vocabulario 1ª evaluaciò

ALMA

Terme que procedix del llatí "anima" (bufit, aire, alé) que, en sentit més general, s'utilitza per a designar el principi vital de tot ser vivent.

En filosofia, l'ànima, a més de concebre's com a principi vital va ser concebuda com a principi de coneixement a partir de Plató. Des de Descartes perd el seu caràcter de principi vital i s'identifica amb el principi del coneixement, amb la consciència de si que té el ser humà. En l'actualitat és un terme en desús, substituït ben sovint pel de "mente", que és entés per alguns com quelcom diferent del cervell i per altres com quelcom que no es pot distingir de la mera activitat cerebral."

AXIOMA

Tesi (proposició) que en l'estructuració d'una teoria científica es pren com a inicial i indemostrable en la teoria donada; d'ella (o d'un conjunt de proposicions del mateix caràcter) s'inferixen totes les altres proposicions de la teoria aplicant regles de deducció fixades per endavant.

SILOGISMO

El sil·logisme és una forma de raonament deductiu que consta de dos proposicions com a premisses i una altra com a conclusió, sent l'última una inferència necessàriament deductiva de les altres dos.

TEOREMA 

En la lògica formal moderna i en la matemàtica, qualsevol proposició d'una certa teoria rigorosament estructurada (per exemple, axiomàticament) , que es demostra (o s'inferix) per mitjà de l'aplicació, als seus axiomes, de les regles d'inferència admissibles.

SOFISMA 

Del grec "sophisma" (artifici, raonament capciós) . Es denomina sofisma a un argument fal·laç amb què es pretén defendre quelcom fals y/o confondre l'adversari en el diàleg o discussió.

IDEA

Terme procedent del grec "eidos" (etimològicament, figura, forma o aspecte visible) , que Plató va utilitzar per a referir-se a la realitat intel·ligible i al que podem atribuir distints significats

LOGOS

"Terme que va ser utilitzat amb múltiples significats, sent els fonamentals els de "cálculo" i "discurso", i que en filosofia se sol traduir per "razón" o "pensamiento" en la majoria dels ocasions. En Plató el Logos és el discurs articulat que permet donar raó d'una cosa.