Abans de començar a comentar la pel·lícula
m'agradaria ressaltar una comparació que he trobat entre la pel·lícula i la
caverna de Plató. La primera cosa que em ve a la ment és la caverna platònica.
Els sers humans naixem presoners en una caverna. El manicomi com a caverna. La
societat com a caverna. L'objecte del viure serà ser capaços d'alliberar-nos i
arribar a ser nosaltres mateixos.
La vida en el manicomi pot ser un reflex
de la nostra societat. Es veu reflectit l'estat platònic. El centre psiquiàtric
és com una societat que es dividix com la societat segons Plató: Governants,
guerrers i productors.
¿Què és la bogeria, qui són els bojos?
Reflexió inicial qui són els verdaders
bojos? No és una història de bojos sinó del poder que exercixen certes institucions
sobre aquells que són distints i que estan indefensos. També és la història
d'algú que es rebel·la contra la norma i al que li titlen per això de boig.
Què tal sonats?, defectuosos mentals,
la brigada de sonats, la lliga dels retardats mentals al complet…
Açò és un conjunt d'expressions que ixen al llarg de tota la pel·lícula que
fan referència a l'estat mental dels malalts. I m'he adonat de com ha
evolucionat la manera de cridar estos malalts. La pel·lícula és de l'any 1978,
hui en dia és impensable parlar d'eixos termes, de fet es parla de salut mental
i de malalts mentals, ja no es parla de manicomi sinó d'unitats de salut
mental. A més crida l'atenció com tenen assumit el seu paper cada u.
Min 12.Nada más llegar que se encuentra con el
psiquiatra le pregunta directamente ¿Finge estar loco para eludir el
trabajo?
Esta frase marca
l'inici de tot el que ocorrerà, com la seua incosciente decisió de fer-se
passar per boig canviarà tota la seua vida per sempre i li farà viure una
experiència que no s'espera.
Min 18,22 Pues
yo me siento muy peculiar cuando tú formulas tus preguntas tan estúpidas. Frase que dice uno de los
enfermos
Estos bojos que
gasten el temps jugant a les cartes i fent cua per a prendre la seua medicina,
som tots i cada un de nosaltres, que igual que ells fem moltes vegades el que
s'espera d'una persona "normal", la qual cosa vol la societat, encara
que vaja en contra de les nostres creences o de les nostres no creences. Els
debats i teràpies que tenen junt amb la infermera són molt interessants i cal
estar pendent perquè en les seues expressions cada un va marcant la seua
personalitat. El protagonista els atén amb asombro....
(min 33,10)"Pero
lo he intentado, ¿no? Maldita sea, al menos lo he intentado..." McMurphy
McMurphy intenta
canviar la situació de l'hospital. Ajuda a què els interns vegen les coses per
si mateixos, que visquen i reflexionen sobre les diferents situacions. Una
vegada més acudim a la caverna de Plató. Mc Murphy és el presoner alliberat de
les seues cadenes, que contempla la verdadera realitat, la veritat, i, una
vegada contemplada esta, no li queda més remei que comunicar-la als seus
companys, encara a risc de perdre la seua pròpia vida.
Min 53. La novia de
McMurphy les pregunta cuándo van en el autobús que se han escapado del centro
que si están locos y todos le responden a la vez que si…
- Te volverán a meter
en la cárcel.
- No, no lo harán.
¡Estamos locos! Nos volverán a llevar al manicomio, eso es todo. ¡Ya no eres un
lunático, eres un pescador!
"Si eso es estar
loco... entonces he perdido la chola y estoy para que me aten, como una cabra,
ni más ni menos, eso es todo." McMurphy
Este tros de la
pel·lícula demostra la felicitat de tots quan estan en llibertat. És veritat
que són moltes bogeries les que fan però els veu disfrutar i no cessa a
intentar que milloren en la seua situació personal, perquè es resistix a veure
la vida de disciplina i orde que porten. McMurphy se sent millor veient que els
seus amics milloren dia a dia, no tancant-se en el seu món, obrint els ulls a
la realitat.
Les amigues de Mc
Murphy, només apareixen cada vegada que s'intenta eixir de la rutina i el
sotmetiment a unes normes. Cada vegada que intervenen les amigues de Mc Murphy
són l'element a través del qual se'ns mostra la diversió i la ruptura amb el
que imposa. Açò els ajuda a expressar-se i a comunicar-se amb l'entorn, a
sentir-se útils i normals. En tres ocasions: veure el partit, s'escapen de
pesca, festa amb les seues amigues, ell intenta fer reflexionar als altres. Al
final es veu la reflexió, el canvi que una persona aconseguix, quan el cap indi
s'escapa
Min 64 - ¿Por qué le hablas? Está sordo como una
tapia.
- No le hablo a él. Hablo conmigo mismo. Me ayuda
a reflexionar.
- Pues a él no lo ayuda a nada.
- Tampoco lo lastima, ¿no? No te lastima, Jefe,
¿ves? No lo lastimo.
Este dialogue permet
reflexionar sobre la manera d'aïllar-se que té el cap indi perquè pensa que
eixa manera d'actuar és la seua millor defensa. Mentres es vaig aïllar ningú li
farà mal. El que ocorre és que la manera de ser de McMurphy li fa entendre que
no és bo estar aïllat i que el que ha de fer és aconseguir la seua llibertat.
1 h. 03 min.
Mc.Murphy: ''.... pero si eres una criatura, ¿Qué haces aquí? Deberías estar
por ahí en un descapotable ligando con todas las chavalas que te salieran al
paso, pero ¿Qué haces aquí? por el amor de dios......
Un dels malalts que
més atrau la tendresa del protagonista és Billy a què li dedica estes paraules
i al que no tolera veure dominat per la disciplina de la institució. Està
convençut que la seua millor teràpia seria estar fora disfrutant de la vida. És
botijós està en el centre perquè mostra por a l'enfrontar-se a la realitat, i
això fa que reprimisca els seus actes. El problema serà quan per disfrutar-la
perquè el centre no els aporta la suficient confiança i seguretat que
necessiten perquè puguen progressar. Això desembocarà en el seu suïcidi.
1h. 09 min
¿No lo entiendo, no
hacéis más que lamentaros porque no soportáis estar aquí y no obstante ninguno
de vosotros tiene los suficientes redaños para marcharse, pero ¿qué creéis?,
¿qué estáis locos o por el estilo? Pues ¡no lo estáis!, ¡no lo estáis!, no
estáis más locos que esa infinidad de individuos que van por las calles, podéis
estar seguros''. McMurphy
Em crida l'atenció
com els malalts del psiquiàtric viuen convençuts de que havien d'estar allí i
de que absolutament totes les normes que allí se'ls imposen són les correctes,
les més beneficioses per a ells. Viuen sempre a mercé del que imposen, o diuen
altres. L'objectiu és el sotmetiment.
Esta frase em fa
pensar com és possible que un delinqüent siga capaç de motivar, acceptar, no
discriminar, integrar i ser més humà que els metges de la institució. No els
exclou, tot al contrari, els diu que no són bojos i els tracta com a persones
útils que puguen exercir treballs. Així és com haurien de tractar-los allí dins
i no posar-los únicament música de fons per a acabar embogint.
Els ajuda a veure la
vida d'una altra manera, que els ajude a superar les seues malalties. Els
mostra el "amor a la vida". La "fuerza de la vida" enfront
de "la força de la muerte". McMurphy, al buscar la seua pròpia
llibertat, es dóna compte que la seua tasca ha d'estendre's als seus companys.
1h. 12 min. - Sr.
Scanlon, se ha dicho a menudo que el tiempo transcurrido junto a otros tiene
valor terapéutico. Mientras que estar solos aumenta la sensación de separación.
Lo recuerda, ¿no?
- ¿Quiere decir que
es de enfermos querer estar solo?
En la teràpia a poc a
poc els malalts es van donant compte que algunes coses de què se'ls proposen no
tenen per què ser bones sempre. Jo pense que hem de tindre moments de relació
amb els amics i companys , però és bo tindre els nostres moments de soledat per
a pensar en coses més íntimes que ens afecten només cada u. La soledat també
pot ser una bona teràpia.
És un exemple de com
s'expressen amb més facilitat davant de Ratchet. Esta és una reflexió molt
bonica que fa un dels malalts que és al mateix temps el més respectat per tots
perquè ho consideren el més assenyat.
Esta
frase destaca el moment en què es dóna compte de l'estratègia del Cap Indi i és
quan descobrix que està assenyat i que pot ser el seu millor aliat per a poder
escapar del centre en què es troba ingressat
1h. 28min Mi padre
era grande. Hacía lo que se le antojaba. Por eso se desquitaban con él. La
última vez que lo vi, sus ojos estaban quemados por el alcohol. Y cada vez que
acercaba la botella a la boca ni siquiera la chupaba. Era ella la que le
chupaba el cerebro, hasta que se volvió tan arrugado, tan amarillo que ni
siquiera los perros lo reconocían.
Amb esta reflexió el
cap es dóna compte que no pot continuar allí tancat perquè faran amb ell el que
van fer amb son pare. La llibertat és quelcom que anhela i que ha aprés a
assaborir des que ha conegut a McMurphy
2h. Decían que te
habías escapado. Sabía que no te escaparías sin mí. Te esperaba. Ahora lo vamos
a lograr, Mac. Me siento tan grande como una montaña. ¡Oh, no! No me voy a ir
sin ti. No te dejaré aquí en este estado. Vienes conmigo. ¡Vamos!
"Gràcies a
McMurphy el cap ha decidit ser lliure i escapa. Abans ell mateix allibera el
seu amic, perquè li acompanye. El cos mor, però l'ànima continua vivint.
Metàfora de la lluita per la llibertat. La necessitat de ser lliure, a vegades,
roman dormida, perquè ens enganyem o ens amaguem, perquè tenim por. A vegades
ha de ser despertada amb l'ajuda d'altres, que hagen sabut despertar-se i
creguen en nosaltres.
CONCLUSIÓ
:
Esta pel·lícula és
una feroç crítica als mètodes usats en les institucions psiquiàtriques de
l'època en els EUA, estem davant d'un esplèndid relat en què podrem comprovar,
com un sol home pot canviar la manera de veure la vida de les persones que
estan al seu voltant. En definitiva, una joia del cine que tot el món hauria
d'haver disfrutat alguna vegada. M'ha encantat veure-la
No hay comentarios:
Publicar un comentario