El principito

JURAMENT: Jure que no he copiat res d’internet, que son les meues reflexions. El llibre lo he llegit del seguent enllaç:

www.agirregabiria.net/g/sylvainaitor/principito.pdf "per tant les pàgines relacionades i els capítols ho són d'este document"

"FRASES QUE T'HAN CRIDAT L'ATENCIÓ I QUÈ T'HAN FET PENSAR"

1. "Pido perdón a los niños por haber dedicado este libro a una persona mayor. Tengo un motivo importante para ello: esta persona mayor es el mejor amigo que tengo en el mundo. Tengo otro motivo, además: esta persona mayor puede entenderlo todo, hasta los libros para niños. Tengo aún un tercer motivo: esta persona mayor vive en Francia, donde padece hambre y frío. Tiene mucha necesidad de ser consolado. Si todos estos motivos no son suficientes, quiero, entonces, dedicar este libro al niño que una vez fue esa persona mayor. Todas las personas mayores han sido primero niños. (Pero pocos lo recuerdan)".

Em pareix que es tracta d’un llibre en el que l'opinió o l’interpretaciò del mateix varia segons en el moment de la teua vida en què t'ho lliges i sobretot conforme et fas adult. Tots el que lo han llegit me digüen que cada vegada troben coses noves i que quan te fas adult trobes un millor sentit a algunes d’aquetes frases.

2. "Cuando uno está muy triste son agradables las puestas de sol". Capitulo VI pag 7

"Esta frase ve a dir-nos que quan considerem que algun problema ens entristix hem de valorar que hi ha coses en el món que són bonica i que potser poden ajudar a fer que la nostra tristesa desaparega. Hi ha vegades que eixa alegria de les posades de només pot ser com la companyia d'un amic que t'acompanya en els moments difícils i t'anima perquè la teua tristesa no siga tan onerosa.

3. "Los hombres ya no tienen tiempo para conocer nada; compran las cosas ya hechas a los comerciantes; pero como no existe ningún comerciante de amigos, los hombres ya no tienen amigos".Pag 23 cap XXI

El rabosot li planteja al princepet una reflexió, podrem comprar tot el que vullguem , però els amics no es compren, els amics cal cuidar-los i voler-los. Sobretot el millor per a tindre i mantindre és dedicar-los tiempo...

4. "El lenguaje es fuente de malos entendidos". Pag 23 capitulo 21

Quan m'alce pels matins, la primera cosa que sent són conversacions en els carrers, debats en les aules o paraules amb els amics. Les fortes discussions provenen majoritàriament per una qüestió mal expressada, o mal percebuda, o ambdós dos. El pare discutix amb el fill perquè no entén la seua manera de parlar, o l'humor a vegades pareix que nes ofensa, o els polítics que no s'entenen. El ser humà està condemnat a entendre's, però potser no sàpia com.

5. "Esto que veo aquí no es más que una corteza. Lo verdaderamente importante es invisible". Pag 26 Capitulo XXIV

Esta frase és, perquè, una reflexió sobre el verdader valor de les coses, la seua verdadera essència. La corfa, el superficial, pot enganyar-nos, no així el cor que no es veu, només se sent. El cor és capaç de diferenciar una corfa entre mil. En este sentit, la frase ens invita a entendre que hem de mirar més enllà de les aparences, a valorar les coses per allò que en realitat són, encara que moltes vegades no es vegen les bones obres que fan moltes persones.

6. " —Derecho, camino adelante… no se puede ir muy lejos.” Cap. III pag 5

La rutina acaba amb tot, fer sempre el mateix, prendre idèntiques decisions, no tindre ideals, no tindre possibilitat d'equivorcarte.... Si vols ser el millor en quelcom o amb algú, has d'explorar, eixir de la teua zona de confort, aprendre, preguntar, debatre, trencar amb els teus costums.

7. "A los mayores les gustan las cifras. Cuando se les habla de un nuevo amigo, jamás preguntan sobre lo esencial".  Capitulo IV pag 5

Hi ha vegades que als nostres pares o a nosaltres mateix, només ens interessa saber algunes coses, per a gens importants, sinó mes ben superficials, dels nostres amics. Només els interessa saber si són bons estudiants, la qual cosa són els seus pare. No et fixes quan té una persona per a saber si és bona en quelcom. L'honestedat, el respecte i la bondat no es compte, però se sent i molt ràpid es transforma en una gran amistat.

8. " Sólo hay que pedir a cada uno, lo que cada uno puede dar —continuó el rey. La autoridad se apoya antes que nada en la razón. Si ordenas a tu pueblo que se tire al mar, el pueblo hará la revolución. Yo tengo derecho a exigir obediencia, porque mis órdenes son razonables." Pag 12 cap X

El primer planeta està habitat per un monarca absolut que només donava ordes. El rei absolut busca que els altres reafirmen el que ell fa. 

D'altra banda, quanta raó tenia este Rei, sabia que l'autoritat es recolza sobretot en la raó. No podem exigir a les persones que estan al voltant més del que poden donar. Cada un té la seua capacitat i si els exigim més del que estan capacitats per a fer estarem provocant una frustració. Cal lloar l'esforç que realitza cada un en la mesura que puga.

 9. "He aquí mi secreto: solo con el corazón se puede ver bien. Lo esencial es invisible a los ojos". Pag 24 Capitulo XXI

 

Els ulls a vegades no ens mostren la realitat, cal buscar amb el cor, com fan els xiquets. Quan ens centrem massa en l'aspecte extern perdem l'oportunitat de descobrir quelcom molt més important: l'interior. De fet, sovint jutgem per les aparences a algunes persones, de manera que no aconseguim comprendre la seua individualitat, que és on residix la seua verdadera riquesa.

La persona sempre té quelcom que oferir-nos, però hem de ser capaços d'anar més enllà de l'aspecte extern, hem de connectar el fons. Només quan donem eixe pas aconseguim conéixer verdaderament a algú i establir una relació que val la pena."

10. "Si tú me domesticas, entonces tendremos necesidad el uno del otro. Para mí serás único en el mundo. Para ti, yo seré único en el mundo" pag 22. Capitulo XXI

Domesticar segons el Principito és crear, és el verdader valor de l'amistat. Exigix compromís, dedicació verdadera per l'altre. No és una simple trobada i adéu. Quan eixe llaç no existix, tots ens pareixen el mateix, un desconegut és igual a mil desconeguts. No et necessite i no em necessites diu el rabosot però si em domestiques, ens necessitem ambdós. És dedicar-se el temps, és sentir-nos responsables de l'altre, El Principito ho diu al final del capítol "Me sent responsable de mon rosa..." Però per a "crear lazos" es necessita temps, conviure, conéixer-se mútuament o com ho explica el rabosot en "El Principito": Domesticar a poc a poc"

11. "Lo hermoso del desierto es que en cualquier parte esconde un pozo". Capitulo XXVI . pag 26 

Esta frase em fa pensar que moltes vegades estem perduts i ens resulta difícil veure la possibilitat de quelcom millor, no obstant això és bo tindre la idea que en l'adversitat sempre pot estar amagat quelcom bo i que ens pot passar. Potser es materialitze en un amic, en la teua família i que podem sobreposar-nos al dolor perquè hi ha coses que desperten alegries.

12. "No era más que un zorro semejante a cien mil otros. Pero yo le hice mi amigo y ahora es único en el mundo".  Capitulo XXIV pag 24.

El que pense és que eixe "zorro" era una ser com qualsevol altre però al convertir-se en un amic ha passat de ser una persona del muntó a una persona única per a qui parla. Tots els amics han sigut alguna vegada una persona sense importància per a tu però una vegada es convertixen en amics passen a ser importants.

13. "Fue el tiempo que pasaste con tu rosa lo que la hizo tan importante". Capitulo XXIV pag 24.

De vegades les coses importants per a nosaltres en els nostres records són aquelles amb què hem viscut molt de temps. Això pot relacionar-se amb persones a qui volem com els nostres abuelos... que al final recordes el temps que vas passar amb ells quan no els tens i que els fa ser tan significatius.

14. "Es mucho más difícil juzgarse a sí mismo que juzgar a los otros. Si consigues juzgarte rectamente es que eres un verdadero sabio".  Capitulo X pag 12

Per això, abans de criticar, és millor mirar dins de nosaltres. El Principito ens anima a buscar en el nostre interior per a comprendre millor eixes barreres que ens imposem, però també per a conéixer millor els nostres defectes i les nostres coses bones, per a saber realment qui som. Es tracta de canviar, deixar de centrar-nos tant en els altres, en els seus errors i desencerts, per a començar a saber qui som i què podem aconseguir. Sens dubte, este canvi ens permetrà llegar més lluny i ser més feliços.

RELACIÓ D’AQUEST LLIBRE AMB LA FILOSOFIA

La relació més important d'esta obra amb la filosofia és la capacitat que té el princepet per preguntar-se per totes les coses i intentar obtindre una resposta. No ens oblidem, el princepet és un gran filòsof.

PRECEPTE D'OCTUBRE

.

ABANS D' ENFADARTE....

PREOCUPA'T PER....

  

De vegades son moltes les ocasions en las que ens possem a barallarnos con la nostra familia, els amics o els companys sin pensar que, no val la pena. Sería millor dedicar tot aquest temps a les coses que valen la pena.

Quan li passa alguna cosa a algú que es important per a nosaltres sempre ens arrepentim de les baralles sense raó que haguem poguí tindre.

PREGUNTAS: Que significa el buho en la filosofia?

La deessa Atenea/ Minerva, va nàixer del cap de Zeus, és per això la deessa de la raó, patrona d'Atenes i va triar a un mussol com a acompanyant amb què custodiava a la nit l'Acròpolis.

Si el mussol és símbol de la filosofia, ho és perquè els seus ulls representen la intel·ligència, simbolitzant la saviesa i el coneixement; ho és quan alça el seu vol a poqueta nit, només il·luminat per la llum de la lluna, aconseguint un coneixement problemàtic, imperfecto... 

A esta au que veu de nit, com al savi cap cosa se li amaga x mes encoberta q parega, és la seua visió sempre a mitges, revocable, q sempre exigix tornar a mirar, obrir perspectives, ampliar horitzons, superar aparences, reconsiderar la coses per a adquirir d'elles el coneixement menys distorsionat posible... i "así com esta au està de dia amagada i retreta en llocs foscos, apartada de la conversació de les altres aus, així el savi amb desig de l'especulació es retrau a llocs solitaris apartada de la conversació de les altres aus, així el savi amb desig de l'especulació es retrau a llocs solitaris, perquè en la familiaritat i freqüència de la gent no hi ha quiet repòs per a filosofar.

EL SENYOR DE LAS MOSCAS

Rafa jure que no he copiat res d'internet 

1.- Assenyala les frases que més han cridat la etenciò i qué relaciò tenen amb la filosofia.

• - Bien, escuchen, el que tenga la caracola tendrá la palabra. Ésa es la regla.
• - ¿Es como una asamblea, Señor?
• - Sí. Salvo que cualquiera puede hablar si la tiene. Pero no sin antes tener la caracola. (11'13"min )

Este és l'objectiu inicial dels xiquets tot just arribar a l'illa i a més, l'objectiu que perseguiran Ralph i Piggy que de seguida establixen grup i tasques per a cada un i també deures. Si es complixes les normes, encara que no hi haja una autoritat en l'illa podran conviure de manera civilitzada. 

Desde un primer moment es va cuestionar el principals objetius que són la Supervivència, per a un grup, i el Lideratge, que és distint per a uns personatges que per a altres. Per als xiquets que va comportarse con salvatges,  és tindre el domini de tot, sobretot per a Jack. Però per a Ralph significa orde i poder arribar a casa. 

• Debemos tener algún tipo de señal fija. Como una fogata. Y mantenerla ardiendo todo el tiempo. Y atenernos a reglas.
• No importa quién esté al mando. Tenemos que trabajar juntos. (13' min)

Ralph, definix els valores i principis. Es qui mostra las conductes més adaptades en el grup, fent-se càrrec dels perills i enfrontant-los, tractant d'establir normes, organitzant i protegint als altres. Transmet una actitud de confiança i seguretat, sent esta una de las raons por la que ho trien cap. Insistix a mantindre el foc encesa en l'esperança de ser rescatat. S'identifica com son pare, de qui tenen la seua imatge constant i l'esperança que vaja rescatar-lo. La seua preocupació es que tot el món sobrevisca, la seua prioritat es treballar tots junts.

Ralph és un xic responsable. En tot moment vol l'orde i que el grup al so de la caragol de mar aparega unit. Les seues necessitats són que hi haja aigua, que el foc permanezca encés. El que vol per a ell, és el que és bo per al grup perquè són les necessitats bàsiques. Se li pot criticar que tinga poder, però es justifica perquè ho dirigix a atendre les necessitats, es preocupa dels altres encara que en el fons la seua defensa és l'objectiu del grup

• -Habría que castigar a la gente que se retrasa para cuidar la hoguera” (18,  33" min )
• Tendremos reglas más estrictas... aplicaremos sanciones. De qué valen las sanciones, no estamos en la academia.  (26'21" min )

És fonamental establir i complir les normes que beneficien al grup. És necesari unes normes civiques de comportament per a que no es produixca el caos. Les normes civiques están i  tots i cadascú dels xiquets les conegue però amb el pas del temps, si no es respecten i no hi ha algù que les imponga un castig per desobeir-les, a les hores, les normes no servixen per res i aparegué el caos.

• Hombre, tienes que dejar de preocuparte tanto. Mira lo bueno. Sin padres, sin profesores, sin academia, sin chicas... Claro que me gustarían de vez en cuando. (19', 40")

Jo crec que estracta de una situaciò de supervivencia. Clar que han rebut educaciò y de la millor perque eren estudiants militars, eren cadetes. Probablemt ells més que altres havien rebut el que eren les normes, la disciplina i lo important que és cumplir eixes normes. Venen de un món en el que lo correcte es la obediència a les normes.

Jack està feliç, està descobrint el mon sense la estricta formaciò que debien haber rebut i comença a gustar-le, a més un poc desprès utilitza la pintura de la sang del porc senglar i en aquel moment, ese gest servix per a q els xiquets oculten davall eixa máscara la seua identitat. Així vencen les seues timideses i pors, el que els permet donar rienda solta als seus impulsos mes salvatges, açò els conduirà als perills de la barbàrie i violència.

• (refiriendose al comanadante herido) ¿No podemos olvidarnos de él . - Está enfermo, con fiebre, se va a morir.... Mejor preocuparnos de nosotros mismos (32' min )

El propòsit de l'obra és acostar-nos una realitat que es produïx en la societat en què vivim. Moltes vegades només veiem el que ens han ensenyat, educat i perque no, imposat... en quant ens trauen del nostre ambient o del cercle en què ens movem podem trobar-nos amb gent com nosaltres, que no tenen els nostres valors, ni els nostres fins.

Probablement en qualsevol altre contex el xiquets estrén pendents del comandant, peruqe són xiquets mol ben educats. 

• (MIn 38' 34") Si sólo unos pocos se hubieran ocupado del maldito fuego nos hubieran visto.
• - Estábamos cazando. Matando al cerdo.

El desig constant de joc dels xiquets, com pot ser el dels animals és nociu en el moment en què obliden l'obligació de rellevar-se per a mantindre el foc de la foguera encesa, oblidant el q els pot permetre tornar a la civilització.

Ralph representa l'orde i civilització. Per a Jack l'essencial és trobar menjar, caçar, per a Ralph el principal, és mantindre encés el foc perquè este representa l'única possibilitat d ser rescatats.

• - Piénsalo, Jack. Lo has fastidiado. Podríamos haber sido rescatados.
• - Vete, estamos cansados de oír tus ordenes , yo y mi banda.
• - ¿Tu banda? ¿Qué significa eso?
• - Significa, coronel, que no es bueno que estés tratando de mandar en todo.

Jack, és el líder agressiu, e trets violents i autoritaris. Des d'un principi és mobilitzat per l'enveja i la competència, sobretot respecte de Ralph. No té cap mirament per la vida dels altres, només pensa a divertir-se. Ell crea les seues pròpies normes quan crea el grup de caçadors i només vol que els altres li facen cas, els desafia i decidix els castics a imposar. Només vol aconseguir el que li seguixen encara que el preu que haja de pagar siga elevadíssimes 

Jack i Ralph són l'expressió de dos forces oposades. Jack i la resta dels xiquets es comporten com a animals, representen l'impuls cec i bàrbar. 

• ( Min 50' 02") Qué es lo que quieren?
• - Jack quiere el cuchillo de supervivencia.
• - No es de él, pertenece al campamento.
• - ¿Sí? Pues hay otro campamento ahora, y lo quiere.

Qualsevols cosa un mateix ganivet és un simbol per a ells i simbol de poder.

Jack necessita que hi haja un montre per a mantindre el continu estat d'alerta en els xiquets i legitimar l'existència d'un poder, el seu. Hi ha desorde en el grup que es dividix en dos bans totalment rivals, els quals barallen en diverses ocasions. 

Jack és un manipulador que domina i a més d'aprofitar-se dels més dèbils regint-los d'una forma autoritària assemblant. 

• La vida...es una cosa científica...Sé que no hay una bestia... y también sé que no hay que tener miedo...A no ser que nos dé miedo la gente (56' min ) 

Crec que és prou clar, en una illa sense cap referència moral, legal o de mínim orde, els xiquets, és a dir els sers humans, tornen a comportaments i pràctiques que els acosten al primitiu-animal, més que al supòsat ideal civilitzat d'on van eixir (famílies, ciutat, escola exclusiva, etc.) . 

Moralment l'aflorament de les conductes mes primitives, por, superstició, violència i que estan inclús a flor de pell mes allà pareix que plantegen la supremacia del més salvatge enfront de la supervivència del mas apte.

El ensenyamnet que tenim que agafar d’aquesta pel·licula és que tenim que pensar més en la gent que nos rodeja i huir dels individualismes. Si tenim llibertat, tenim que saber usar-la sense cometre bogeríes. 

A no ser que nos de miedo la gente ..... és la actitud dels bessons, es passen al grup del cassadors per evitar conflicte. No pensen que el correcte siga obeïr a Jack, però ho fan per evitar el castic. Compliment de les normes per estar absents de culpa i condena. La seua opinió no es important per a ells, unicament volen sobreviure. Representen a la gent que no té criteris, segueixen a la majoria però no tenen intencions roïnes. La por es allò que impulsa les seues vides perquè es senten protegits pel grup.

• Estábamos alli y no hicimos nada por impedirlo ( muerte de Simon al  que confunden con el mostruo) Ralph le dice... ha sido un accidente. ( 1h ,03)

Quan arriba Simón en plena nit, en un moment de bogeria, alienació, dansa al so d'un càntic de caça ho confon amb la fera i ho maten. O quan assoten a un altre xiquet, només perquè Jack ho diu, o quan maten a Piggy amb la pedra. 

No podem parlar objectivament de maldat,es a dir, que ells siguen roïnes, sinó de que quelcom falla en el fons de nosaltres mateixos. Per tot això, pense que la visió que es dóna de les persones és certament negativa i preocupant, visió que compartisc tan sols a mitges. Possiblement siga cert que els humans som incapaços de mantindre una convivència normal, a dia de hui, però crec que es deu, bàsicament, a que els humans hem evolucionat en els últims segles a un ritme massa accelerat: potser que la nostra inventiva per si sola s'ha desenvolupat més que nosaltres mateixos.

• Porky dice... Parecemos unos salvajes.. mi padre me dice que ( Rousseau) el hombre es un ser bueno por naturaleza pero que es la sociedad la que nos convierte en unos salvajes. ( 1h 6'40")

És el mateix Porki el que comenta a Ralph: El meu pare un dia em va dir que tothom era bó per naturalessa i era la societat qui ho feia canviar, ho feia roí, crec que ho va llegir en un llibre de un filòsof anomenat Rousseau.

Rousseau pensa que si no s'haguera format la societat, l'home seria bo, feliç i no tindria vicis. Però el cas d'un home així no s'ha donat mai i serà molt difícil que es done. "El home és bo per naturalesa. La societat el corrompe" La referencia a Roseau l’ he trobat també en la successió de sistemes polítics que es dona en la pel·licula, des de la democràcia inicial (veu, vot, drets, deures) al salvatgisme més instintiu (anarquia i individualisme) , en el que Jack i els seus sequaços han oblidat, o com menys han desestimat, els principis apresos en la societat de què provenen. 

Els xiquets bien imposible que eixe comentarí pugera ser posible perque ells se comportaven com creien correcte. Pero els xiquets del seu costat no eres més que salvatges y persones roïnes, pese a que venien de cultura i llocs amb cultura i educación...

En conclusió podria respondre la pregunta de si l'home és bo o roín per naturalesa.Crec que som sers amb raó que tenim instint de supervivència però també ens deixem portar per pasions les quals moltes vegades ens conduïxen a provocar algun dany als hòmens.

• Si hemos hecho las cosas como las hubieran hecho los adultos.. ¿porque no nos han dado resultados? ( 1h 10')

Porki, simbolitza la intel·ligència, però que al patir asma i pel seu aspecte físic és ignorat o es burlen d'ell, esta obés i porta ulleres. És el fidel acompanyant de Ralph. És la persona sensata. Fins a l'últim moment manté el seu criteri, pretén que es complisca l'objectiu inicial i que tot torne al trellat, però finalment ho maten.

• Porki.. no sé si el hombre es bueno o malo, pero él es un canalla... (min 1h 12')

Jack pensa que no tingué que sentir temor, que tinc que atemoritzar a la resta del grup, i que amb això aniría a exercir un major lideratge pel fet que mostrant-se agressiu, violent, fort i incompatible. Els xiquets tenen que vore-lo com un líder molt fort sense temors de res, ni de ningú.

Quan tot se'ls va de les mans i poc abans de morir Piggy els demana que tot torne a ser com abans i que inclús utilitzen la caragol de mar per a parlar, que tornen als deures que inicialment havien acordat entre tots. Pero ja era massa tard....

• Si vamos a crecer en esta isla tendremos que madurar y trabajar en equipo. (1h 13')

Yo crec que Ralph si que planteja el resoldre els seus problemes com a persones morals, no com animals, i per això planteja agafar necessàriament la caragol de mar a l'hora de prendre la paraula, que pot ser un model útil, i el més just i equitatiu que tenien. Es el ordre i la norma.

Per supost, l'home no és bo o roín per naturalesa, simplement és un animal racional que aprofita de vegades les seues habilitats competitives o es deixa portar pels seus instints passionals (por, temor, enveja), inclús a vegades en detriment del grup que l'ha  defés i educat.

•   ¿a qui esteu jugant?

La historia és molt esglaiadora i té mantene en tensiò fins al final. A ni personalment me va a agradar com va a terminar, ja que sino arriba a apareixer els militars a rescatar-los, no sé que haguera sigut del pobre Ralph, en mans de xiquets convertits en salvatges. Ara be me crida poderosament  l’atenciò que cuando va a rescatar-los el adult no es dona conta de o que est´passant i les fa esa questio....    

- Conclusiò

Al meu parer, el llibre és una representació de la societat humana de hui en dia, amb normes, regles en què cada un desenvolupa el seu paper. I què millor manera de fer-ho que amb un grup de xiquets (teòricament persones purament humanes, no contaminades pels prejuís i defectes de la societat), perduts a la seua sort en una illa deserta, amb els recursos necessaris per a subsistir.