mental però molt superficial del que una persona haja pogut sentir.
En
canvi, este llibre m'ha permés situar-me dins d'un Lorger junt amb els altres,
sabent o almenys tractant d'imaginar com es pot sentir en una situació tan
crítica com és, el sentir-se presoner d'unes persones que et desprecien i
juguen amb la teua integritat tant física com mental, acabant amb totes les
teues il·lusions de vida.
M'ha
fet pensar que pot passar per la ment humana quan esta tracta de de buscar
raons per a continuar vivint i per a no desitjar la pròpia mort acabant amb tot
, perquè s'arriba a pensar que no hi ha res que ens lligue a continuar vivint.
Gràcies
a este llibre he deixat de banda el deteriorament físic d'una persona que patix
perquè sovint al veure pel·lícules, llegir llibres o inclús veure amb els
nostres propis ulls, veiem el patiment considerat "palpable" és a
dir, el patiment que deixa empremta en el nostre físic de manera que podem
veure com eixe patiment deteriora el cos humà, en canvi, no ens parem a
reflexionar.
A
vegades no ens parem a pensar-ho perquè és més còmode, no voler saber les
coses, pensant que al no conéixer no es patix, en canvi el patiment és més dur
quan no es coneix.
Per
tant, en este llibre he reflexionat sobre estos aspectes per mitjà de distints
fragments del llibre, els quals he tractat de relacionar amb la vida quotidiana
o també amb situacions extremes de la segona guerra mundial.
El
que més m'ha agradat d'este llibre és que hauríem de parar-nos a pensar el dany
que ens estem fent a les nostres pròpies vides amb totes estes guerres, armes
que fabriquem, l'estil de vida que portem , l'educació que impartim a la nostra
societat és el que fa crear una societat cada vegada menys piadosa i solidària.
L'autor ens porta des del sentiment de tragèdia més depriment fins la visió més
esperançadora, ens contagia el seu gust de ser viu després de tot i l'agradable
certesa que indubtablement hi ha un motiu pel qual estem vaig veure.
