LLIBRE SEGONA EVAL.LUACIÓ Qui s´ha portat el meu formatge

QUI S´HA PORTAT EL MEU FORMATGE

Rafa jure que no copiat cap dìnternet

El llibre m'ho he descarregat d'esta página web. files.biblioteca-uaca.webnode.es/200000299-1cd8b1dd4b/10.pdf

Començaré per dir el que significa este llibre per a mi. Este llibre m'ha ensenyat unes quantes lliçons i moralitats sobre la vida. La més clara, sens dubte, és que en esta vida tot s'aconseguix amb treball i amb esforç i que si en algun moment de la teua vida deixes de treballar, deixes d'esforçar-te per millorar, i no t'adaptes als canvis que succeïxen al teu voltant, mai aconseguiràs el teu formatge, és a dir, mai aconseguiràs els teus objectius i metes en la vida."

 “Tener queso hace feliz” Pag 12

Generalment es creu que la felicitat radica en les possessions materials, la gent creu que tindre diners fa feliç, que sense tindre-ho, hi ha desgràcia i que per exemple quan una persona rica queda en la ruïna, creu que el món s'acaba, a l'acabar-se la seua fortuna i són capaços fins de suïcidar-se. A vegades es pensa que les coses que tenim ens fan feliç i ens aferrem a elles, però no és així, ja que nosaltres som feliços simplement sense necessitar quelcom per a ser feliç. Normalment tots nosaltres som feliços amb les coses materials, que si poden donar-te eixa felicitat i eixe confort per així dir-ho, però crec jo que, a vegades ens tornem un poc obsessius amb certes coses i quasi quasi depenem d'elles per a ser feliços.

“Cuanto más importante es el queso para uno, más desea conservarlo” pag 14

És una gran dependència, ja que el formatge pot significar per exemple l'afecció a un treball, un treball del qual es depén a tal punt que es creu que sense ell no es pot viure i que al perdre's es perd tot. Quan més t'aferres a les coses o les persones pensant que eres el seu amo i que sense això no seràs feliç o et sentiràs complet, et convertixes en esclau de la por. Mentres més importància li donem a estes coses materials, no sé, un mòbil, l'ordinador, la tele, etc... mes és el valor que tenen per a nosaltres i més dany causa el que els succeïsca algun tipus de dany.

“Si no cambias te extingues” Pag 19

Hem d'estar prop de les oportunitats que se'ns presenten, si ens suposen un canvi, perquè cal realitzar-ho, sinó et quedes instal·lat en situacions que no et beneficien, al contrari t'acabaran perjudicant .Esta frase ens invita a la reflexió, hem d'ajustar-nos al canvi constant de la vida, el hui és hui i el demà serà diferent, tot canvia tan ràpid que si un no pot ser dinàmic, acaba per quedar-se retardat i s'acaba.

“¿Que harías si no tuvieses miedo?” pag 20

 

La por és bona perquè preserva dels perills, però també et deté a fer un projecte que pot ser bo. Quanta gent per la por perd oportunitats. Jo pense que ens atreviríem a moltes coses noves, que generalment no faríem, encara que també el no tindre por ens podria portar a coses roïnes per què no pensaríem en les conseqüències d'elles.

Si no tingueres por pots aventurar-te més, encara que hi ha ocasions que per la mateixa por no t'atrevixes a realitzar els teus sons o metes. Bueno, si la majoria de les persones no tinguérem por, tot seria diferent.

“Olfatea el queso a menudo para saber cuándo empieza a enmohecerse” pag 21

A vegades la gent s'apega tant a quelcom, per exemple al treball, que mai es dóna compte que està retardat i que pot eixir d'ell d'un moment a un altre. Esta frase s'associa a la de "Controla el cambio". Cal estar sempre pendent i no relaxar-se.

“El movimiento en una dirección nueva ayuda a encontrar un nuevo queso” pag 22

A vegades cal mirar altres possibilitats, mirar altres opcions per a trobar coses millors. Sempre hem d'estar predisposats als canvis i disfrutar-los ja que sempre podem aprendre quelcom nou d'ells.

“Cuando dejas atrás tus temores te sientes libre” pag 23

Si abandonem la por pot escometre qualsevol empresa per absurda que parega. Açò ens invita a tindre noves il·lusions, a somiar amb altres coses molt millors. Quan et desprens dels teus lligams, pensaments negatius i conformistes vius planament. Clar, perquè nos en adonem que de vegades pensem que les coses són terribles o molt difícils, però al superar l'obstacle, ens adonem de que ens estàvem ofegant en un got d'aigua.

“Cuanto antes se olvida el queso viejo, antes se encuentra el queso nuevo” pag 25

Si oblida el passat, es troba més ràpid el present, per exemple, si un treball anterior es va acabar, un nou i diferent es pot emprendre. Açò vol dir que de seguida has d'adaptar-te al canvi.

“Es más seguro buscar en el laberinto que quedarse de brazos cruzados sin queso” pag 26

Devem d'estar sempre en contínua acció, no podem quedar-nos de braços creuats perquè no ens triaran. Si hi ha coses per a fer de forma voluntària, molts romanen quiets com si no fóra amb ells. Si en canvi, ens presentem i actuem com a voluntaris probablement serem dels triats per a dur-ho a terme. El món a pesar d'allò que s'ha complicat té moltes coses bones, moltes portes per obrir, només cal buscar-les i trobar la clau apropiada

“Las viejas creencias no conducen al nuevo queso” pag 27

Allò que s'ha passat és passat, bo ja ha sigut, però ja pas, el ser humà ha d'estar a to amb el món, evolucionar amb ell, per a poder trobar coses noves. L'anterior ens pot servir com a experiència, però res més.

“Cuando ves que puedes encontrar un nuevo queso y disfrutar de él, cambias de trayectoria” pag 27

Les noves oportunitats porten canvis positius. Vivim en un món de canvi i més amb la tecnologies que estan hui a l'abast de qualsevol, tot ha anat avançant molt més ràpid que mai, i hem d'acceptar que tot canviara i el que hui és molt valuós i el millor en tecnologia dins de 2 o 3 anys serà el més obsolet. L'actitud ha de ser adaptar-se ràpidament i disfrutar de les noves coses, en compte de quedar-nos discutint i esperant assentats que tornen a ser com abans.

“Notar enseguida los pequeños cambios ayuda a adaptarse a los cambios más grandes que están por llegar” pag 28

Esta frase indica que els grans canvis a vegades es detecten per coses xicotetes i que si que podem veure. Perquè el que cal fer és veure més enllà perquè vindrà un canvi major i cal estar preparats. Per exemple, si s'és empleat d'una empresa i veu que pot ascendir perquè en un futur el seu treball serà absorbit per màquines o noves tecnologies, perquè és això el que ha de fer, preparar-se para abans de que ocórrega.

2ª PEL.LICULA SEGONA EVALUACIÓ "Atrapado en el tiempo"

ATRAPAT EN EL TEMPS 

Argument : Un home està atrapat en un loop temporal que l'obliga a viure el mateix dia tots els dies, amaga una reflexió filosòfica sobre el sentit de l'existència i la posició ètica del subjecte davant del desig i els altres. 

Presenta una festivitat que se celebra anualment en diverses poblacions d'Amèrica del nord i Canadà el 2 de febrer. Per a predir el fi de l'hivern, els grangers es valen del comportament d'una marmota quan en eixa data ix d'hivernar. Es creu que si l'animal a l'eixir del seu cau no veu la seua ombra, no torna a entrar, la qual cosa indicaria que l'hivern està per acabar. Si en canvi veu la seua ombra i es fica novament en el seu cau, això indicaria que l'hivern durarà almenys un mes i mig més."

El film se centra en Phil Connors, un meteoròleg de televisió cínic, narcisista i amargat, a què li han encarregat fer una nota sobre la festivitat tradicional en el poble de Punxsutawney.

Min 6.43 i següents.

Primer dia que es desperta a les 6.00 per a anar a veure la marmota és al matí, 2 de febrer, si la marmota es desperta i veu la seua ombra, 6 setmanes més de fred.

Se encuentra a un sr. Que le dice “- ¿Va a ver a la marmota?

- Sí, así es.

- ¿La primavera empezará pronto?

- Predigo el 21 de marzo.

- ¡Buena suposición! ¡Creo que ése es de verdad el 1er. día de la primavera!”

A continuació la Sra. Del hotel que serveix els desdeyunis

 “ ¿Durmió bien, Sr. Connors?

- Dormí solo, Sra. Lancaster.”

Min 10 Es troba amb un vell company de la seva classe 

“- ¡Phil Connors! ¡Me pareció que eras tú!

- Hola. Gracias por verme.

¡No me digas que no te acuerdas de mí, porque sin duda sí te acuerdas!

- Ni por casualidad.

- ¡Ned! ¡Ryerson! ¡”Narizota”! ¡”Cabezón”! ¡Vamos, amigo! ¡Secundaria de Case Western! ¡El acto del silbato del ombligo en la obra de la escuela! ¡Lotería! Me atacó el herpes en el último año, casi no me gradúo. ¡Lotería otra vez! Salí con tu hermana Mary Pat hasta que me dijiste que no siguiera. ¡Lotería! ¡Lotería!

- ¿Te hiciste profesional con eso del ombligo?

- Phil, vendo seguros.

- ¡No me digas!

- ¿Tienes seguro de vida? Siempre puedes aumentarlo. ¿Tengo razón o tengo razón? ¿No es verdad?

- Ned, me encantaría quedarme aquí a charlar contigo. Pero no lo voy a hacer.

A partir del minut 18.20

- Buen día. ¿Va a ver a la marmota? ¿La primavera empezará pronto?

- ¿No hicimos esto ayer?

- ¿A qué se refiere?

- ¡No juegues conmigo, gordinflón!

Al finalitzar el reportage en el poble, es disposen a tornar, però una tempestat de neu els obliga a passar allí la nit. A les sis del matí sona el despertador amb la cançó "I got you babe" ("Te tinc, nene") de Sonny & Cher, anunciant-li a Phil quelcom que encara ignora: que està atrapat. A mesura que es vist i baixa al menjador de l'hotel, va advertint que -sense que res ho explique ha tornat al començament del mateix dia ja transcorregut. Descobrix amb horror que es troba atrapat en l'eterna repetició del mateix día.

Min 24. Intenta explicar-le a Rita lo que el que estám pasando-le

“- ¿Qué harías si estuvieses anclado en un lugar y todos los días fueran iguales sin importar lo que hicieras?

- Eso resume mi vida.”

El canal li assigna com a companya de treball a Rita, una jove redactora. Ell quedarà fascinat. Durant tot el viatge a Punxsutawney es mostra grosser amb ella, ironitza sobre la tasca que han de realitzar, i actua en forma egoista. Després acudix a ella quan comença a descobrir el que ocorre.

Min 28 otro día que es repeteix

A partir de les sis del matí, es torna al mateix punt de partida del 2 de febrer, amb la qual cosa totes les accions que s'hagen produït eixe dia, queden anul·lades com si no hagueren existit. No hi ha senyal alguna del que va ocórrer, perquè no va ocórrer. Excepte per a Phil. D'ací el seu drama: ha quedat atrapat en un dia que transcorre temporalment com un cercle, i que a ell si que li afecta.

Min 31 Diu als seus companys

- Déjenme hacerles una pregunta. ¿Y si no hubiera un mañana?

- ¿Si no hubiera un mañana? Entonces no habría consecuencias. No tendría resaca.

- Podríamos hacer lo que quisiéramos.

Advertit de la seua situació, Phil té una primera resposta maníaca. Extrau la conclusió que pot fer el que vullga sense que el que faça tinga conseqüències, sense que se li vaja a reclamar responsabilitats pels seus actes, atés que tot el que faça, s'esborra al concloure les 24 hs. 

Comença a fer barbaritats, a menjar molt, colpeja a un antic i enutjós company de col·legi, roba diners d'un camió recaptador, demana informació d'una xica per a enganyar-la i després gitar-se amb ella.

La seua presó temporal es torna l'ocasió per a aprofitar-se d'una manera canalla del que sap dels fets i dels altres. Phil dóna via lliure al seu capritx sense culpes, atés que no hi haurà ni rastre dels seus actes al dia següent.

Ell té la llibertat de fer el que li plazca usant en el seu profit del coneixement del que ocorrerà en el dia."

Min 38

“No voy a vivir más bajo sus reglas”, Me gusta ver a un hombre maduro que actúa irresponsablemente.

Li diu a la policia com a representant de la llei, i es dedica a conduir ebri en interlocutòria, i violar normes de trànsit. Finalment és encarcelado... per a tornar a l'altre dia a despertar en el seu hotel. La sanció legal queda així anul·lada. 

Philp és una persona molt negativa, que no para de queixar-se, que odia el seu treball, a la majoria de la gent i els llocs que troba onsevol que va; realment és una persona molt infeliç."

Min 50 –

¿Qué quieres de la vida?

- Supongo que quiero lo que quieren todos. Una carrera, amor, matrimonio, hijos.

- ¿Sales con alguien?

- Esto es demasiado personal. No estoy lista para compartirlo contigo.

- Estoy asombrada. Y no soy de las que se asombran fácilmente.

- ¿De qué?

- Que el día empiece con un tipo de expectativas y termine tan distinto.

- ¿Te gusta cómo está resultando este día?

- Me gusta muchísimo. Es perfecto. Un día así no se planea.

- Bueno, se puede. Pero requiere muchísimo trabajo.

Havent experimentat tot el que ha fet creu que pot aprofitar-se de la situació per a conquistar Rita, com abans ho va fer una xica del poble. Però no és el mateix dia rere dia, Phil intentarà seduir Rita. I davant de cada fracàs diari, Phil va corregint els errors que va cometre (per ex. aprén a fer un brindis que a ella li poguera enlluernar, deixa de burlar-se de l'interés de Rita per la poesia francesa del segle XIX i de pas aprén de memòria un poema francés, o li diu que li interessen els xiquets i que li agradaria ser pare) . Però hi ha un problema Phil no pot manipular-la.

"No puc amar-te perquè mai amaràs a ningú excepte a tu mateix" li diu Rita, assenyalant així el punt de fracàs de Phil. 

I al llarg de la pel·lícula anirà passant per diversos estats anímics, que són al mateix temps angoixa, sensació de pèrdua de la realitat, omnipotència maníaca, desesperació, i finalment entendre el seu destí.

1h, 02 min

Soy un Dios : Sobreviví un choque. No sólo volé en pedazos. Me acuchillaron, dispararon, envenenaron, me congelaron, colgaron, electrocutaron y quemaron. Cada mañana me levanto sin un rasguño. Sin una abolladura. Soy inmortal.

Me maté tantas veces que ya ni siquiera existo. A veces desearía tener mil vidas.

El pot fer el que vullga, que els seus actes no tindran conseqüències l'endemà, mentres quedaran anul·lats pel retorn repetitiu al mateix dia. Ni tan sols el suïcidi és operant. Tot acte és així anul·lat en les seues conseqüències al retornar al mateix día... excepte per a Phil, que recorda el que va fer. Ell encarna l'únic punt de diferència d'un dia a l'altre, una diferència només per a si mateix. 

Es dóna compte que recau sobre ell la tasca de produir una diferència en el món, la qual quedarà registrada només per a ell, ja que l'endemà tornarà al punt de partida. 

Desesperat, farà finalment un passatge a l'acte suïcida: segrestarà la marmota del poble i es tirarà amb cotxe a un precipicio... per a tornar a despertar en el seu hotel a les sis del matí. 

Phil insistirà en el suïcidi de variades maneres: electocutarse, tirar-se a un camió, tirar-se d'un edifici. Però el suïcidi no li permet eixir de la seua trampa temporal de tornar a les sis del mati del 2 de febrer. El suïcidi prova ser tan inoperant com tot el que fa. Descobrix així que també està impedit de morir.

1h, 05 min

- Quisiera una lección de piano.

- Estoy con una alumna. Si regresa mañana, probablemente pueda

- Quiero empezar ahora. Le pagaré 1,000 dolares.

- ¡Pase!

En un dels seus infinits dies repetits, Phil aconseguix convéncer Rita de que està atrapat en un mateix dia. Ella es proposa acompanyar-lo com a testimoni del fenomen, i d'esta manera s'inicia una manera d'acostament nou entre ells. De patir el seu destí, passa a viure-ho d'una altra manera. Deixa d'estar deprimit i s'obri a la relació amb Rita i amb els altres membres del poble. Es desperta el seu desig per aprendre a fer escultures i a tocar el piano.

Curiosament el seu comportament comença a canviar, en compte de ser antipàtic, cruel i menyspreable amb la gent, comença a ajudar-los, a passejar pel poble i ser una persona que intenta fer millor la vida de la gent que li rodeja; personalment jo opine que es va avorrir tant d'odiar i de patir per tot que va decidir provar una altra manera de comportar-se, i des de llavors, cada vegada que repetix eixe mateix dia es pot veure que es divertix més, ja que dedica el seu dia a dia a ajudar la gent.

- 1h. 16”

- A veces la gente simplemente muere.

- No hoy.

Ací es dóna compte que està atrapat en una situació en què, d'altra banda, al saber cada detall del que ocorrerà eixe dia, assumix la responsabilitat sobre eixe saber, i es proposarà ajudar la gent, ja que ha decidit emprar el que coneix perquè ningú patisca o muera.

Esta via també provarà els seus límits: Phil descobrix que eixe dia el captaire del poble mor, i intentarà salvar-li la vida. Li donarà de menjar, ho portarà a la guàrdia de l'hospital, i fins a li farà respiració boca a boca, però no pot impedir que al final del dia muira inexorablement. En el procés d'intentar véncer la mort, Phil es topa amb un altre impossible. Però al mateix temps s'ha tornat algú preocupat per l'altre: no pot burlar la mort, però pot commoure's pel semblant.

1 hora, 23 min

- ¡No sabía que tocabas tan bien !

- Soy versátil.

Phil ha acceptat el seu destí i al mateix temps valdre's d'eixe saber per a fer d'eixe dia un dia que ell voldria repetir per sempre. Advertix que sobre ell recau la responsabilitat de produir cada dia eixa diferència sobre ell mateix. D'esta manera, Phil acaba produint un dia "perfecto" on pot trobar-se a gust amb el seu desig i amb els semblants.

Este canvi de posició implica també un canvi en el vincle amb els altres. Una relació més ètica amb el desig comporta un canvi en la relació amb els semblants. En la festa del poble es "subastan solteros" en forma de joc, i totes les dones volen pagar per ell. Però serà Rita qui es porte "el premio".

1 h. 30 min

- ¿Por qué estás tú aquí?

- Te compré. Me perteneces.

- ¿Pero por qué sigues aquí?

- Me dijiste que me quedara y me quedé.

- ¿Te dije que te quedaras y te quedaste?

- Ni siquiera los perritos me obedecen.

- ¿Sabes qué es hoy?

- No, ¿qué?

- Hoy es mañana.

Phil aconseguix finalment escapar de la repetició i conquistar Rita, quan el "lógico " seria que seguira així per tota l'eternidad.

No importa el que succeïsca demà o la resta de la meua vida, sóc feliç ara perquè t'estime. 

El protagonista ha sigut alliberat de la roda del temps tan prompte com es rendix i accepta el moment present, quan es convertix en quelcom beneficiós per al moment present. I eixe és el missatge que residix en la pel·lícula.

Conclusió: 

És una divertida pel·lícula que ens ensenya temes com la repetició del temps, el sentit ètic de la vida, el despertar de la rutina, l'alliberament amb els lligams socials, el carpí diem. 

Ens deixa un mesaje d'aprofita el temps, que la vida és breu. Quan una persona està ancorada en la rutina, tots els seus dies seran iguals. La verdadera llibertat s'obté quan la persona, sent conscient de les seues limitacions, és capaç d'actuar sense els lligams autoimposades. La reflexió i meditació sobre les nostres accions ens porta a una millor compressió de les mateixes.

"SI NOMÉS POGUERES VIURE UN DIA QUE FARIES AMB ELL"

PRECEPTE DE DECEMBRE

Solament veien alló que volem vore i es açi perque ens basem en la nostra realitat. Per a ver las coses com reament son, deberíem despenjarnos de les nostres esperiències previes de les coses que t´han format com a persona. No tots pensem i actuem de la mateixa manera.

El nostre pensament es troba condicionat per infinitat de coses que fan que una mateixa cosa cadascú la veja de diferent forma.

PEL.LICULA SEGONA AVALUACIÒ "ALGUIEN VOLO SOBRE EL NIDO DEL CUCO"

Abans de començar a comentar la pel·lícula m'agradaria ressaltar una comparació que he trobat entre la pel·lícula i la caverna de Plató. La primera cosa que em ve a la ment és la caverna platònica. Els sers humans naixem presoners en una caverna. El manicomi com a caverna. La societat com a caverna. L'objecte del viure serà ser capaços d'alliberar-nos i arribar a ser nosaltres mateixos.

La vida en el manicomi pot ser un reflex de la nostra societat. Es veu reflectit l'estat platònic. El centre psiquiàtric és com una societat que es dividix com la societat segons Plató: Governants, guerrers i productors.

¿Què és la bogeria, qui són els bojos?

Reflexió inicial qui són els verdaders bojos? No és una història de bojos sinó del poder que exercixen certes institucions sobre aquells que són distints i que estan indefensos. També és la història d'algú que es rebel·la contra la norma i al que li titlen per això de boig.

Què tal sonats?, defectuosos mentals, la brigada de sonats, la lliga dels retardats mentals al complet…

Açò és un conjunt d'expressions que ixen al llarg de tota la pel·lícula que fan referència a l'estat mental dels malalts. I m'he adonat de com ha evolucionat la manera de cridar estos malalts. La pel·lícula és de l'any 1978, hui en dia és impensable parlar d'eixos termes, de fet es parla de salut mental i de malalts mentals, ja no es parla de manicomi sinó d'unitats de salut mental. A més crida l'atenció com tenen assumit el seu paper cada u.

Min 12.Nada más llegar que se encuentra con el psiquiatra le pregunta directamente ¿Finge estar loco para eludir el trabajo? 

Esta frase marca l'inici de tot el que ocorrerà, com la seua incosciente decisió de fer-se passar per boig canviarà tota la seua vida per sempre i li farà viure una experiència que no s'espera.

Min 18,22    Pues yo me siento muy peculiar cuando tú formulas tus preguntas tan estúpidas. Frase que dice uno de los enfermos

Estos bojos que gasten el temps jugant a les cartes i fent cua per a prendre la seua medicina, som tots i cada un de nosaltres, que igual que ells fem moltes vegades el que s'espera d'una persona "normal", la qual cosa vol la societat, encara que vaja en contra de les nostres creences o de les nostres no creences. Els debats i teràpies que tenen junt amb la infermera són molt interessants i cal estar pendent perquè en les seues expressions cada un va marcant la seua personalitat. El protagonista els atén amb asombro....

(min 33,10)"Pero lo he intentado, ¿no? Maldita sea, al menos lo he intentado..." McMurphy

McMurphy intenta canviar la situació de l'hospital. Ajuda a què els interns vegen les coses per si mateixos, que visquen i reflexionen sobre les diferents situacions. Una vegada més acudim a la caverna de Plató. Mc Murphy és el presoner alliberat de les seues cadenes, que contempla la verdadera realitat, la veritat, i, una vegada contemplada esta, no li queda més remei que comunicar-la als seus companys, encara a risc de perdre la seua pròpia vida.

Min 53. La novia de McMurphy les pregunta cuándo van en el autobús que se han escapado del centro que si están locos y todos le responden a la vez que si…

- Te volverán a meter en la cárcel.

- No, no lo harán. ¡Estamos locos! Nos volverán a llevar al manicomio, eso es todo. ¡Ya no eres un lunático, eres un pescador!

"Si eso es estar loco... entonces he perdido la chola y estoy para que me aten, como una cabra, ni más ni menos, eso es todo." McMurphy

Este tros de la pel·lícula demostra la felicitat de tots quan estan en llibertat. És veritat que són moltes bogeries les que fan però els veu disfrutar i no cessa a intentar que milloren en la seua situació personal, perquè es resistix a veure la vida de disciplina i orde que porten. McMurphy se sent millor veient que els seus amics milloren dia a dia, no tancant-se en el seu món, obrint els ulls a la realitat.

Les amigues de Mc Murphy, només apareixen cada vegada que s'intenta eixir de la rutina i el sotmetiment a unes normes. Cada vegada que intervenen les amigues de Mc Murphy són l'element a través del qual se'ns mostra la diversió i la ruptura amb el que imposa. Açò els ajuda a expressar-se i a comunicar-se amb l'entorn, a sentir-se útils i normals. En tres ocasions: veure el partit, s'escapen de pesca, festa amb les seues amigues, ell intenta fer reflexionar als altres. Al final es veu la reflexió, el canvi que una persona aconseguix, quan el cap indi s'escapa

Min 64 - ¿Por qué le hablas? Está sordo como una tapia.

- No le hablo a él. Hablo conmigo mismo. Me ayuda a reflexionar.

- Pues a él no lo ayuda a nada.

- Tampoco lo lastima, ¿no? No te lastima, Jefe, ¿ves? No lo lastimo.

Este dialogue permet reflexionar sobre la manera d'aïllar-se que té el cap indi perquè pensa que eixa manera d'actuar és la seua millor defensa. Mentres es vaig aïllar ningú li farà mal. El que ocorre és que la manera de ser de McMurphy li fa entendre que no és bo estar aïllat i que el que ha de fer és aconseguir la seua llibertat.

1 h. 03 min. Mc.Murphy: ''.... pero si eres una criatura, ¿Qué haces aquí? Deberías estar por ahí en un descapotable ligando con todas las chavalas que te salieran al paso, pero ¿Qué haces aquí? por el amor de dios......

Un dels malalts que més atrau la tendresa del protagonista és Billy a què li dedica estes paraules i al que no tolera veure dominat per la disciplina de la institució. Està convençut que la seua millor teràpia seria estar fora disfrutant de la vida. És botijós està en el centre perquè mostra por a l'enfrontar-se a la realitat, i això fa que reprimisca els seus actes. El problema serà quan per disfrutar-la perquè el centre no els aporta la suficient confiança i seguretat que necessiten perquè puguen progressar. Això desembocarà en el seu suïcidi.

1h. 09 min

¿No lo entiendo, no hacéis más que lamentaros porque no soportáis estar aquí y no obstante ninguno de vosotros tiene los suficientes redaños para marcharse, pero ¿qué creéis?, ¿qué estáis locos o por el estilo? Pues ¡no lo estáis!, ¡no lo estáis!, no estáis más locos que esa infinidad de individuos que van por las calles, podéis estar seguros''. McMurphy

Em crida l'atenció com els malalts del psiquiàtric viuen convençuts de que havien d'estar allí i de que absolutament totes les normes que allí se'ls imposen són les correctes, les més beneficioses per a ells. Viuen sempre a mercé del que imposen, o diuen altres. L'objectiu és el sotmetiment.

Esta frase em fa pensar com és possible que un delinqüent siga capaç de motivar, acceptar, no discriminar, integrar i ser més humà que els metges de la institució. No els exclou, tot al contrari, els diu que no són bojos i els tracta com a persones útils que puguen exercir treballs. Així és com haurien de tractar-los allí dins i no posar-los únicament música de fons per a acabar embogint.

Els ajuda a veure la vida d'una altra manera, que els ajude a superar les seues malalties. Els mostra el "amor a la vida". La "fuerza de la vida" enfront de "la força de la muerte". McMurphy, al buscar la seua pròpia llibertat, es dóna compte que la seua tasca ha d'estendre's als seus companys.

1h. 12 min. - Sr. Scanlon, se ha dicho a menudo que el tiempo transcurrido junto a otros tiene valor terapéutico. Mientras que estar solos aumenta la sensación de separación. Lo recuerda, ¿no?

- ¿Quiere decir que es de enfermos querer estar solo?

En la teràpia a poc a poc els malalts es van donant compte que algunes coses de què se'ls proposen no tenen per què ser bones sempre. Jo pense que hem de tindre moments de relació amb els amics i companys , però és bo tindre els nostres moments de soledat per a pensar en coses més íntimes que ens afecten només cada u. La soledat també pot ser una bona teràpia.

És un exemple de com s'expressen amb més facilitat davant de Ratchet. Esta és una reflexió molt bonica que fa un dels malalts que és al mateix temps el més respectat per tots perquè ho consideren el més assenyat.

  

Esta frase destaca el moment en què es dóna compte de l'estratègia del Cap Indi i és quan descobrix que està assenyat i que pot ser el seu millor aliat per a poder escapar del centre en què es troba ingressat

1h. 28min Mi padre era grande. Hacía lo que se le antojaba. Por eso se desquitaban con él. La última vez que lo vi, sus ojos estaban quemados por el alcohol. Y cada vez que acercaba la botella a la boca ni siquiera la chupaba. Era ella la que le chupaba el cerebro, hasta que se volvió tan arrugado, tan amarillo que ni siquiera los perros lo reconocían.

Amb esta reflexió el cap es dóna compte que no pot continuar allí tancat perquè faran amb ell el que van fer amb son pare. La llibertat és quelcom que anhela i que ha aprés a assaborir des que ha conegut a McMurphy

2h. Decían que te habías escapado. Sabía que no te escaparías sin mí. Te esperaba. Ahora lo vamos a lograr, Mac. Me siento tan grande como una montaña. ¡Oh, no! No me voy a ir sin ti. No te dejaré aquí en este estado. Vienes conmigo. ¡Vamos!

"Gràcies a McMurphy el cap ha decidit ser lliure i escapa. Abans ell mateix allibera el seu amic, perquè li acompanye. El cos mor, però l'ànima continua vivint. Metàfora de la lluita per la llibertat. La necessitat de ser lliure, a vegades, roman dormida, perquè ens enganyem o ens amaguem, perquè tenim por. A vegades ha de ser despertada amb l'ajuda d'altres, que hagen sabut despertar-se i creguen en nosaltres.

CONCLUSIÓ :

Esta pel·lícula és una feroç crítica als mètodes usats en les institucions psiquiàtriques de l'època en els EUA, estem davant d'un esplèndid relat en què podrem comprovar, com un sol home pot canviar la manera de veure la vida de les persones que estan al seu voltant. En definitiva, una joia del cine que tot el món hauria d'haver disfrutat alguna vegada. M'ha encantat veure-la