Vocabulari 2ª evaluaciò

VOCABULARI 2ª EVALUACIÒ 

Fal·làcia: una fal·làcia és una mentida o engany amb què es pretén danyar una persona sense que esta es done compte. En la lògica també s'utilitza el concepte per a referir-se a un argument que intenta defendre quelcom que és fals.

Lògica: Part de la filosofia que estudia les formes i principis generals que regixen el coneixement i el pensament humà, considerat purament en si mateix, sense referència als objectes. Mètode o raonament en què les idees o la successió dels fets es manifesten o es desenrotllen de forma coherent i sense que hi haja contradiccions entre elles.

Paradoxa: Com a paradoxa es designa un fet o una frase que pareix oposar-se als principis de la lògica. Com a tal, la paradoxa sol fer la impressió d'oposar-se a la veritat o de contradir el sentit comú, no obstant això, la paradoxa no tanca una contradicció lògica, tan sols l'aparença. La paradoxa és un excel·lent estímul per a la reflexió i per al desenrotllament de les capacitats analítiques, per a la comprensió d'idees abstractes, així com per al desenrotllament de destreses intel·lectuals.

Pragmàtic: és relatiu a la pràctica o la realització de les accions i no la teoria. Pragmàtic és un terme d'origen grec "pragmatikus" i llatí "pragmaticu", que significa ser "práctico." El pragmatisme és una doctrina filosòfica que adopta com a criteri la utilitat pràctica, identificant la veritat amb l'útil. El terme pragmàtic es pot utilitzar com a sinònim de: pràctic, materialista, funcional, utilitari, còmode, entre altres. Així mateix, alguns antònims de pragmàtic són: teòric, especulatiu, entre altres.

Premissa: Afirmació o idea que es dóna com certa i que servix de base a un raonament o una discussió i cada una de les proposicions d'un sil·logisme de què s'inferix la conclusió.

Retòrica: és la disciplina que estudia i sistematitza el llenguatge utilitzat en els diferents camps de coneixement, permetent que la comunicació en cada àmbit aconseguisca els objectius que es planteja com són delectar, commoure i persuadir. Es diu que la retòrica és "el art del bé decir" o també "la habilitat tècnica per a expressar-se de la forma adecuada", en la que el discurs pretén un poc més que el simple fet de comunicar.

Sil·logisme: Raonament que està format per dos premisses i una conclusió que és el resultat lògic que es deduïx de les dos premisses. El sil·logisme és pres com un raonament deductiu, ja que partint de dos juís s'inferix un nou. En este sentit, la "premisa mayor", és aquella que servix de punt de partida, i és la més general; per la seua banda, la "premisa menor" servix d'intermediari i és menys general, i d'elles dos es deduïx la conclusió del raonament.