pel.licula voluntaria 2ª evaluació EL CLUB DE LOS POETES MORTS

EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS 

Rafa, jure que no he copiat el treball i que l'he fet jo tot

Sinopsi:

En un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, un grup d’alumnes descobrirà la poesia, el significat de “Carpí Diem” -aprofitar el moment- i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seues ments per mitjà de mètodes poc convencionals

FRASES QUE M'HAN FET REFLEXIONAR : 

Min 2.40  se inicia la pel´.licula amb la desfil.lada del estandarts de l’academia . Esta institució té un codi o reglament bàsic que s'arrepleguen en l'escena inicial de presentació del curs acadèmic amb l'entrada dels estendards en presència de pares i alumnes, en els que apareixen brodats estos lemes: Tradición,Honor,  Disciplina y Excelencia. La seqüència d'arrancada mostra una escola de què els pares dels alumnes es troben molt satisfets de portar als seus fills a una escola en què la tradició, l'honor, la disciplina i la grandesa són la base del prestigi de l'escola. 

Tradició, disciplina, honor i grandesa, els pilars de la conducta que postula l'Acadèmia Welton, suposen un element molt llunyà al regenerador "carpe diem" pel que aposta el professor Keating. Es tracta de la ferramenta amb què ha de comptar l'educador per a poder guiar i organitzar l'aprenentatge i, al mateix temps, és un fi per a desenrotllar en la persona els valors, actituds que es desitgen. Però en en este col·legi, la disciplina està molt marcada i no es deixa una certa llibertat als alumnes.

Min 12.02 “Oh capitán, mi capitán.”

Frases que els explica el profesor Keating a els alumnes. Malgrat haver assistit durant la seua joventut a Welton, va poder cultivar en el seu interior un pensament crític i una personalitat molt determinada i fort. És un professor carismàtic i de fortes conviccions, defensor de la llibertat. No va tardar a prendre'ls afecte els seus alumnes. És un rebel i apassionat per la poesia. El seu poeta preferit és Walt Withman, a qui ell cridava "el tio Walt". Es fa cridar "Oh capità, mon capitán". Quan era jove, va pertànyer al Club dels Poetes Morts. La seua actitud amb els alumnes és de familiaritat i confiança, igual que amb els seus col.legues, evitant sempre les formalitats. És un home franc i empàtic. A partir d’aquest momento se dirigirán a ell com a Capitan.

"Oh capità, mon capitán" és el vers de Whitman que començarà a fer brillar una nova llum en un grup dels alumnes de Welton. Un grup d'alumnes que es desmarcarà de la norma, intentant abans que res, i contra tots, viure les seues vides davall les seues eleccions pròpies, siguen correctes o no, seran les seues decisions i no les dels altres.

Min 13 i ss. “Coged las rosas mientras podáis, veloz el tiempo vuela. La misma flor que hoy admiráis, mañana estará muerta”

“Carpe diem “

 El professor saca als alumnes de classe per a explicar-los la fugacitat de la vida i que en estos moments és en el que ha d'aprofitar-la al màxim. És una metàfora que compara la vida i la fugacitat de la mateixa, la flor es va a marcir, és una comparació, nosaltres emmalaltirem, envellirem i morirem. Però el saber que tot el que amem i ens agrada ho anem a perdre no ha d'emportar-nos a un enfocament depressiu de la vida, a pensar que res val la pena perquè tot és perible, perquè tot passa. Al revés cal apreciar el moment present, a traure-li més provechoen tots els sentits.

Vol el millor per als seus alumnes: la millor ensenyança, la millor filosofia de la vida, els millors ideales... El seu maneig didàctic és el seu principal tècnica ja que amb esta genera confiança i aconseguix que els alumnes s'acosten a ell per a aprendre més. Keating, que ve carregat d'estes tècniques noves en didáctica és una persona pròxima als seus alumnes, però al mateix temps ha de ser respectat i no tractat com un més de la colla.

Ell els ensenya a viure al màxim, a sentir la poesia, a aprofitar el moment (carpí diem), i el més importants, a ser més com a persones.

Min 22 “ Les pido que arranquen la introducción del libro de literatura”. “Es basura”  

En una classe de literatura Keating fa llegir la introducció del llibre de literatura que explica que és la poesia i com s'ha de fabricar: "Basura", diu Keating, i els fa arrancar tota la introducció del llibre, perquè la concepció de poesia per a Keating és molt més simplista, la poesia no té estructura , la poesia no té normes, només crega i pensa en quelcom, dóna-li l'èmfasi que necessites i trenca esquemes. En classe, el professor els demana que observen el gràfic de coordenades que la introducció del llibre utilitza per a definir la poesia, i ell el qualifica com «basura» i els diu que arranquen eixa pàgina, perquè la seua concepció de poesia és que no té estructura, ni normes.

Hi ha hagut moltes escenes que m'han agradat, perquè està carregada de situacions molt xocants, però si haguera de ressaltar una seria quan un professor de Welton, entra per la porta de darrere de la classe i veu a Keating junt amb els seus alumnes que són sorpresos trencant unes pàgines d'un llibre atorgat per l'acadèmia. Concretament la introducció del llibre de poesia.

És problemàtica esta situació principalment perquè per a la institució és inadmissible quelcom com açò, (trencar un llibre), és un acte indisciplinar-ho i rebel, potser el fons del fet respon a botar-se o evadir el programa acadèmic establit per l'internat, per a imposar una ensenyança basada en la construcció d'aprenentatges d'un altre tipus.

Ell considera la poesia important, però vol que estos xics l'aprenguen amb el cor, no seguint unes estúpides normes escrites al principi del llibre en la introducció, per això els ordena a arrancar les primeres pàgines del llibre, i amb este acte indirectament els està inculcant que han de llevar-se les pors que tenen dins.

Estem enfront d'un problema ja que el professor ha de professar el coneixement del marc curricular de la disciplina que està impartint i ha d'estar conscient de la realitat en què està, però per a eixe professor tradicional de Welton és una violació molt gran el fet de que no es respecte el seu currículum i s'intente revolucionar la metodologia que es té.

Min 26 i 27 “No vull artistes, vull lliurepensadors” "Muéstrame un cor que estiga lliure de necis sons, i t'ensenyaré a un home feliz",  

En una escena de la pel·lícula estan assentats sopant el professor Keating i el mateix professor que li ha vist realitzar alguna classe de manera diferent d'allò més habitual, quan s'embranquen en frases dialèctiques filosòfiques a prop de com educar.

El professor li diu a Keating " Mostre'm un home sense sons i li mostraré un home feliz" a la qual cosa Keating respon: "sólo quan somiem som lliures, sempre ha sigut i sempre serà así". Enfront d'ells l'estil de Keating que pretén fer lliurepensadors. Ensenyar als alumnes a pensar i a exercir la reflexió crítica és una meta de la funció docent. No obstant això, moltes vegades açò no passa de ser una enunciació de bons propòsits. Certs models d'eixa escola propicien modes d'educació repetidors. En el club dels poetes morts el professor ajuda als alumnes a descobrir els seus propis camins, trencant amb les esclerotitzades formes del col.legi. La relació entre el professor i els alumnes es convertix en una busca comuna.

Enfront del aprenentatge de dades sense vida, s'ha de pensar en la possibilitat d'exercir la creativitat. I al mateix temps, en la necessitat que l'educació s'oriente a la vida fent que "la disciplina, l'honor, la tradició i l'excelencia" contribuïsquen al creixement de les persones en llibertat, la responsabilitat i el saber. Uns tindràn més èxit, altres menys, altres ni tan sols ho intentaran, però el senyor Keating no jutjarà a cap per això. Ell, com a professor, oferix els instruments per a forjar persones lliures, que els instruments siguen arreplegats i usats és cosa d'aquells que els reben.

Min 35 Es tracta d’un poema “Me interné en los bosques porque quería vivir intensamente; quería sacarle el jugo a la vida. Desterrar todo lo que no fuese vida, para así, no descubrir en el instante de mi muerte que no había vivido.”

És el primer poema amb el que s’obri la reunió del club de los poetes morts, una reunió de companys de l'acadèmia que va tindre el seu origen quan el professor Keating estudiava en Welton. Es reunien amb la finalitat de llegir poesia, deixar volar la seua imaginació i esperar a veure el que li suposava a cada un d'ells. Llegien d'un llibre que s'anomena els 500 millors poemes mai escrit. Entre ells hi havia poemes de Turó, Shakespeare o Whitman. Els actuals alumnes del professor Keating aconseguixen descobrir este secret i decidixen ressuscitar l'esperit del Club reunint-se a la nit, en una cova pròxima al col.legi. Se'l compten a Keating.

Començaven cada reunió llegint els mateixos poemes amb la condició que cada dia u d'ells llegia i elegia poema. En eixe moment era on cada un d'ells manifestava els seus pensaments, inquietuds amb un toc purament romàntic. La poesia ho impregnava tot.

El tema de la mateixa és la vida, la necessitat de viure intensament, disfrutant de cada moment profundament. Per descomptat, el senyor Keating intenta més que res que cada un dels seus alumnes aprenga els valors vitals i essencials, que aprenga a pensar per si mateixos, que aprofiten les oportunitats que la vida els brinda, i que aprenguen a ser persones. Hem de viure i aprendre a ser lliures. Aprofitem cada moment de la nostra vida. El missatge està en el "Carpediem", "sé capaç d'extraure tot el moll al teu vida".

En la pel·lícula es porta el Carpí Diem fins al seu límite. Estos versos parlen de creativitat i llibertat, a través d'ells el professor renovador trenca amb els estereotips rituals de les aules i els ensenya com el mig d'aconseguir la llibertat és la poesia.  Pot ser qualsevol altra matèria si es té el que cal tindre.

Es pot fer tot en la vida amb poesia, amb filosofia o amb matemàtiques. Ell els incita a comprendre la poesía.La obligació de no ser un mateix, al tindre un espill en què t'obliguen a mirar-te. Tindre la vida predestinada és un error, decidix sobre la teua pròpia vida, no deixos que els altres trien per tu.

Min 41 i ss “Me he subido a mi mesa para recordar que hay que mirar las cosas de un modo diferente. El mundo se ve distinto desde aquí arriba, vengan a comprobarlo “

És molt important para'ns a pensar en les coses que vivim i eixir de la quotidianitat per a veure les coses des d'un altre punt de vista. A vegades el fet de prendre decisions, o actuar eixint del nostre entorn més directe ens fa poder veure la realitat de manera molt diferent i sense estar sotmés a condicionants de la vida diària. Per això el professor els diu que es pugen a la taula a manera de metàfora que vegen la classe des d'una altra dimensió i facen el mateix amb les seues situacions diàries.

El professor els ensenya a perseguir els seus somnis per a poder tindre una vida plena i feliç, a pensar per ells mateixos el que els va a fer feliços. El professor Keating treballa per a formar hòmens lúcids, per a fabricar lliures pensadors i revelar l'individual i creatiu que hi ha en els seus alumnes a fi d'un demà més feliç.

1 hora, 01 min Pati de l’escola

Una altra ensenyança es veu reflectida en la classe en el pati animant els alumnes a caminar cada un al seu aire. Fàcilment acabaran desfilant al so de les palmes, posant-se de manifest la dificultat de caminar contra corrent, el perill de caure en el conformisme o de perdre les pròpies conviccions.Pareix que tots van descobrint noves dimensions de les seues vides, encara que algun cas acabe en tragèdia, la qual cosa li costarà el posat al professor.

Si bé el professor aplique pocs continguts durs durant la seua estada en l'acadèmia, no és negatiu reconéixer que la mecànica que desitja incloure en les seues classes s'ajunta i mimetitza amb les activitats didàctiques i lúdiques de Keating, creant classes redones, aconseguint que els alumnes en definitiva descobrisquen per mitjà de les seues capacitats i segons els seus interessos descobrisquen estos continguts latents en el seu discurs.

Té un model educatiu carregat de tints moral, en el qual creu que l'important és que els seus alumnes aprenguen a amar la llibertat, conéixer-la, perquè ells són els propis i únics amos de les seues vides, i açò el que farà és ajudar-los a humanitzar-se.

 1hora 22 min “Hay un momento para el valor y otro para la prudencia y el que es inteligente los distingue.”

Neil és víctima de la por de rebel.lar-se contra son pare. Encara que la seua forma de pensar haja canviat encara no accepta que és lliure de dir i expressar el que sent son pare. Ell sap que el caràcter de son pare és molt fort i per este motiu pensa que encara que li expressara a son pare tots els seus sentiments este no els acceptaria. De fet, després de la funció, a casa, Neil intenta explicar-li que vol ser actor, però abans de dir res el pare ja havia rebutjat esta proposta, així que Neil veu que les idees de son pare no es poden discutir.

No obstant això, en un cas no s'aconseguix la confiança plena (l'alumne no compta amb claredat el seu problema i el professor no sap sostraure-ho) , i es produïx la tragèdia. L'alumne, desesperat al veure truncat el seu somni de ser actor per l'oposició dels seus pares, porta fins a l'extrem el consell del seu professor - "Carpe diem! , Aprofita el moment! " -, i es lleva la vida. El professor plorarà amargament la desgràcia del seu alumne, en part per la responsabilitat que li correspon en la decisió del xic. Como toda historia realista, no todo es bonito. No es fácil vivir contra la norma impuesta, no es fácil desobedecer y que salga bien, no es fácil enfrentarte a lo que el mundo, el sistema, la familia ha programado para ti y que todos lo acepten.

Decidir sobre la teua pròpia vida, no deixar que els altres trien per tú.         Assumir els problemes que et trobes pel camí i tindre la suficient personalitat per a afrontar-los, no tirant la culpa als altres.

1 hora 57 min. Escena final ¡Oh capitán mi capitán!

Keating, acabat de substituir entra en l'aula per a arreplegar les coses mentres la classe seguix el seu curs i pareix que ningú li trobarà a faltar. Al passar junt amb Anderson es miren als ulls, amb la ràbia que genera no poder combatre la injustícia.

El que de fons se senta el professor digueu-los que lligen la introducció que ell els havia obligat a arrancar els fa pensar en un fracàs i que tot seria com abans. Abans de que el professor abandone la sala, Anderson es posa en peu i crida que el document que li ha favorit l'acomiadament va ser firmat baix coacció. El professor Nollan li diu: "Váyase, Sr. Keating. He dita que se'n vaja!

En eixe moment Anderson es posa dret en el seu pupitre mentres recita quan acaba de dreçar-se "¡Oh capità, el meu capità! ", lema inspirador del els Poetes Morts que Keating els havia ensenyat. És la conclusió, dóna igual qui vinga, no els llavaran el cervell. El treball no ha sigut debades. La resta d'alumnes també té por, però, inspirats per la força i coratge d'Anderson, comencen a posar-se de peu sobre les seues taules un a u. Se'ls veu dubtar. "¡Siéntense tots, vull veure'ls sentados" Keating observa emocionat des de la porta mentres Nolan crida i crida.

CONCLUSIÓ: 

Esta pel.licula te un message imprtant assumix els problemes que et trobes pel camí i tin la suficient personalitat per a afrontar-los, no tirant la culpa als altres. Són molts els temes étics que planteja la pel.lícula, però destaquen algunes importants com el descobriment que el ser humà és extremadament complicat, tindre curiositat per provar coses noves i  l'experimentació de la pròpia llibertat o la necessitat de ser subjecte actiu de la pròpia vida.

El club dels poetes morts és un cant a la llibertat, a la vida, a totes aquelles coses que estan en la nostra mà i no fem per por, per vergonya o por... sempre tindrem mil motius diferents per a no fer quelcom.