PRECEPTE DE NOVEMBRE

ÉS MOLT MÉS RELLEVANT CONÈIXER A TU MATEIX QUE DONAR-TE A CONÈIXER ALS ALTRES. Jo pense de vegades, que és molt més important conèixer-te a tu mateix perquè per donar-se a conèixer a algú has de descobrir la veritable persona que portes dins, saber que qualitats són les que millor desenvolupen i en les que va actuar amb caréncies. Tot això em ha d'ajudar a no criticar dels altres el que sóc incapaç de demostrar pel meu propi compte.

PEL-LICULA VOLUNTARIA LA ONADA

LA ONADA

Rafa jure que no he copiat res d'internet.

Esta pel.licula la he vist en varies ocasions tal vegada tan analitzada com ara que m’he fixat més en els dialegues. He extractac les frases que mes m’han cridat l’atenciò per ordre d’aparició.

(min 8.15) Lo que le falta a nuestra generación es una meta común, algo que nos una. Son los tiempos que vivimos

Jo pensé que en la actualitat i en algunbs ambient de gent jove si que tenim metes en comú pero ni ha altres que per la seua situaciò de marginalidad o económica no pugen tindre metes. A més si s'analitza cas per cas, la situació personal dels estudiants d'eixa classe no era perfecta, molts està sols, tenen problemes. És inevitable que sorgisca ja que furgant un poc els jóvens, abans de que comence tot el moviment, estan sols , incompresos, sense motivació ni ideals pels que lluitar. Molts d’ells tenen families desestructurades i no rebren l’atenciò necesaria. Si ens donem conte ni apareixen les families en la pel·licula, ni la directora del col·legi s’oposa. Esta feliç de vore que uns alumnes que estaven marginats ara es troban motivats i treballant.

En la meua opinió, crec que no hem de confondre el que són les modes a l'hora de vestir, que sempre han existit, en la forma de pentinar-se, etc…  amb el que es plantejaments en la pel•lícula.

(min 12)- No podemos sentir culpa permanentemente por algo que no hicimos nosotros.

- No es sólo la culpa, es el hecho de que por nuestra historia, tenemos cierta responsabilidad.
- ¡Yo soy turco! 

- Hablemos de otra cosa. Del gobierno Bush. 

- Esperad que ya estábamos llegando a un punto interesante. Según tu opinión, no es posible que en Alemania haya una dictadura, ¿verdad? 

- De ninguna manera, somos mucho más inteligentes ahora.

Este momento es el climax  de la pel.licula com afirmen una veritat que després no van a poder mantindre i de vegades va a alimentar. És veritat que el comportament de molts jóvens tendixen a implantar determinades formes d'actuar o inclús expressions al parlar que ens porten a ser acceptats pels altres. Però sempre controlant-ho, perquè no ens domine a nosaltres. Realment en cap momento mostraren la Intel.ligencia d ela que parlen.

Probablement, si m'hagueren fet eixa pregunta abans d'haver vist esta obra mestra, la meua resposta hauria sigut rotunda: NO. Els alumnes, impulsats per aquell professor, em transmetien la seua il·lusió en el projecte, estaven completament implicats, pareixia com si en ell hagueren trobat una solució a tots els seus problemes, una via de fuga. Jo compartia aquella emoció. Em vaig plantejar la mateixa pregunta quan la pel·lícula va acabar, la meua resposta havia canviat radicalment després de a penes dos hores. Res era inexplicable.

(14.20 min) “La figura de un líder merece respeto. Por eso  me gustaría que os dirigiérais a mí como Sr. Wegner. Todo el que hable tendrá que levantarse…

En primer lloc es necessari,  tindre prop una personalitat carismàtica amb una capacitat reial de lideratge, que persuadisca la gent i a la que els alumnes admiren. Si li dónes a la gent que no la té, veu en una parcel·la de responsabilitat i elimines les diferències individuals donant-li l'oportunitat de distingir-se, hi ha molt avançat. El que els dóna és autoestima i iniciativa.

Per descomptat, ajuda tindre una personalitat carismàtica, algú que realment siga un líder, que puga persuadir la gent i a qui el grup admire.

(Min 28 y ss) "Fuerza a través de la unidad

"Si todos trabajamos juntos seremos más fuertes". "Fuerza mediante la disciplina, fuerza mediante la comunidad, fuerza a través de la acción, fuerza a través del orgullo"

"Es la fuerza del grupo. Con estas vibraciones se pueden derribar incluso puentes. Quiero que el techo caiga sobre nuestros enemigos" 

Personalment crec que el seu eslogan de la força a través de la unitat o la força a través de l’acciò no es del tot una barbaritat. El que tenim que fer es saber controlar-lo entre tots y no ni haja un líder amb idees que no siguen aceptades per la resta del grup. Tots els jóvens desitgen quelcom amb el que identificar-se que vaja més enllà de la roba, la música... La societat tendix cap a l'individualisme i la formació de grup reduïts, que a la llarga produiran un gran buit.

El que és important és saber discernir, la manipulació de masses i com és quedar involucrats de fàcil en això sense donar-nos compte. En els partits polítics també té com l'ONADA el seu símbol, la seua pàgina web i la seua cançó. També el tema de la disciplina dins dels partits o associacions, està a l'orde del dia. Només hi ha pocs casos en què se'ls deixe als membres poder manifestar idees contràries a què establixen les seues bases.

Perquè realment eixes qualitats que es perceben des de dins del grup, no es perceben des de fora per la resta de persones. A més el seu comportament de grup és bo entre els que formen part d'ell, però no es porten de les mateixa manera amb qui no està inclòs en ell. El canvi en el grup es produïx quan els jóvens s'entusiasmen, milloren la seua autoestima i iniciativa, superant diferències racials i socials, però als pocs dies ells mateixos comencen aïllar-se.

Un altra carecterística es la identificaciò d’  enemics comuns, el corporativisme i l’ ajuda que se practiquen entre ells i com el líder ( professor) concentra tot el poder.

min 30 "No he hablado de malos estudiantes sino de malas notas"

Com se'ls fica en la butxaca quan diu: “ No he parlat de mals estudiants sino de malas notes”. A mí no em paregue malament el plantejamente del profesor, busca evitar las zancadillas entre companys que sabem que es donem. Él preten que s’ajuden entre ells possant un bon estudiant amb un roï. Es de veritat que alguna vegada en el nostre propi col.legi s’ha fet la mateixa experiencia d’ajuda que es planteja en la pel.licula.

(Min 32 en davant)

- Se puede crear un grupo autocrático siempre que haya un líder al que seguir
- Creando unos símbolos, se acaba con la individualidad permitiendo la identificación de los miembros del grupo

- Los miembros del grupo hacen una gran diferenciación con el resto de grupos
- Si no entras, eres excluido, marginado y perseguido.Un individuo debe actuar por sí mismo y hacerse responsable de sus actos, sin dejar que lo manipulen a tal punto de cometer acciones irreversibles

Crec que l'autocràcia amb els elements de la pel·lícula pot funcionar en qualsevol moment de l'època històrica que ens trobem. Per descomptat la millor forma de govern al meu parer és la democràcia, ni l'autarquia ni l'anarquia ja que per a mi són les dos formes totalitàries del poder. No compartisc que en democràcia la gent passe de la política i vaja al seu rotllo. És la nostra obligació votar i exigir als nostres representants que exercisquen els seus càrrecs amb responsabilitat.

La manipulació dels grups i de les col·lectivitats està a l'orde del dia i no pocs polítics i personalitats ho cultiven amb assiduïtat, recolzant-se de tots els mitjans al seu abast, premsa, ràdio, televisió, és a dir la manipulació de l'opinió pública. En els partits polítics també té com l'ONADA el seu símbol, la seua pàgina web i la seua cançó. També el tema de la disciplina dins dels partits o associacions, està a l'orde del dia. Només hi ha pocs casos en què se'ls deixe als membres poder manifestar idees contràries a què establixen les seues bases.

Entre els elements bàsics en la difusió de la Onada està la ridiculització de valors no acceptables. En el cas que ens ocupa els no uniformats o els que pensaven de forma diferent. Eren marginats dels actes públics i les celebracions. Estaven fora. El subjecte és cada vegada menys capaç de construir el seu propi món, perd la seua identitat i només és si forma part del grup. La necessitat de no ser rebutjat pel grup els porta a obeir l'autoritat fins a extrems realment impensables.

(min 55) «Lo siento, Rainer, pero creo que se te está yendo de las manos. completamente». Karo.

Karo, és la protagonista femenina, una xica intel•ligent i que no es deixa manipular, amb molta personalitat i és la primera que es veu relegada del grup al no posar-se l'uniforme, comença a sentir-se incòmoda, sobretot quan el grup rebutja el nom que ella proposa. A partir d'eixe momento, comença a replegarse. Té un hogar estable amb uns pares que es preocupen molt d’ella . Quan veu que als alumnes que no fan la salutació no se'ls deixa entrar en el col•legi, es va a buscar el professor per a dir-li que tot està descontrolat. És la persona més forta, rebel i amb una visió més crítica de la realitat. No es deixa portar per un corrent determinada. Karo és crítica amb l'opinió de tot el món, tan centrada en ella i en el seu futur que li impedix veure i prestar atenció als altres.

(1.02 min  )(Tim Stoltefuss a Rainer Wenger)

 “- ¿Puedo ayudarle señor?

- ¿Qué haces aquí?

- Necesito protegerte.

- ¿Qué necesitas qué?

- Quiero ser tu guardaespaldas.

- ¿Para qué necesito un guardaespaldas? Tim, vete a casa.

- ¿A qué se supone que vaya a casa? De cualquier forma nadie está interesado en mí.”

No és bo deixar-ho tot en mans d'un líder, el problema que ocorre amb els líders és el moment en què deixen de ser-ho, per a convertir-se en caps del grup. I això es veu clar en la pel·lícula quan Tim s'oferix a ser el guardaespatles del professor. El problema ve quan el líder utilitza el seu carisma per a atacar les creences dels altres, per a fer apologia de la violència, discrimine o es convertisca en algú imparcial.

Tim, és el personaje més dèbil, el fràgil, el inadaptat, la persona que mès pot deixarse llevar, troba  en el movimient  l’ aceptació que no acconsigueix  a nivell individual. És irascible, amb uns pares que no li presten atención i amb un necessitat d’ encaixar en qualsevol grup. Crea un lloc web para l’ Onada i troba en ella un lloc dónde encaixar, encara que s’ equivoca en el moment en que utilitza la violència (arma) o es puja a una bastida para pintar el logotip de l’ Onada, donant rienda suelta a la seua violencia i frustracions. S’ ofereix a ser guardaespaldas del profesor, per si pateix represàlies. Quant  tot acabai es dona compte que tot ha sigut una mentida, que el lloc on ho han acollit és una mentida, es torna boig y decideix suicidar-se.

(1.02 min) "La Ola significa algo para mi: el grupo. Tú tienes una familia, yo no" La ola es mi vida

Marco novio de Karo, jove que travessa una difícil situaciò personal, amb una mare alcohòlica i sense pare, la qual cosa fa que no estiga mai en sa casa. És jugador de l’equip de wáter-polo, que pareix que tampoc va molt bé fins que comiença a desligar-se La Onada.  La seua proposta de nomenament per a el movimient, La Onada es la que elegixen.  És un xic que es deixe portar, en funció del seu estat anímic. A pesar de ser una persona acceptada socialment, troba en el grup els afectes que no te en la seua familia. No entén que la seua novia Karo vullga  volar a viure lluny de la seua familia i anar-se a Barcelona, pero no se’l diu  per por a perder-la. Troba en la Onada  el lloc en el que convertir-se i  realizar-se, fins que, víctima de la mateixa,  un día golpeja a Karo, moment en el que decideix  que aço ha de parar.

( 1.19 min) Anke: ¡No es eso en absoluto...! ¡Los alumnos ven un modelo en tí y tú los manipulas para tus fines. Es sólo una cuestión de tu ego...! ¡Es que nos puedes verlo!

Rainer: Sabes lo que pienso, que estas celosa... Sí, porque no ven un modelo a seguir en alguien que fue número uno de su promoción. Si... el pedagogo de segunda te muestra el camino.

Anke Wegner, dona del professor. És l'única que s'enfronta directament a ell i ho abandona, s'enfurix quan es dóna compte del gir de la situación. És una professora normal i tradicional que troba en Rainer el suport i l'estabilitat emocional que necessita per a poder fer classe tots els dies.

(Min 1.25) Són les redaccions que lig en veu alta el profesor amb els relats del alumnes:

·         'Siempre he tenido todo lo que quería: ropa, dinero, etcétera. Pero lo que más tenía era aburrimiento. Pero estos últimos días han sido muy entretenidos'.

·         'Ya no se trata de quién es la más bonita, la mejor o la de más éxito; la Ola nos ha hecho a todos iguales'. 'La procedencia, la religión y el entorno social ya no tienen ninguna importancia; todos pertenecemos a un movimiento.

·         La Ola nos da un nuevo significado, y unos ideales que merece la pena apoyar'.

·         Antes solía machacar a otros. Cuando pienso sinceramente sobre ello, me parece algo bastante anarquista. Es mucho mejor comprometerse con algo'. 

Ell mateix s'espanta del que ha fet dels alumnes quan llig les redaccions que han fet sobre el que per a ells ha suposat L'ONADA.

El final de la pel·lícula té una vital importància i deixa entreveure fins on podrien portar les coses, els posa en una situació extrema, que primer entusiasma amb un poderós discurs que no s'allunya molt de la realitat actual, amb sentit, per a posteriorment incitar-los a actuar contra un membre destacat del propi grup, per trencar les regles i anar contra els interessos del grup, els porta a l'extrem perquè es vegen en què s'han convertit.

 ( 1.30 min) La frase final del profesor: Rainer Wenger

“… no quiero pensar de que más habríamos sido capaces”

El professor és conscient que el projecte se li ha anat de les mans, però no aconseguix parar la tragèdia: El líder carismàtic hi ha desencadenat una serie de esveniments que es desenvoluparan sense el seu control. Perquè mai ell, el  tinguè.

Aquesta pel.licula la vam  vore l'any passat en ética i me va agradar molt.

Ètica per Amador LLIBRE VOLUNTARI

Ética per a Amador:

Rafa, jure que no he copiat res d’internet. 

Aquest llibre a sigut un poc més dificl de llegar que el pricipet, de vegades m’ he perdut en la lectura perque alguns conceptes no els sabia.

He descargat el llibre d’aqueta página d’internet. http://ficus.pntic.mec.es/~igop0009/amador/amador/Etica%20Para%20Amador.pdf

He collit de cada capítol una frase per a fer un comentari y una reflexiò amb el resum del capítol.

Capítol 1: “De que va la ética”

Si no me conozco ni a mí mismo ni al mundo en que vivo, mi libertad se estrellará una y otra vez contra lo necesario. Pag 12

El primer capítol parla de les dificultats de la nostra societat i com vivim.  D’elegir entre aprendre o no una cosa, a escollir entre si ens convé una cosa que la fem anomenar bona o altra que no  ens convé que fem anomenarla roina. En la societat es distingueix l’animal de la persona. L’home té la llibertat d’elegir de veritat el que vol i decidir si una cosa li convé o no. Això no passa per exemple, amb els animals que poden fer tot allò que volen sense la capacitat  d’escollir.

L’home pot fer cosses, experimentar sensacions i inventar, i si en algun moment ens equivoquem tenim la capacitat de corregir-lo

Al primer capítol del llibre relacionem la societat amb l’aprendizatge d’allò que “cal fer” i allò que “és bó” o “em convé”.

L’etica va a ser la reflexió crítica que es fa de la moral. La llibertat es una filosofía, no una idea. És un moviment de conciencia que ens porta en certs moments a reaccionar d’unes formes o altres i escollir diferents opcions. 

Reflexió personal: Jo pensé que tots hem nascut amb la capatitat de dir sí o no a les coses que sens plantegen. Moltes vegades es millor arrisgar-se perquè per por a errar o no tomar la decisió adequada diem que no a tot.  “Qui no arriesga no guanya”

Encara que tothom comet errors, també anem a tindre sempre la possibilitat de pedir perdó a les persones i podem ser perdonats.

Altra de les frases que podriem incloure a aquesta reflexió es aquella que sempre escoltem: “Que el temor a fallar no t’impida jugar” .

Capítol 2: “Ordenes costumbres y caprichos”:

¿Resulta entonces que hacemos siempre lo que queremos? Hombre, no tanto. A veces las circunstancias nos imponen elegir entre dos opciones que no hemos elegido: vamos, que hay ocasiones en que elegimos aunque preferiríamos no tener que elegir. Pag 14

Els homens tenim la necessitat d’expresarnos . A l’home ningú li obliga, ell fa el que pensa en cada moment. Moltes vegades això es por convertir en un acte capritxòs perquè l’home fa el que vol sense pensar en si tindrà o no consequencies negatives sobre els demés. Quan ens donem conte de que els nostres acten influeixen de manera incorrecta sobre els demés potser és ja massa tard per a tornar enrere.

Com que el mal sobre els demés pot arribar a ser incontrolable ( perquè les coses que a uns li favorixen, a altre poden impedir-li continuar) existeixen una clase de normes que imposem. Les normes son “ordres” que poden ser incomplides, però que si es cumplen son bones per a la societat de forma general.

A l`hora de fer les coses els essers humans ens guiem per la costum, la obligació o el propi capritx que pot traure conseqüencies negatives.

Un exemple seria complir la norma de portarte bé a clase. Tu pots fer-ho per costum, per obligació o per un capritx com pot ser que et pugen la nota de la evaluació.

Refelexió personal: Des del meu punt de vista, cada persona sap el que vol de cada persona, i les costums moltes vegades sobren. Respecte a les normes, pensé que són importants per a poder portar una vida en comunitat i que la gent no faça tot el que li ve en gana. És veritat que els essers humans som lliures però la llibertat no é sanar a la teua bola i fer el que voles sempre. La llibertat consisteix en poder elegir sempre i quan no tinga conseqüencies negatives sobre els demés.

Jo pense també que això del capritx és també molt relatiu, i no és molt important. Depén de les coses a les que faces referencia. Per exemple si una persona vol dutxarse tots els díes, no crec que per això se li puga denominar capritxòs. En canvi, si una persona esta acostumada a que tots els díes li compren roba, si que s’anomenaria “capritx”

Capitol 3: “Haz lo que quieres” Capitulo III pag 19

Libertad es poder decir «sí» o «no»; lo hago o no lo hago, digan lo que digan mis jefes o los demás; esto me conviene y lo quiero, aquello no me conviene y por tanto no lo quiero. Libertad es decidir, pero también, no lo olvides, darte cuenta de que estás decidiendo.

Escollir allò que es bó, és el que considerem que ens fa bé o lo les coses roïnes que ens poden perjudicar. Parla de la capacitat de l’home de saber si una persona es bona o mala abans de coneixerla i saber com tracta a unes persones i a altres.

Una persona pot ser molt guapa i atractiva, però per això una persona no té perquè ser bona. Aquesta es una idea que ja desde xicotets tothom vol que la aprenguem mitjançant cançons o pel·lícules com la frase “antes de judgar debes de llegar hasta el corazón” o “la belleza esta en el interior” de la pel·lícula de Disney La Bella y La Bestia.

Moltes vegades pensem que les persones son bones i després et trobes amb tot el contrari, una persona a qui tothom li dona igual excepte ell.

Materialment el principi de que lo “bó” es allò que es bo per a l’home i mal el que perjudica a l’home. 

Reflexió personal: Sempre podem jutgar a una persona sense coneixerla, i coneixent-la, perquè una persona diu més de ella amb la seua imatge externa que amb la seua personalitat.

Potser que eixa persona que has vist al supermercat que anava malament vestida, siga una persona increíble i bonísima, tot i que dona seua roba als més necesitats. I aun així, tu, que no saps res d’ella ja penses que menuda porquería, que tindria que dutxarse i que a saber quina clase de persona és.

Capítol 4: “Date la buena vida”: Capitulo 4 pag. 24

No le preguntes a nadie qué es lo que debes hacer con tu vida: Pregúntatelo a ti mismo.

Com donar-nos la bona vida…. però no en el sentit de fer tot el que se me’n pose davant, sino que abans de pensar les conseqüències i compartir les opinions amb els demés faces el que creus tú, no decidir-ho amb els demés. Tens que fer allò que tu creues, que ningú t’ajude perquè fer el que vulgues, no és més que una forma de dir que tomes en serio el problema de la teua llibertat. El de que ningú pot dispensarte de la responsabilitat creadora d’escollir el teu propi camí. La bona vida humana és bona vida entre essers humans o per el contrari no será bona ni humana. DONARSE LA BONA VIDA NO POT SER ALGO MOLT DISTINT QUE DONAR LA VIDA BONA.

Reflexió personal: La vida és un regal, sempre ens han explicat que Deu ens la ha donat. Per això jo pense que tenim que aprofitarla amb tots els moments per a poder disfrutarla.

 Moltes vegades ens quedem sense fer coses perquè els demés ens diuen que és mala idea, o simplement perquè ell no ho faríen. No faces cas, escolta, però posa el teu propi criteri. Tens que disfrutar al màxim, però això sí, amb coneixement.

Capítol 5 “Despierta, baby”: pag 31

Yo creo que la primera e indispensable condición ética es la de estar decididos a vivir de cualquier modo: estar convencido de que no todo da igual aunque antes o después vayamos a morirnos.

Al donarte la bona vida dient-nos que no tenim perquè elegir en el moment i pensar en que lo que digues a la larga et torne. L’home, nosaltres podem pensar i somniar amb coses perquè, com es diu, “somniar és gratis”, però somniar no ens va a donar la realitat que volem.

El millor per a nosaltres és l’amor d’eixes persones que ens volen i que més tard tu respondràs amb el mateix i eixe és el millor somni que una persona pot tindre, i vol dur a terme abans de morir.

Reflexió personal: Moltes vegades desitjem tant una cosa, que no parem de pensaar en ella, però això no ens va a portar a tindre-lo. Tenim que actuar per a obtindre recompenses. És clar, que totes les persones volem que sen’s tracte bé, i segurament ens donarà molta satisfacció, tant que després tractarem als demés como hem sigut tractats. Es allò que es diu Felicitat en cadena.

Capítol 6 “Aparece pepito grillo”

¿Que de dónde vienen los remordimientos? Para mí está muy claro: de nuestra libertad. Si no fuésemos libres, no podríamos sentirnos culpables (ni orgullosos, claro) de nada y evitaríamos los remordimientos. Pag 36

En el món en el que estem hi ha diversos imbécils; però no en el sentit de “tonto” si nó imbécils a aquelles persones que necesiten on recolçar-se, que no tenen res que vore amb el donar-se la bona vida.

Eixes persones a les que anomenem imbécils que no saben viure la vida, als que li dona igual tot, als que creuen que’l tenen tot etc… No tots som com eixes persones, ja que hi ha mes gent la qual sap el que fa , retxacen tot allò que els perjudica, les coses les importen…

L’esser humà, la persona, necesita saber el que vol i no deixar-se influïr per les decissions del demés per a poder ser una persona tranquila i viure feliç.

Reflexió: 

Pensé que para quan hem de tomar una decissió l’única persona que pot influir en ti ets tu mateix, perquè saps que si t’has equivocat  després les culpes no les has de echar a ningú. La gent moltes vegades busca el millor per a tu, pero no tota la gent és bona, la gent moltes vegades també necesita dels teus errors per al propi benestar, i si ens fan equivocar-nos no podem echarlis la culpa, perquè la decissió l’has tomada tu encara que haja influit el pensament d’altres.

Quan fem una cosa i ix bé, és una satisfació personal, i si l’hem feta per ajudar a altres, no hem de buscar recompensa, la recompensa és la propia felicitat que produeïx ajudar als altres. Sempre va a ser millor ajudar al qui ho necesita que ser ajudat.

Capítol 7: “Ponte en su lugar”

Tomarte al otro en serio, es decir, ser capaz de ponerte en su lugar para aceptar prácticamente que es tan real como tú mismo, no significa que siempre debas darle la razón en lo que reclama o en lo que hace. Pag 43

Aquest capítol parla de com els homes podem tindre confusions, discusions, conversaciones, etc. En la nostra societat hi ha gent bona i gent mala i a l’hora de decidir amb qui juntar-nos tenim que pensar si volem anar amb gent corrent, es a dir, gent bona, amb els quals tu seràs un més i no tindras influencia de fer coses roïnes, o bé anar amb gent mala. En cas de escollir anar amb gent mala, segurament acavarem formant part d’aquest grup de gent que ens influirà en fer coses malament que perjudiquen als demés. El que ens vol explicar amb tot això és que hi ha gent de diferents tipus i, la imitació de la gent amb la que em escollit anar, ens perjudicarà o ens ajudarà segons els amics.

El autor remarca que la vida en moltes ocassions es massa dura i les persones som molt distintes, pots deixar de odiar a una persona a voler-la encara que solament siga perquè és una persona més en la societat.

Reflexió: És clar que tothom escoge en sa vida amb qui vol anar i amb qui no, per això des d’un principi hem de tindre clar el que volem fer a la nostra vida, perquè a més de influir en les accions el fet d’anar a,b determinades persones, també influeix al nostre pensament. Si escollim anar amb gent normal, que fa les coses bé, és possible que la nostra ment este limpia de mals pensaments i actes, i per això ,mai farem mal a ningú. Mentre que la persona que està acostumada a anar amb gent roïna , la seua ment està acostumada a vore dolor i sufriment, fins al punt de que la propia persona faça dany als demés adrede, o inclòs sense donar-se compte, per accions naturals a sa vida.

Capítol 8: “Tanto gusto”

¿En qué consiste tratar a las personas como a personas, es decir, humanamente? Respuesta: consiste en que intentes ponerte en su lugar pag 42

Hay que saber entregarse al saboreo del presente, lo que los romanos (y el un poco latoso profe-poeta de El club de los poetas muertos) resumían en el dicho carpe diem. Pero esto no quiere decir que tengas que buscar hoy todos los placeres sino que debes buscar todos los placeres de hoy. Pag 49

Parla de pasar-se en el lloc d’altre i de paraules com justicia, injusticia… es tracta el tema d’allò que ens agrada o ens deixa d’agradar. Quan la gent parla de moral o sobretot de inmoralitat , el 80% de les vegades, la majoría de la gent ho veu tot relacionat amb el plaer.

Tot plaer porta una responsabilitat com algo inevitable para la llibertat. Tot el què fem per plaer, és perquè volem, però pot arribar un moment en que en spot fer mal o servir per fer mal a altres. No per això tenim que relacionar el plaer amb falta de cordura ni descontrol, la gent pot limitar el seu gust per fer les coses . Un plaer no el determines tú, ni l’has de buscar, ja que l’únic que tens que fer es disfrutar tots els plaer de hui. Dels plaer, allò que obtenim és l’alegría, res mes. Encara que l’alegría és la base de la nostra vida.

Cadascún és guardià natural de la seua propia salut, siga física, mental o espiritual. L’humanitat és més gananciosa consistent a cadascú viure a la seua manera que obligándole a viure a la manera dels demés.

Reflexió: Encara que busquem el nostre propi plaer, cal reflexionar sobre les circunstàncies i allò que va a traure fer una cossa, les conseqüències. Un plaer pot traure felicitat individual però moltyes vegades podem actuar de forma errònia i que ens perjudique. Fins i tot una felicitat nostra pot fer mal als demés per això cal reflexionar abans d’actuar.

Capítol 9: “Elecciones generales”

La ética es el arte de elegir lo que más nos conviene y vivir lo mejor posible; el objetivo de la política es el de organizar lo mejor posible la convivencia social, de modo que cada cual pueda elegir lo que le conviene. Pag52

Eleccions generals fa referencia a totes les eleccions que hem de fer día a día i hem de tomar a la vida. Una elecció no pot fer-nos esclaus d’alguna cosa, perquè el principal objectiu de les persones és ser lliures. En aquesta vida hem de considerar a tos iguals, sense menysprear a eixa gent que potser no ha pogut mai tindre una vida similar a la nostra. Per aquesta raò tots en la societat hem de tindre compassió i entrega per ajudar a aquells que més ho necessiten.

Fer el mal no serveix de res ja que potser tots tenim algún problema i necessitem gent que ens recolçe. Per aquesta regla, sempre que algú necessite d’altra persona, cal estar al seu costat per a les bones i les males.