LA
ONADA
Rafa jure que no he copiat res d'internet.
Esta
pel.licula la he vist en varies ocasions tal vegada tan analitzada com ara que
m’he fixat més en els dialegues. He extractac les frases que mes m’han cridat l’atenciò
per ordre d’aparició.
(min 8.15) Lo que le falta a nuestra generación es una meta común, algo
que nos una. Son los
tiempos que vivimos
Jo pensé que en la actualitat i en algunbs ambient de gent
jove si que tenim metes en comú pero ni ha altres que per la seua situaciò de
marginalidad o económica no pugen tindre metes. A més si s'analitza cas per
cas, la situació personal dels estudiants d'eixa classe no era perfecta, molts
està sols, tenen problemes. És inevitable que sorgisca ja que furgant un poc
els jóvens, abans de que comence tot el moviment, estan sols , incompresos,
sense motivació ni ideals pels que lluitar. Molts d’ells tenen families
desestructurades i no rebren l’atenciò necesaria. Si ens donem conte ni
apareixen les families en la pel·licula, ni la directora del col·legi s’oposa.
Esta feliç de vore que uns alumnes que estaven marginats ara es troban motivats
i treballant.
En
la meua opinió, crec que no hem de confondre el que són les modes a l'hora de
vestir, que sempre han existit, en la forma de pentinar-se, etc… amb el que es plantejaments en la pel•lícula.
(min
12)- No podemos sentir culpa permanentemente por algo que no hicimos nosotros.
-
No es sólo la culpa, es el hecho de que por nuestra historia, tenemos cierta
responsabilidad.
- ¡Yo soy turco!
-
Hablemos de otra cosa. Del gobierno Bush.
-
Esperad que ya estábamos llegando a un punto interesante. Según tu opinión, no
es posible que en Alemania haya una dictadura, ¿verdad?
-
De ninguna manera, somos mucho más inteligentes ahora.
Este
momento es el climax de la pel.licula
com afirmen una veritat que després no van a poder mantindre i de vegades va a
alimentar. És veritat que el comportament de molts jóvens tendixen a implantar
determinades formes d'actuar o inclús expressions al parlar que ens porten a
ser acceptats pels altres. Però sempre controlant-ho, perquè no ens domine a
nosaltres. Realment en cap momento mostraren la Intel.ligencia d ela que
parlen.
Probablement,
si m'hagueren fet eixa pregunta abans d'haver vist esta obra mestra, la meua
resposta hauria sigut rotunda: NO. Els alumnes, impulsats per aquell professor,
em transmetien la seua il·lusió en el projecte, estaven completament implicats,
pareixia com si en ell hagueren trobat una solució a tots els seus problemes,
una via de fuga. Jo compartia aquella emoció. Em vaig plantejar la mateixa
pregunta quan la pel·lícula va acabar, la meua resposta havia canviat
radicalment després de a penes dos hores. Res era inexplicable.
(14.20 min) “La figura de
un líder merece respeto. Por eso me
gustaría que os dirigiérais a mí como Sr. Wegner. Todo el que hable tendrá que
levantarse…
En primer lloc es necessari, tindre prop
una personalitat carismàtica amb una capacitat reial de lideratge, que
persuadisca la gent i a la que els alumnes admiren. Si li dónes a la gent que
no la té, veu en una parcel·la de responsabilitat i elimines les diferències
individuals donant-li l'oportunitat de distingir-se, hi ha molt avançat. El que
els dóna és autoestima i iniciativa.
Per
descomptat, ajuda tindre una personalitat carismàtica, algú que realment siga
un líder, que puga persuadir la gent i a qui el grup admire.
(Min 28 y ss) "Fuerza a través de la unidad
"Si todos trabajamos juntos seremos más fuertes". "Fuerza
mediante la disciplina, fuerza mediante la comunidad, fuerza a través de la
acción, fuerza a través del orgullo"
"Es la fuerza del grupo. Con estas vibraciones se pueden
derribar incluso puentes. Quiero que el techo caiga sobre nuestros
enemigos"
Personalment crec que el seu eslogan de la força a través de la
unitat o la força a través de l’acciò no es del tot una barbaritat. El que
tenim que fer es saber controlar-lo entre tots y no ni haja un líder amb idees
que no siguen aceptades per la resta del grup. Tots els jóvens desitgen quelcom
amb el que identificar-se que vaja més enllà de la roba, la música... La
societat tendix cap a l'individualisme i la formació de grup reduïts, que a la
llarga produiran un gran buit.
El que és important és saber discernir, la manipulació de masses
i com és quedar involucrats de fàcil en això sense donar-nos compte. En els partits
polítics també té com l'ONADA el seu símbol, la seua pàgina web i la seua
cançó. També el tema de la disciplina dins dels partits o associacions, està a
l'orde del dia. Només hi ha pocs casos en què se'ls deixe als membres poder
manifestar idees contràries a què establixen les seues bases.
Perquè realment eixes qualitats que es perceben des de dins del
grup, no es perceben des de fora per la resta de persones. A més el seu
comportament de grup és bo entre els que formen part d'ell, però no es porten
de les mateixa manera amb qui no està inclòs en ell. El canvi en el grup es
produïx quan els jóvens s'entusiasmen, milloren la seua autoestima i
iniciativa, superant diferències racials i socials, però als pocs dies ells
mateixos comencen aïllar-se.
Un altra carecterística es la identificaciò d’ enemics
comuns, el corporativisme i l’ ajuda que se practiquen entre ells i com el
líder ( professor) concentra tot el poder.
min 30 "No he hablado de malos estudiantes sino de malas
notas"
Com se'ls fica en la butxaca quan diu: “ No he
parlat de mals estudiants sino de malas notes”. A mí no em paregue malament el
plantejamente del profesor, busca evitar las zancadillas entre companys que
sabem que es donem. Él preten que s’ajuden entre ells possant un bon estudiant
amb un roï. Es de veritat que alguna vegada en el nostre propi col.legi s’ha
fet la mateixa experiencia d’ajuda que es planteja en la pel.licula.
(Min 32 en davant)
- Se puede crear un grupo autocrático siempre que haya un
líder al que seguir
- Creando unos símbolos, se acaba con la
individualidad permitiendo la identificación de los miembros del grupo
- Los miembros del grupo hacen una gran diferenciación con el
resto de grupos
- Si no entras, eres excluido, marginado y
perseguido.Un individuo debe actuar por sí mismo y hacerse responsable de sus
actos, sin dejar que lo manipulen a tal punto de cometer acciones irreversibles
Crec que l'autocràcia amb els
elements de la pel·lícula pot funcionar en qualsevol moment de l'època
històrica que ens trobem. Per descomptat la millor forma de govern al meu parer
és la democràcia, ni l'autarquia ni l'anarquia ja que per a mi són les dos
formes totalitàries del poder. No compartisc que en democràcia la gent passe de
la política i vaja al seu rotllo. És la nostra obligació votar i exigir als
nostres representants que exercisquen els seus càrrecs amb responsabilitat.
La manipulació dels grups i de
les col·lectivitats està a l'orde del dia i no pocs polítics i personalitats ho
cultiven amb assiduïtat, recolzant-se de tots els mitjans al seu abast, premsa,
ràdio, televisió, és a dir la manipulació de l'opinió pública. En els partits polítics també
té com l'ONADA el seu símbol, la seua pàgina web i la seua cançó. També el tema
de la disciplina dins dels partits o associacions, està a l'orde del dia. Només
hi ha pocs casos en què se'ls deixe als membres poder manifestar idees
contràries a què establixen les seues bases.
Entre els elements bàsics en la
difusió de la Onada està la ridiculització de valors no acceptables. En el cas
que ens ocupa els no uniformats o els que pensaven de forma diferent. Eren
marginats dels actes públics i les celebracions. Estaven fora. El subjecte és
cada vegada menys capaç de construir el seu propi món, perd la seua identitat i
només és si forma part del grup. La necessitat de no ser rebutjat pel grup els
porta a obeir l'autoritat fins a extrems realment impensables.
(min 55) «Lo siento, Rainer, pero creo que se te está yendo de
las manos. completamente». Karo.
Karo, és la protagonista femenina,
una xica intel•ligent i que no es deixa manipular, amb molta personalitat i és
la primera que es veu relegada del grup al no posar-se l'uniforme, comença a
sentir-se incòmoda, sobretot quan el grup rebutja el nom que ella proposa. A
partir d'eixe momento, comença a replegarse. Té un hogar estable amb uns pares
que es preocupen molt d’ella . Quan veu que als alumnes que no fan la salutació
no se'ls deixa entrar en el col•legi, es va a buscar el professor per a dir-li
que tot està descontrolat. És la persona més forta, rebel i amb una visió més
crítica de la realitat. No es deixa portar per un corrent determinada. Karo és
crítica amb l'opinió de tot el món, tan centrada en ella i en el seu futur que
li impedix veure i prestar atenció als altres.
(1.02 min )(Tim Stoltefuss a Rainer Wenger)
“- ¿Puedo ayudarle señor?
- ¿Qué haces aquí?
- Necesito protegerte.
- ¿Qué necesitas qué?
- Quiero ser tu guardaespaldas.
- ¿Para qué necesito un
guardaespaldas? Tim, vete a casa.
- ¿A qué se supone que vaya a casa?
De cualquier forma nadie está interesado en mí.”
No
és bo deixar-ho tot en mans d'un líder, el problema que ocorre amb els líders
és el moment en què deixen de ser-ho, per a convertir-se en caps del grup. I
això es veu clar en la pel·lícula quan Tim s'oferix a ser el guardaespatles del
professor. El problema ve quan el líder utilitza el seu carisma per a atacar
les creences dels altres, per a fer apologia de la violència, discrimine o es
convertisca en algú imparcial.
Tim,
és el personaje més dèbil, el fràgil, el inadaptat, la persona que mès pot
deixarse llevar, troba en el
movimient l’ aceptació que no
acconsigueix a nivell individual. És
irascible, amb uns pares que no li presten atención i amb un necessitat d’
encaixar en qualsevol grup. Crea un lloc web para l’ Onada i troba en ella un
lloc dónde encaixar, encara que s’ equivoca en el moment en que utilitza la
violència (arma) o es puja a una bastida para pintar el logotip de l’ Onada,
donant rienda suelta a la seua violencia i frustracions. S’ ofereix a ser
guardaespaldas del profesor, per si pateix represàlies. Quant tot acabai es dona compte que tot ha sigut
una mentida, que el lloc on ho han acollit és una mentida, es torna boig y
decideix suicidar-se.
(1.02 min) "La Ola significa algo para mi: el grupo. Tú
tienes una familia, yo no" La ola es mi vida
Marco novio de Karo, jove que
travessa una difícil situaciò personal, amb una mare alcohòlica i sense pare,
la qual cosa fa que no estiga mai en sa casa. És jugador de l’equip de
wáter-polo, que pareix que tampoc va molt bé fins que comiença a desligar-se La
Onada. La seua proposta de nomenament per a el movimient, La Onada es la
que elegixen. És un xic que es deixe portar, en funció del seu estat
anímic. A pesar de ser una persona acceptada socialment, troba en el grup els
afectes que no te en la seua familia. No entén que la seua novia Karo vullga
volar a viure lluny de la seua familia i anar-se a Barcelona, pero no
se’l diu per por a perder-la. Troba en la Onada el lloc en el que
convertir-se i realizar-se, fins que, víctima de la mateixa, un día
golpeja a Karo, moment en el que decideix que aço ha de parar.
(
1.19 min) Anke: ¡No es eso en absoluto...! ¡Los alumnos ven un modelo en tí y
tú los manipulas para tus fines. Es sólo una cuestión de tu ego...! ¡Es que nos
puedes verlo!
Rainer:
Sabes lo que pienso, que estas celosa... Sí, porque no ven un modelo a seguir
en alguien que fue número uno de su promoción. Si... el pedagogo de segunda te
muestra el camino.
Anke
Wegner, dona del professor. És l'única que s'enfronta directament a ell i ho
abandona, s'enfurix quan es dóna compte del gir de la situación. És una
professora normal i tradicional que troba en Rainer el suport i l'estabilitat
emocional que necessita per a poder fer classe tots els dies.
(Min 1.25) Són les redaccions que lig en veu
alta el profesor amb els relats del alumnes:
·
'Siempre
he tenido todo lo que quería: ropa, dinero, etcétera. Pero lo que más tenía era
aburrimiento. Pero estos últimos días han sido muy entretenidos'.
·
'Ya no se trata
de quién es la más bonita, la mejor o la de más éxito; la Ola nos ha hecho a
todos iguales'. 'La procedencia, la religión y el entorno social ya no tienen
ninguna importancia; todos pertenecemos a un movimiento.
·
La Ola nos da un
nuevo significado, y unos ideales que merece la pena apoyar'.
·
Antes solía
machacar a otros. Cuando pienso sinceramente sobre ello, me parece algo
bastante anarquista. Es mucho mejor comprometerse con algo'.
Ell mateix s'espanta del que ha fet dels alumnes quan llig
les redaccions que han fet sobre el que per a ells ha suposat L'ONADA.
El final de la pel·lícula té una vital importància i deixa
entreveure fins on podrien portar les coses, els posa en una situació extrema,
que primer entusiasma amb un poderós discurs que no s'allunya molt de la
realitat actual, amb sentit, per a posteriorment incitar-los a actuar contra un
membre destacat del propi grup, per trencar les regles i anar contra els
interessos del grup, els porta a l'extrem perquè es vegen en què s'han
convertit.
( 1.30 min) La frase
final del profesor: Rainer Wenger
“…
no quiero pensar de que más habríamos sido capaces”
El professor és conscient que
el projecte se li ha anat de les mans, però no aconseguix parar la tragèdia: El
líder carismàtic hi ha desencadenat una serie de esveniments que es
desenvoluparan sense el seu control. Perquè mai ell, el tinguè.
Aquesta pel.licula la vam vore l'any passat en ética i me va agradar molt.
