Rafa jure que no he copiat el treball de internet ni a cap company
Aquesta es la refencia d'on he decarregat el llibre en pdf. iles.biblioteca-uaca.webnode.es/200000241-6eddb6fd7f/7.pdf
1.
EL ALQUIMISTA
RESUM:
El llibre ens
compte la història de Santiago, un jove pastor, inquiet i amb ganes d'aprendre
coses sobre el món. Al passar temps amb les seues ovelles, pensava, llegia i
observava el comportament del seu ramat. Davant de la repetició d'un son va
decidir anar a una endevina perquè li interpretara el significat del mateix.
L'anciana li revela l'existència d'un tresor ocult en les piràmides d'Egipte i
que deu de trobar, perquè allí estava el seu destí. Posteriorment, desconcertat
es troba amb un ancià que diu ser el Rei de Salem i que li insistix en el
mateix tema que l'anciana. A més, el vell li va revelar al xic aspectes de la
seua vida que només ell coneixia i de les quals el mai havia parlat, li va fer
reflexionar sobre la seua vida.
El rei de Salem li
va obsequiar amb Urim i Turim, dos pedres per a ajudar-lo en la presa de
decisions difícils. Amb açò Santiago decidix vendre les seues ovelles i iniciar
el viatge a África a la cerca del seu destí.
En el trajecte
coneix un anglés que camina buscant un alquimista. Amb ell arriba fins un oasi,
forçat a detindre's per guerres de clans en el desert i allí coneix Fátima. Amb
l'Alquimista recorre llargues sendes que li porten a conversar amb el vent, el
sol, les arenes i aprén que la felicitat es pot trobar en un simple gra d'arena
i que cal escoltar sempre al teu cor.
Al final, el
protagonista arriba a Egipte per a descobrir el son d'un altre home, en el que
apareix un tresor a Espanya, just on ell vivia abans, però este home mai va
pensar a anar a buscar-ho. Però Santiago torna, desenterra el tresor davall el
sicòmor i troba un baül amb monedes d'or espanyoles. Finalment, torna
acompanyat de la seua amada Fátima.
RELACIÒ AMB LA
FILOSOFIA :
El llibre "El
Alquimista" té diversos punts de vista filosòfics, per exemple: Si ser
humà està preparat per a afrontar les dificultats que comporta la vida, quan
vol aconseguir un objectiu. L'alquimista es pregunta: una vegada, a l'haver
travessat un llarg camí a la cerca dels seus objectius, he de passar una prova
per a seguir la podré passar?
En definitiva, es
planteja la història en forma de faula de què es desprenen ensenyances en què
s'escolten les veus del cor, en la que es revela el secret de la vida i en la
que es proposa una senda per a la realització personal. La psicologia,
l'alquímia i l'astrologia són ciències que operen sempre juntes, molt
relacionades amb la filosofia. La psicologia saca a la llum els misteris de
l'ànima de l'home. L'astrologia exposa la naturalesa de les forces que
constituïxen l'univers, els seus cicles, ritmes i interrelacions.
FRASES DEL LLIBRE:
QUÉ M’HAN FET PENSAR
Pag 19 -Es
justamente la posibilidad de realizar un sueño lo que hace que la vida sea
interesante.
Santiago, pensava
que els llibres eren com les caravanes: que donen moltes voltes però sempre
mantenen un mateix rumb, també ens compte que totes les coses tenen una ànima. He
reflexionat sobre el que deia, que el millor era aprendre del desert, ja que
era més vell, havia vist i viscut més coses i per tant era més savi. Tots els
senyals en esta vida ensenyen quelcom, i només pots aprendre si vols, les coses
no ensenyen res, sinó que les persones aprenen d'elles.
Pag 20 -Tú has
venido a saber de sueños. Y los sueños son el lenguaje de Dios. Cuando Él habla
el lenguaje del mundo, yo puedo interpretarlo. Pero si habla el lenguaje de tu
alma, sólo tú podrás interpretarlo.
També he
recapacitat sobre els principals aspectes que es tracten en este llibre, que
són purament filosòfic perquè emanen del nostre pensament. Des del desig de
lluita per aconseguir les nostres metes i sons en la vida i fins no defallir
davant de les dificultats que ens presenta el destí i a superar-les. Per un
altre costat les reflexions sobre el ser humà, com ara la llibertat i junt amb
ella la presa de decisions, que és constant en la vida de Santiago i per
comparació en la nostra també.
Pag 25-Son fuerzas
que parecen malas, pero en verdad están enseñando cómo realizar tu Leyenda
Personal.
La llegenda
personal no és sinó més que el nostre objectiu en la vida. En este moment de la
nostra vida estem com Santiago, amb dubtes sobretot de futur. Però també és
veritat que som jóvens, optimistes i tenim forces per a aconseguir-ho tot.
Aprenguem i que no ens passe com al mercader de vidres que al fer-se major
disminuïx la seua il·lusió per complir els seus sons, i es resigna.
Pag 26 - Cuando
deseas alguna cosa, todo el Universo conspira para que puedas realizarla.
La presa de
decisions és un dels factors claus de la conducta humana, perquè, si volem usar
la nostra llibertat, devem, en efecte, prendre decisions. A vegades cal ser com
Santiago que ho abandona tot per a dur a terme el seu somni: les seues ovelles,
la seua família, el seu vida... De vegades és difícil abandonar el que ja tenim
segur, l'estabilitat, per un futur incert, amb tan sols l'esperança de complir
els nostres sons. Però, no és això millor que tan sols quedar-nos assentats de
braços creuats? Eixe és el missatge que se'ns vol transmetre: cal sacrificar-se
i arriscar-se pels nostres sons. Bàsicament tot el llibre seria la busca de la
saviesa.
Pag 27 -Las
personas aprenden muy pronto su razón de vivir. Quizá también sea por eso que
desisten tan pronto. Pero así es el mundo.
L'Art de Viure ens ensenya que cada vegada que patim cal
detindre's i preguntar "¿por què patisc, què m'està intentant ensenyar la
vida en este moment? Què hi ha darrere d'este dolor? Quina experiència
important puc extraer?". Quan una persona està aprenent a viure, se li
posa una prova i si la supera, sap que quan arribe la següent podrà passar per
damunt i voldrà aprendre un poc més de la vida.
Este Art de Viure inclou també quelcom tan important com valorar
la vida i tots els que ens rodegen. No és possible escoltar que hi haja gent
jove que diga-. " Jo no he demanat vindre a la vida", com si fóra un
reprotxe. Estem ací, i cal aprendre a valorar-la, perquè és un magnífic regal.
No es pot passar per la vida deixant que ens arrosseguen; tal vegada açò també
constituïsca l'Art de Viure.
Pag 30 -Se llama
Principio Favorable, la suerte del principiante. Porque la vida quiere que tú
vivas tu Leyenda Personal.
No podem finalitzar
sense parlar del Principi
Favorable, és a dir, quan fem quelcom per primera vegada, la sort ens
acompaña, perquè l’univers vol que realitzem la nostra Llegenda Personal.
També el El Llenguatge Universal que ajuda Santiago a entender en el seu
viatge. Es tracta d’un lleguatge que no requereix de paraules, sinó que es basa
en mirades, gestos, que ho diuen tot.
Pag 32 Pues este es el único consejo que puedo
darte. El secreto de la felicidad está en mirar todas las maravillas del mundo,
pero sin olvidarse nunca de las dos gotas de aceite en la cuchara.
Santiago a vegades
s'assembla a nosaltres quan ens trobem confusos com qualsevol persona, ja que no sempre estem segurs de què fer o quin
camí seguir. Esta història ens parla de com va decidir viure el seu somni i té
que vore ademés amb el propi aprenatge com el tema del pensament.
Pag 36 -Soy como
todas las personas: veo el mundo tal como desearía que sucedieran las cosas, y
no como realmente suceden.
Estic convençut de
que tots els sers humans, encara que no ho sàpien i no tinguen un títol, són
filòsofs. Estic convençut de que qualsevol ser humà que es pregunta coses i que
quan es troba a soles amb si mateix vol saber qui és, ha donat naixement a un
filòsof.
Què és la
filosofia? Les definicions, servixen de poc i el que ha servit és el que se'ns
va quedant en l'Ànima. La filosofia, més enllà dels molts conceptes que s'han
explicat al llarg de la història, és una actitud davant de la vida. És una
actitud que requerix que, si un es fa preguntes, necessita respondre-se-les. I
és una actitud que implica que no es poden respondre de totes maneres. Aço és
el que le passa a Santiago.
Pag 37-Las personas
hablan mucho de señales, pero no se dan cuenta de lo que están diciendo. De la
misma manera que yo no me daba cuenta de que desde hacía muchos años hablaba
con mis ovejas el lenguaje del mundo.
El tema principal
de l'alquimista és l'aprendre a escoltar el nostre cor i a parlar i entendre
l'idioma del món per a poder dur a terme nostra llegenda. En el transcurs del
seu viatge, Santiago va aprendre sobre el llenguatge universal i va conéixer
per primera vegada l'ànima del Món. Va aprendre a conéixer-se i a viure la vida
plenament.
Santiago es va
internar en l'ànima del món, es va donar compte que l'ànima del món és l'ànima
de déu, que l'ànima de déu és la seua pròpia ànima, i que amb açò podria aconseguir-ho
tot. Per açò es va convertir en vent, i al veure açò el cap els concedix la
seua llibertat.
Pag 38 -Sintió de
repente que él podía contemplar el mundo como una pobre víctima de un ladrón o
como un aventurero en busca de un tesoro.
El tresor : El tresor al final és el propi gaudi del viatge, del
transcurs del mateix i totes les experiències que es viuen: això és el tresor.
Tot és simbòlic: el tresor és el son que cada un vol aconseguir. No hem de
témer arriscar-nos per a complir-ho, i l'amor verdader mai impedirà que es
complisca el dit son. És el que li ajuda per a continuar aprenent de la vida.
Pag 54-Todo en la
vida son señales. El Universo fue creado por una lengua que todo el mundo
entiende, pero que ya fue olvidada.
Santiago, durant la
seua travesia pel desert, aprén a interpretar les senyals. Podríem dir que les
senyals són “instruccions” que la vida ens ofereix per a triar la millor
elecció.
Tots els senyals en
esta vida t'ensenyen quelcom, i només tu pots aprendre si el teu vols, les
coses no ensenyen res, sinó que les persones aprenen d'elles.
Pag 58 -Siempre
sentimos miedo de perder aquello que tenemos, ya sean nuestras vidas o nuestras
plantaciones. Pero este miedo pasa cuando entendemos que nuestra historia y la
historia del mundo fueron escritas por la misma Mano.
El protagonista
passa per moments de desànim i la sensació d'impotència per a complir els seus
sons, però sempre acaba estalviant i desitjant tornar a la lluita.
Si un no ho fa, mai
ho sabrà, i no hi ha res pitjor que la incertesa i la por. Potser serà millor
estavellar-se i decebre's, que viure una vida que no és real, basada en un son
inexistent. Pensem que a vegades les persones tenen por de complir els seus
sons per por de patir després si no els complim o decebem. Però la por de patir
és pitjor al patiment en si. El que la gent no entén és que es viu durant el
camí cap al seu somni, independentment si s'arriba al destí o no.
Pag 59-Éste es el
principio que mueve todas las cosas. En Alquimia se le denomina el Alma del
Mundo. Cuando deseas algo con todo tu corazón, estás más próximo al Alma del
Mundo. Es una fuerza siempre positiva.
L'alquímia és un art que ensenya a transmutar uns metalls en altres i una
ciència sòlida i verdadera que ensenya a conéixer el centre de totes les coses.
L'alquímia, operar sobre les anteriors per a accelerar la seua evolució,
portant-les així a la seua expressió més sublim. Els que la practicaven ho
feien amb el propòsit d’aconseguir l’Elixir de la Vida amb el qual es
curaven les malalties i donava la immortalitat i la Pedra Filosofal amb ella es
podia convertir qualsevol metall en or.
L'alquímia formava
part de les ciències ocultes, sagrades, en l'Antiguitat, vinculada a la
formació en els Misteris de la Naturalesa. Requeria prèviament del candidat
educir les seues millors potencialitats latents i el domini i coneixement ple
de la seua personalitat mortal.
Pag 62 -Porque no
vivo ni en mi pasado ni en mi futuro. Tengo sólo el presente, y eso es lo único
que me interesa. Si puedes permanecer siempre en el presente serás un hombre
feliz.
El llibre també
tracta d’ un tema important en la filosofia que és el desig humà per saber el futur.
Estant en l'oasi veu el vol dels esparvers, preveient l'arribada dels guerrers
que volen atacar l'oasi, però ¿ per a què volem saber el futur? El llibre diu:
"Si són coses bones, quan arriben seran una agradable sorpresa. I si són
roïnes, començaràs a patir molt abans de que sucedan." I " Déu mostra
el futur rarament, i per una única raó: és un futur que va ser escrit per a ser
cambiado.
Pag 78 -Es
necesario no claudicar nunca, aún habiendo llegado tan lejos. Es necesario amar
el desierto, pero jamás confiar enteramente en él. Porque el desierto es una
prueba para todos los hombres; cada paso es una prueba, y a mata a quien se
distrae.
Una altra reflexió
important és la que es realitza quan estant amb el Mercader coneix el seu
somni: viatjar a la Meca. Però este té por de complir-ho, per si resulta una
decepció, i per eixa raó és més feliç somiant que complint el seu somni. Açò fa
preguntar-se a Santiago: arribar tan lluny per a abandonar? Sí, potser no
aconseguisca els seus sons o es deceba, però, no és pitjor la por de patir que
el propi patiment? Sempre hem de fer canvis en la nostra vida i perseguir el
que busquem, perquè no ocórrega com al comerciant que mai arribaria a viatjar a
la Meca.
Pag. 89 -Escucha a
tu corazón. Él lo conoce todo, porque proviene del Alma del Mundo, y un día
retornará a ella.
M'ha fet
reflexionar la personalitat de Santiago, que escoltant sempre els dictats del
seu cor, adopta una conducta que li permet aprendre de tot el que li rodeja,
des de la cosa més simple a la més complicada. Santiago aprén a valorar coses
senzilles, a les que abans no donava a penes importància, i que quan medita
sobre això, poden ser el més important per a ell. Fins a les coses més simples
poden ser les més extraordinàries, només depén de com les valore en la seua
vida. Les coses més simples poden canviar a les més complicades en el temps
màxim d'un segon, abans de que les persones puguen acostumar-se a elles.
Pag 89- Cada
momento de búsqueda es un momento de encuentro. Mientras busqué mi tesoro,
todos mis días fueron luminosos, porque yo sabía que cada momento formaba parte
del sueño de encontrar. Mientras busqué este tesoro mío, descubrí por el camino
cosas que jamás habría soñado encontrar, si no hubiese tenido el valor de intentar
cosas imposibles para los pastores.
La felicitat també
és un tema present en el llibre. El protagonista busca la felicitat i veu la
diferència entre la gent que de veritat és feliç, complint els seus sons, i la
gent que viu per inèrcia, per temor de fer res. Hi ha un llenguatge universal,
un llenguatge més enllà de les paraules: el d'expressar la felicitat i l'amor
que un sent.
Pag 81 -Donde esté
tu tesoro, allí estará también tu corazón.
Honradez. Santiago siempre demostró que era honrado, sincero. “La
gitana le pidió un porcentaje de su tesoro si lo encontraba, porque ella lo
había ayudado a descubrir mejor su sueño y lo aconsejó. El rey también le pidió
un porcentaje porque también lo aconsejó. A las personas que se encontraba les
hablaba con la verdad, con sinceridad, ya que decía que él buscaba un tesoro.
Después que encontró su tesoro, recordó que debía ir donde la gitana y el rey a
pagarle el porcentaje que les debía por los consejos dados, siendo que él
perfectamente podría haberse ido sin pagar nada a nadie, pero Santiago prefirió
pagar”. Eso es una muestra muy grande de honradez.
OPINIÓ PERSONAL
La novel·la m'ha
agradat molt, per la senzillesa, la gran facilitat de llegir i l'argument de la
novel·la. És una història impressionant, sobre com un pastor adolescent tracta
de trobar el sentit de la seua vida, i com a poc a poc, va aconseguint-ho
gràcies pel seu posat a l'ajuda d'altres personatges fonamentals en l'obra. És
admirable la paciència i la serenitat de Santiago, en la busca de la seua
història personal, i com reacciona davant de les situacions que se li
presenten.
Jo crec que l'obra
està escrita amb intenció d'arribar als cors de la gent, i fer que s'assenten
identificats amb Santiago mentres que la lligen. Que és el que m'ha passat a mi
al llegir-la. Pense que és una obra en què Santiago, fa una reflexió sobre les
coses, i sobre si mateix en què la vida li porta per camins a vegades
inesperats per a ell, però que amb el temps entén que li van a aportar una
ensenyança i més saviesa, que li ajuden a realitzar la seua història personal.
Els valors que apareixen en l'obra són : la confiança, la perseverància, la felicitat l'amor, el respecte, el companyerisme i la honestidad.
