"En tiempos de desolación nunca es bueno
hacer mudanza"
És humà que haja que travessar èpoques roïnes, en les que un es queda com bloquejat. Et falta el sentit, les ganes i inclús les forces. Pots tractar de posar els mitjans per a adreçar el rumb , pots cridar o buscar a algú amb qui desfogar-te. Perquè en calent, a vegades un es precipita i actua mogut per factors com el temor, el dolor... tot és possible en temps de desolació.
jueves, 5 de enero de 2017
Vocabulari 2ª evaluaciò
VOCABULARI 2ª EVALUACIÒ
Fal·làcia: una fal·làcia és una mentida o engany amb què es
pretén danyar una persona sense que esta es done compte. En la lògica també
s'utilitza el concepte per a referir-se a un argument que intenta defendre
quelcom que és fals.
Lògica: Part de la filosofia que estudia les formes i
principis generals que regixen el coneixement i el pensament humà, considerat
purament en si mateix, sense referència als objectes. Mètode o raonament en què
les idees o la successió dels fets es manifesten o es desenrotllen de forma
coherent i sense que hi haja contradiccions entre elles.
Paradoxa: Com a paradoxa es designa un fet o una frase que
pareix oposar-se als principis de la lògica. Com a tal, la paradoxa sol fer la
impressió d'oposar-se a la veritat o de contradir el sentit comú, no obstant
això, la paradoxa no tanca una contradicció lògica, tan sols l'aparença. La
paradoxa és un excel·lent estímul per a la reflexió i per al desenrotllament de
les capacitats analítiques, per a la comprensió d'idees abstractes, així com
per al desenrotllament de destreses intel·lectuals.
Pragmàtic: és relatiu a la pràctica o la realització de les
accions i no la teoria. Pragmàtic és un terme d'origen grec
"pragmatikus" i llatí "pragmaticu", que significa ser
"práctico." El pragmatisme és una doctrina filosòfica que adopta com
a criteri la utilitat pràctica, identificant la veritat amb l'útil. El terme
pragmàtic es pot utilitzar com a sinònim de: pràctic, materialista, funcional,
utilitari, còmode, entre altres. Així mateix, alguns antònims de pragmàtic són:
teòric, especulatiu, entre altres.
Premissa: Afirmació o idea que es dóna com certa i que
servix de base a un raonament o una discussió i cada una de les proposicions
d'un sil·logisme de què s'inferix la conclusió.
Retòrica: és la disciplina que estudia i sistematitza el
llenguatge utilitzat en els diferents camps de coneixement, permetent que la
comunicació en cada àmbit aconseguisca els objectius que es planteja com són
delectar, commoure i persuadir. Es diu que la retòrica és "el art del bé
decir" o també "la habilitat tècnica per a expressar-se de la forma
adecuada", en la que el discurs pretén un poc més que el simple fet de
comunicar.
Sil·logisme: Raonament que està format per dos premisses i una
conclusió que és el resultat lògic que es deduïx de les dos premisses. El
sil·logisme és pres com un raonament deductiu, ja que partint de dos juís
s'inferix un nou. En este sentit, la "premisa mayor", és aquella que
servix de punt de partida, i és la més general; per la seua banda, la
"premisa menor" servix d'intermediari i és menys general, i d'elles
dos es deduïx la conclusió del raonament.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)